OPINIÓ
Al llarg de la setmana hem assistit a un pols entre la ciutadania i el Govern de la ciutat de Burgos que, malgrat alguns incidents aïllats, ha aconseguit guanyar la ciutadania, quan l’alcalde d’aquesta ciutat (del PP, per si algú no s’havia assabentat) va paralitzar definitivament les obres del bulevard que s’estaven duent a terme en contra de l’opinió del veïnat d’aquest barri.
A través dels diferents mitjans de comunicació hem anat escoltant les diferents posicions de les parts implicades en aquest conflicte i com a ciutadania, ens hem anat posicionant.
Un dels avantatges de la gairebé total llibertat d’expressió de què gaudim, és que podem escoltar les veus dels que tenen el poder a costa del silenci mediàtic de les opinions o els fets relacionats amb els que no el tenim. Per això els grans mitjans de masses estan en mans de gent afí i propera als poderosos en tots els àmbits , faltaria més!
Amb aquesta pseudo – llibertat d’expressió, ens han mostrat l’opinió de la ínclita Ana Botella fa a aquest tira i arronsa de Gamonal. I la senyora es va quedar tan ampla quan va dir que condemnava “els atemptats de Burgos”. I tan a gust la senyora …
Que jo recordi a Burgos i concretament a Gamonal no hi ha hagut pèrdua de vides humanes. Però ha estat considerat per Ana Botella com atemptat. Cal fastiguejar!
Però en canvi a data d’avui han estat assassinades per terrorisme masclista set dones i Ana Botella no ha dit ni una sola paraula. No ha condemnat aquests assassinats i ni tan sols els ha qualificat d’atemptats contra la vida d’aquestes dones assassinades. En aquest cas el seu silenci ha estat total i insultant.
Continuant amb ella i amb la gent de la seva mena, arribem a tota la gent que calla davant d’aquests assassinats de dones a mans de terroristes masclistes però que defensa a capa i espasa la vida humana. Però això sí, només quan es tracta d’un ésser no nascut, només concebut a qui pretenen donar uns drets que, sistemàticament neguen a les dones violentades i maltractades en la seva vida quotidiana.
De manera que ens trobem amb una defensa a ultrança i per part d’una ciutadania catòlica i afí als postulats de Rouco Varela que defensa la teòrica vida d’un ésser no nascut, però en canvi són incapaços de condemnar els assassinats de dones a mans de els assassins masclistes. No és això un clar exemple d’incoherència? Per què la teòrica vida d’un ésser no nascut ha de tenir més valor que la d’una dona amb vida pròpia, amb somnis i il·lusions real ? Per què des de les instàncies que clamen en contra de la interrupció voluntària de l’ embaràs no surten al carrer i es concentren en cada ocasió que una dona és assassinada? Per què Rouco Varela i els seus coreligionaris no surten en els seus mitjans condemnant aquests assassinats conseqüència del terrorisme masclista? És que això no és HIPOCRESIA?
Això sí, quan els assassinats els produïa ETA, tothom corria a tot drap a condemnar i a assistir a funerals ia donar el condol a la família, amb capellans, bisbes, i tota la cúria que hi cabés al temple on s’oficiaven. I la classe política el mateix: condemnes públiques, condols amb fotos a les famílies de les víctimes, … La qual cosa no és incompatible amb la condemna pública i sistemàtica de CADASCUNA DE LES VEGADES QUE UNA DONA ÉS ASSASSINADA. Però com sabem, això no passa, perquè la consideració que es té de les nostres vides de dones és la de no tenir el mateix valor que la dels homes.
I el súmmum del desvergonyiment en l’evidència d’aquesta desigualtat és la proposta de Gallardón i Rouco Varela amb les seves vestidures llargs i negres és la de retornar-nos a les dones a una eterna minoria d’edat per d’aquesta manera poder tutelar l’únic esai que no acaben de controlar: el de decidir sobre les nostres maternitats.
