Johanna Kantola
La Jornada d’Economia Feminista: “acció institucional i lluites socials” va tenir lloc el dijous 6 d’abril, amb molta participació en les diferents taules que es van desenvolupar durant tot el dia.
L’Auditori Meier del Macba a Barcelona estava ple a vessar. Malgrat que el programa era molt ample, però les persones assistents van participar en la majoria de les sessions. Johanna Kantola, investigadora acadèmica de la Universitat d’Hèlsinki, va impartir la conferència inaugural com especialista en els efectes de la crisi en la vida de les dones i el paper que han tingut les polítiques públiques en la Unió Europea.
A continuació, a les taules rodones es varen abordar diferents camps de l’economia feminista, La primera taula del matí va tractar sobre els pressupostos amb perspectiva de gènere i, tot seguit, a la segona taula es va parlar sobre política fiscal. A la tarda, la taula tractava de mercat de treball amb perspectiva de gènere i, per acabar, es va aprofundir sobre economia de les cures.
Cada taula s’havia estructurat de manera que partia d’una mirada acadèmica, i després recollia experiències particulars de lluites socials i actuacions institucionals. A més, en cada taula s’hi van exposar les polítiques i intervencions concretes que l’Ajuntament de Barcelona està duent a terme.
Mertxe Larrañaga Sarriegi comentava que els pressupostos amb perspectiva de gènere també analitzen si despeses i ingressos contribueixen a la desigualtat.Una vegada fet l’estudi a fons cal fer un diagnòstic correcte, i llavors “cal aconseguir uns pressupostos que tinguin en compte l’impacte en les dones de totes les partides”.
Per part de l’ajuntament Estel Crusellas va presentar l’impacte dels pressupost municipal entre la població de dones, i va concloure que “de 5 dels 20 programes analitzats només 1 tenia impacte positiu pel que fa al gènere; però la resta també van tenir bona qualificació, i no n’hi ha cap que hagi tingut un impacte negatiu”.
També durant el matí, es va parlar de la política fiscal, i per a Carmen Castro: “l’eix transformacional de gènere en política fiscal seria apostar per la individualització de drets. A nivell fiscal la unitat d’anàlisi és bàsicament la família tradicional hetero-patriarcal, i això discrimina a les dones”.
Hi hagué consens sobre que “encara que augmenta la consciència col·lectiva, les polítiques de gènere han perdut recursos”.
Analitzant el mercat laboral de Barcelona, es va constatar que actualment el nombre de dones que treballen es superior al nombre de homes que ho fan, però en aquesta superioritat numèrica són més les dones contractades a jornada parcial en referència a la quantitat d’homes en la mateixa situació.
A més a més, ens trobem amb segregacions.L’anomenat sostre de vidre fa referència a la dificultat que tenen moltes dones per ser reconegudes i ascendir dins les seves organitzacions. Per altra banda, la segregació horitzontal, que es produeix quan hi ha persones que tenen dificultats per accedir a una posició determinada pel motiu del seu gènere, com per exemple el sector de l’educació, on històricament sempre hi ha hagut més dones que homes.
Aquesta desigualtat entre gèneres al mercat laboral no és pot pal·liar només amb polítiques per incentivar l’ocupació de la dona en determinades professions. Cal començar per transformar i adaptar la concepció de la divisió de les tasques domèstiques fomentant la coresponsabilitat domèstica i la democratització de les cures.
Ponències i intervencions en vídeo a Economia Feminista.
+info general sobre les jornades a santmartiambveudedona.cat.
