Tot i les amenaces, víctimes i els seus familiars, juntament amb activistes, van mostrar fotos i noms de feminicides i de jutges i fiscals corruptes en una marxa entre El Alto i el centre de La Paz, a Bolívia.
Uns dos centenars de fotografies van ser exposades aquest 7 de març, enmig de crits de justícia, a la marxa que va concloure amb la presa de l’edifici del Tribunal Departamental de Justícia, que va ser empaperat per les imatges, mesura que va ser aixecada a la tarda de aquest 8 de març. Per totes aquestes característiques, la mobilització va ser qualificada com a històrica per María Galindo, part del col·lectiu Mujeres Creando.
Es tracta d’una segona marxa, després d’una mobilització massiva realitzada el 31 de gener a conseqüència del descobriment d’un assassí i violador en sèrie, en un procés que va passar per la creació d’una línia telefònica per fer les denúncies, dur a terme anàlisis i classificació de casos a nivell nacional, i la culminació d’un registre de més de dos centenars de processos (estimats, ja que no s’ha donat la xifra) de feminicidis i violacions en què no s’ha aconseguit cap justícia ni cap rescabalament.
En aquest procés, en què van participar diverses organitzacions feministes: Mujeres Creando de La Paz i Santa Cruz, el col·lectiu Mujer de Plata de Potosí, Mujeres de Fuego de Cochabamba i Mochas Copleras de Tarija, la visibilitat de Galindo és indiscutible.
María Galindo, l’últim mes, va treure a llum que al penal de Sant Pere hi ha una estructura corrupta que estaria encapçalada pel mateix director del penal, José Luis Morales del Castillo, de la qual es beneficien els feminicides; va denunciar que el pres que va donar testimoni d’aquest entramat corrupte va aparèixer mort, suposadament per suïcidi; va denunciar que al penal de Palmasola de Santa Cruz es prostitueix les recluses, encara que va ser desmentit per una representació d’elles; va mostrar les deficiències en l’atenció a l’Institut d’Investigacions Forenses (Idif), així com es va fer viral la seva presència a la Defensoria del Poble en què no va trobar la defensora Nadia Cruz al seu lloc de treball.
Textura Violeta ha entrevistat Galindo per obtenir més informació sobre aquesta marxa i les característiques del treball realitzat pel grup conformat per analitzar aquests casos. Grup que, segons denuncia, viu en constant assetjament i amenaces, inclusivament de mort.
Imatge de la presa de l’edifici del Tribunal Departamental de Justícia (Foto: captura a les xarxes socials)
María Galindo al capdavant de la marxa, sostenint la foto del senador oficialista Hilarión Padilla, acusat de violació (Foto: captura d’imatge a xarxes socials)
Comencem per la marxa què representa i quina és la seva importància?
La marxa es diu “Acció en legítima defensa de les vides i les llibertats de les dones” perquè considerem que hi ha un subregistre dels casos de feminicidi, un subregistre dels casos de violació i és, directament, el que anomenem una massacre a degoteig que està posant en crisis llibertats constitucionals per al conjunt de les dones bolivianes.
Aquesta és una marxa de caràcter històric per molts motius, que aquí no els puc acabar d’explicar, però crec que una de les característiques més importants és que la totalitat, la totalitat, repeteixo, la totalitat dels cartells tenen les fotos, els delictes , el nom, cognom i edat dels delinqüents i, també, la foto, el nom, cognom i el càrrec de les autoritats corruptes.
Aquest cop no es veuen les fotos de les víctimes.
En aquesta marxa no hi són presents les fotos de les víctimes perquè volem demanar al conjunt de la societat que el focus es traslladi als victimadors i que no impliqui la revictimització de les víctimes, és per la defensa de les vides i les llibertats de les dones.