En pretendre controlar el nostre dret a decidir sobre les nostres maternitats, estan qüestionant els nostres drets humans com a dones. Estan ficant-se a la nostra llibertat de viure la nostra vida com desitgem fer-ho. Estan comprometent les nostres vides de persones adultes en nom de la teòrica vida d’un ésser no nascut a qui li atorguen un estatut ple de drets que ens neguen a les dones, al impedir-nos el dret a triar com volem viure. Estan, en definitiva, qüestionant la llibertat completa de la qual hem gaudir totes les persones i legislant per retornar a les dones a aquest estat de minoria d’edat en el que ells puguin tornar a prendre les regnes de les nostres vides, imposant els seus reaccionaris i antidemocràtics principis.
Gamonal avui, com altres moviments ciutadans i laborals (recordem a la gent de les mines en l’anomenada, marxa del carbó, per exemple) ens venen a recordar que el vell eslògan que la unió fa la força. I a això hem de recórrer, una vegada més les dones.
A Europa, pel poc que apareix en els mitjans de comunicació sobre aquest tema, hi ha certa preocupació sobre la proposta que ha realitzat Gallardón per atemptar contra el nostre dret (que insisteixo que ho és) a decidir.
Al llarg i ample de l’Estat s’estan duent a terme mobilitzacions de diferent índole per aturar aquesta regressió dels drets de les dones o el que és el mateix, aquest retorn al passat. I crec que és el moment d’actuar. No ens podem quedar quietes ni callades. El pacte entre dones, en aquest moment històric en què es posa en joc la nostra condició d’éssers lliures, únics i amb capacitats plenes per governar les nostres vides en el sentit que considerem necessari, és més necessari que mai i hem de prendre exemple de les lluites ciutadanes que hem viscut i vivim quotidianament.
Si per Ana Botella el que ha passat a Gamonal són atemptats, per a mi és un atemptat que la seva gent intenti tutelar la meva vida i que intentin retornar a un permanent estat d’eterna minoria d’edat per part dels de faldilles llargues i negres, els de les togues o els psiquiatres.
Si per Rouco Varela, Gallardón i els seus sequaços el dret de la teòrica vida d’un ésser concebut està per sobre dels drets de les dones, a mi em sembla un atemptat la seva postura. Un atemptat als drets humans de les dones i nenes a les que impedeixen la llibertat de triar.
Si es pretén culpabilitzar i castigar les persones que en l’exercici de les seves professions sanitàries, ens permeten a les dones tenir una vida segons els nostres propis designis i no els divins, em sembla també un atemptat contra les professions mèdiques que ens ajuden a ser més lliures i autònomes en tots els sentits.
A vegades penso que aquesta gentussa pretén reimplantar els principis de la Inquisició amb les seves purgues i càstigs inclosos i més amb les actuals aliances polítiques que els hi fan creuere tenir-ho fàcil. Però s’obliden d’un ” detall ” i és que la ciutadania té diferents vies per aturar despropòsits com aquest que ens volen imposar. I la gent de Gamonal ho acaba de demostrar.
Vull recordar a aquesta gent del PP que a part de ser els carrers i lluitar, estem en any electoral i el proper també ho és i es juguen la confiança de la ciutadania a qui estan demostrant un menyspreu desmesurat. Deixar-los fora dels diferents governs serà el millor cop que els podem donar. Però fins llavors toca sortir al carrer i prendre-la. Toca fer esforços per arribar a un pacte entre dones. Toca exercir els nostres drets d’expressió de totes les maneres possibles i allà on ens ho permetin per aturar aquesta atrocitat que volen cometre amb les nostres vides de dones.
Gamonal, igual que altres moviments ciutadans ho han aconseguit. Les dones som més de la meitat de la població i, per descomptat que podrem aturar aquest gran despropòsit impulsat per Gallardón i Rouco Varela. I només cal recordar que ¡¡ NOSALTRES PARIM, NOSALTRES DECIDIM ! !
