OPINIÓ
La prestigiosa periodista i escriptora feminista Carmen Alcalde acaba de publicar a l’editorial Carena un nou llibre, un magnífic llibre, titulat “El grito y la mordaza. La desgracia de ser periodista“.
Es diu en la contraportada que “S’ha parlat molt de les víctimes insepultes de la guerra civil espanyola, però mai no s’ha parlat dels damnificats de la transició, dels qui, tot i sense el tir de gràcia, han estat llançats a les cunetes, sense la lamentació, si més no, d’una Antígona que denunciï tal iniquitat”. Carmen Alcalde n’és una de les més representatives.
“Després d’una arriscada trajectòria en la conquesta de les llibertats, després de la guerra desmuntant les trinxeres del masclisme, (com a directora de la revista Vindicación Feminista), desarticulant les estructures de la dictadura política des dels diaris i les revistes més influents, (Presència, Destino, Cuadernos para el diálogo, Triunfo, Actual…), Carmen Alcalde va ser reclosa a les cunetes de la transició”.
Portada del llibre de Carmen Alcalde a càrrec de la il·lustradora Anna Grimal.
Recull censures, processos de l’anomenat Ordre Públic, segrestos, multes i judicis amb peticions de presó. Amb l’arribada de la democràcia s’activen flagrants acomiadaments i els deixats de banda de la nova premsa. Diu que ha estat un honor i alhora tota la desgràcia d’haver estat dona periodista sense por i suïcida. Una periodista d’esquerres i feminista.
“Aquest llibre relata el pacte silenciador que amb gran eficàcia va engegar a rodar amb la seva presència i amb la seva trajectòria. Un llarg viacrucis que va haver de patir, i que l’autora relata en aquesta obra. Tema profundament actual, no solament per als mètodes de reduir al silenci als qui incomoden el sistema, sinó, sobretot, perquè sobre els crits dels qui han seguit el camí de Carmen Alcalde, se cenyeix una renovada mordassa, cada vegada més descarada. Valgui aquesta gran obra d’avís per a navegants”.
En aquest llibre, a més dels temes abans citats, de la repressió franquista i els deixats de banda de l’etapa democràtica, trobem una interessant entrevista de Carmen Alcalde amb un reporter, Jesús Martínez i una deliciosa correspondència amb persones que l’admiren: l’insigne poeta Salvador Espriu, la dirigent anarquista Federica Montseny i la Directora General de Presons Victoria Kent.
També explica interioritats de la revista Vindicación Feminista, que va néixer a la presó i va morir en la democràcia i on van escriure les millors plomes del país: Maruja Torres, Montserrat Roig, Carmen Sarmiento, Lidia Falcón, Inés i Cristina Alberdi, Anna Mª Moix, Antonina Rodrigo, Victoria Sau, Magda Oranich, Soledad Balaguer, Rosa Montero, Nuria Beltrán, Nativel Preciado, Núria Pompeia, Sara Presutto i Tony Miserachs, entre d’altres. I on publicaven les millors fotògrafes de l’època: Colita i Pilar Aymerich.
“El grito y la mordaza” és un llibre on es reivindica la dignitat d’una professió com la periodística des de l’honestedat i amb una òptica progressista, d’esquerres i feminista. És el plany, el crit estripat d’una dona valenta, a qui s’ha llençat a les cunetes, tot i sense tir de gràcia en aquesta democràcia tan imperfecta. Un llibre imprescindible, on es troba tot el que ha estat citat abans i fins a algunes coses més, tan important de fer-ho públic.
L’original portada del llibre ha estat dissenyada per una jove i prometedora il·lustradora, Anna Grimal, una altra gironina que cal seguir en els mitjans, perquè no hi ha dubte que arribarà lluny.