És totalment nou centrar l’atenció en els acusats, així com en jutges i fiscals…
Crec que allò iniciat amb la “Línia de l’esperança” (número de telèfon per fer denúncies), la quantitat de consciència que s’ha despertat, la suma gegant d’esforços, perquè ja no és la veu solitària de Mujeres Creando, la increïble resposta social, també de les organitzacions socials, ha obert un gran espai de treball, de treball molt fort i intens, i també ha obert una consciència col·lectiva on hi caben moltes iniciatives. Crec que no cal tancar-se ni obsessionar-se, hi caben iniciatives artístiques polítiques, iniciatives autoconvocades de tota mena.
Mostrar aquestes cares no implica riscos, ateses les amenaces?
Nosaltres assumim totes les responsabilitats que la societat ha descarregat als nostres braços. Nosaltres tenim muntat, fa molts anys, una feina de lluita per justícia; però, és clar que la lluita per la justícia individual no serveix per res perquè és molt desgastant, és un nou suplici, ha de ser un treball col·lectiu. Les promeses del govern no serveixen de res, són absolutament demagògiques, en això estem absolutament clares.
Aleshores, sabem que no és una lluita de dos dies, sinó que és una lluita que ha de reinventar-se, tornar a recarregar energies, nosaltres hem treballat aquest mes sobre exigint-nos com a equip, a més amb un equip petit perquè no es podia ampliar més per fer davant de la pressió ia la increïble quantitat d’amenaces que hem rebut.
Per descomptat que aquestes amenaces no ens frenen, però això no ha obligat a tenir més cura de l’equip i fer un equip més petit. Nosaltres no retrocedirem ni un pas.
Han fet una feina de recopilació de casos a nivell nacional, com han preparat la participació en aquesta marxa de víctimes de tot el país?
Sí. Tenim en total 13 delegacions que les hem agrupat en cinc parades al llarg del recorregut de la marxa. A cada parada, les companyes i també els companys, perquè no s’està prohibint que hi participin germans, pares, oncles, amics, tenen dret a prendre la paraula per explicar la injustícia que estan patint. Tots els casos són o feminicidi o violació, no estem prenent cap altre tipus de formes de violències masclistes.
A la primera i segona parada de la marxa s’hi incorporen la delegació d’Oruro i la delegació de Potosí, que inclou la delegació d’Uyuni. Després, tenim una tercera parada en què agrupa la delegació de Beni, de Santa Cruz, de Tarija i la de Chuquisaca. Una quarta parada, inclou les delegacions de províncies que són: Achacachi, L’Asunta, Palos Blancos, Copacabana, Sud Yungas i el poble afrobolivià. Finalment, la cinquena parada és per a La Paz i El Alto.
Els cartells preparats per ser portats a la marxa: imatges de jutges i fiscals per terra (Foto: Mujeres Creando)
S’han preparat cartes per donar-les a les autoritats, després de la marxa, inclou la llista de casos i quants són?
No volem que la gent sigui reduïda a una quantitat, el govern sempre està treballant sobre quantitats i aquesta és una lògica equivocada. En tot cas, estem treballant sobre molts més casos dels que maneja la comissió (135), més del doble, i ho fem amb tota la pressió que hi ha sobre nosaltres i els parents i víctimes.
S’han fet cartes dirigides al President (Luis Arce), al Fiscal General (Juan Lanchipa) i al President del Senat (Andrònic Rodríguez) i s’hi adjunta la llista de casos, a més s’inclou nou figures d’entorpiment de justícia, abús de poder i tretes perverses a l’aparell de justícia.
Aleshores, la quantitat de casos que manegen és molt gran i estarien classificades en aquesta divisió de figures Quines són aquestes nou figures?
La primera figura és la de “detenció domiciliària”, que és la més massiva. Hem posat a la mateixa figura tant la detenció domiciliària amb custodi, com la sense custodi. El més greu és que, a més, a la major part dels que se’ls ha donat la detenció domiciliària, a més se’ls ha donat a escollir si volien custodi, perquè depenia que es pagui per ell, si no podien pagar custodi no pagaven ( i no ho tenien).
