OPINIÓ
Com a feminista radical (la que va a l’arrel de les coses) assisteixo – i escric- sobretot el procés per a l’aprovació de l’anomenada Llei Trans.
M’al·lucinen moltes coses d’aquest procés, com ara la manca de rigor democràtic dels qui la proposen i que, almenys en teoria, haurien de vetllar per l’avanç i la consolidació dels drets de les dones.
S’ha perdut tota una legislatura gairebé sense avançar en drets, perquè tret de la llei anomenada “Només sí que és sí” i amb excepcions, no s’ha desenvolupat el Pacte d’Estat contra les Violència d’Estat, l’impuls i el compromís del qual era una qüestió de coherència política. I mentrestant a les dones ens continuen assassinant per ser dones. I a les criatures per, sobretot, fer mal a les mares.
Tots els esforços han estat dedicats a assolir drets civils per a un percentatge ínfim de la població. I sempre he dit que tot allò que comporte augmentar drets civils del conjunt de la població em semblarà sempre fantàstic i plausible.
Però en aquest cas, l’augment de drets per a aquesta part ínfima de la població que pretén convertir els seus desitjos en llei té una pega. Només una, però importantíssima: Que aquests drets cercenen i de manera important, els drets d’una mica més de la meitat de la població que som les dones.
La cancel·lació a les xarxes socials, la cancel·lació de presentació de llibres o de conferències de grans veus del feminisme, la proposta d’eliminar del Consell d’Estat d’una de les principals veus feministes de l’Estat, així com la invenció d’una nelenllengua que pretén esborrar la paraula DONA del seu particular diccionari, així com la violència desencadenada contra les feministes en algunes concentracions i/o manifestacions dóna una idea de la virulència d’aquests postulats, un dels crits del qual és “Kill de Terfs” o mort a les Terfs que és la nova forma d’anomenar-nos a les feministes radicals. Abans ens deien feminazis, però com he dit abans, estan inventant una neolengua postmoderna chupiguai i brilli brilli que tot ho vol inundar.
És una veritable pena i una estafa que, els qui es deien des de la suposada esquerra que venien a renovar la política i les institucions hi hagin derivat en açò. En una nova forma de sectarisme que pretén aprovar per urgència una llei que pot canviar a pitjor la vida d’una mica més de la meitat de la població i que a més pretén esborrar del diccionari la paraula DONA, en voler negar el sexe biològic amb què naixem homes i dones i que és la font de l’opressió històrica que patim les dones.
I, ni més ni menys que pels seus…nassos, pretenen substituir-lo pel “gènere sentit”. Aquí és res.
Si tenim en compte que el gènere és un constructe social conseqüència de, entre altres factors, la socialització diferenciada, entendrem que ser dona o home i allò que s’espera de nosaltres i d’ells, ens ve donat fins i tot abans de néixer, quan les ecografies desvetllen el nostre sexe i, just en aquell moment se’ns comença a socialitzar com a nenes o com a nens. I d’aquí endavant ja se’ns marca perquè sapiguem què s’espera de dones i d’homes.
I el pitjor de tot és que quan et poses a gratar una mica, comprens que, al final, és tot un tema d’interessos econòmics. Exactament igual que amb el tema de la prostitució, tema en què per cert no s’ha avançat res cap a l’abolició d’aquesta, exactament pel mateix: pels diners generats.
O amb els ventres de lloguer que passa el mateix, qüestió d’interessos econòmics i en tots dos casos, prostitució i ventres de lloguer, aquests beneficis s’obtenen sobre la base d’una matèria primera que els surt molt rendible: els cossos de les dones econòmicament vulnerables.
A diferència de la llei trans, els beneficis s’obtindran de persones vulnerables per manca de tractaments possiblement psicològics i els obtindran les grans corporacions farmacèutiques que els proveiran de bloquejadors i medicament a perpetuïtat ja que es convertiran en persones amb malalties cròniques. I també els que obtindran importants beneficis econòmics seran les clíniques mèdiques privades que amb les anomenades “transicions” mutilaran cossos humans sans. I, en tots dos casos, medicació crònica i mutilació corporal per “reassignar-se”, els efectes són irreversibles.
Però a aquesta part del Govern que pretén aprovar la Llei Trans, tot això sembla que li és igual. No atenen i, encara pitjor, furten al Parlament un debat assossegat i tranquil, escoltant veus expertes per poder votar amb coneixement de causa. O sigui, que pretenen aprovar la Llei Trans pels seus… nassos, per ser educada.
S’acosta un any electoral i em sento molt trist en haver escoltat ja les veus de dones que admirava, llançar al vent la consigna de “la Llei Trans serà Llei”. I sentint-ho molt, es quedaran sense el meu vot.
I, si em quedo sense opcions o, el que és el mateix, òrfena de vot, m’encarregaré que el meu vot nul, sigui transmissor de la meva tristesa i orfandat.
Només desitjo que aquest deliri no arribi a bon port i s’augmentin els drets civils de la societat, per descomptat, però sense menyscabar o retallar els drets de les dones que tant dolor, esforç i anys ens han costat aconseguir.
Espere que al final imperi el criteri de la lògica i de la realitat material i objectiva i es prenguin, en tot cas, altres mesures que no ens esborrin a les dones ni es posin en perill els nostres espais segurs.