La segona figura és la de “retardació de justícia”, que és també una figura molt massiva.
La tercera és una figura gran, que l’hem anomenat corrupció, on volem especificar que no s’ha actuat conforme a la llei, presumiblement per acords discrecionals de caràcter corrupte. És una figura també molt massiva.
Tenim una quarta figura d’impunitat on hi ha dues classificacions: els que estan pròfugs i els casos que han estat rebutjats, tot i que han estat denunciats.
Després, la cinquena figura l’hem anomenat “investigació negligent” i allà hem dividit en dues: pèrdua de proves, que és molt vigent, i l’exigència de proves a les víctimes, on les víctimes s’han de convertir en investigadores. Això també és molt freqüent.
Tenim també una sisena figura, de “classificació errònia del delicte”, on hem ubicat tipificacions com: homicidi quan es tractava de feminicidi, actes sexuals quan es tractava de violació, tipificació de lesions seguides de mort quan es tractava de feminicidi.
A la setena figura, de “detenció en una presó de mínima seguretat”, estaríem parlant que pràcticament cap presó ofereix seguretat a partir dels aparells de corrupció denunciats per nosaltres.
La vuitena figura, que també és molt generalitzada, és la d'”incompliment de mesures de protecció”, que correspon a gairebé la totalitat dels casos. Hi ha mesures de protecció que no es compleixen en cap cas.
Finalment, la novena figura, que també involucra la totalitat dels casos, que és “la no-reparació del dany”. Tenim una quantitat de processos on tenim sentències executoriades que suposarien que els victimadors haurien de pagar a les víctimes tot el cost del procés o reparacions als nens i nenes, això no passa.
Amb aquestes figures es mostren tots els problemes que enfronten les víctimes?
Això no s’acaba. També estem presentant la denúncia formal sobre les condicions en les quals es dóna una denúncia, ja sigui de violació o d’un cas de feminicidi. Allí, bàsicament, del que estem parlant és d’una sèrie gegant de negligències que tenen a veure, per exemple, amb una mitjana de 16 hores, 16 hores!, tan sols perquè et rebin la denúncia i que et puguin atorgar el certificat forense.
També tenim la figura de “retardació per a l’assignació d’investigadors”. En el cas dels investigadors, tenim problemes de corrupció a tots els investigadors. Tenim problemes que no tenen la formació adequada, en la totalitat dels investigadors, i el cobrament indegut de tota mena de moviments dels investigadors, en la totalitat dels investigadors.
En el cas dels feminicidis, cap estada estatal representa les víctimes de principi a fi. Les autòpsies són autòpsies breus, d’ocultació de proves pràcticament. Els processos són absolutament cars i ningú no representa les víctimes de feminicidi. Quan tens una víctima de feminicidi i és treballadora sexual o dona trans, directament, els casos ni tan sols s’inicien, ni les perícies inicials ni la investigació.
Després de la marxa, què ve d’ara endavant?
Creiem que la marxa té gran capacitat d’aconseguir efectes per l’estètica, per l’anti Himne Nacional, pel canvi de focus tan radical que estem proposant, per l’esforç, per això sentim molt compensat el nostre esforç per haver construït un univers de víctimes molt gran ia més amb gent de províncies, amb gent de diverses ciutats, amb gent de diversos sectors socials.
Hi ha casos emblemàtics, dramàtics, on es perden carpetes senceres, on directament la policia no vol aportar ni tan sols un custodi, o una verificació de si el feminici està o no a la presó.
Jo espero de la marxa moltes coses. Per mi, el despertar de la consciència és el principal, però tenim algunes coses que proposarem, no ho puc avançar per raons de seguretat, en relació a la quantitat de vigilància, de paranoia que hi ha al voltant de nosaltres respecte del govern.
El govern ha tancat tots els petits vincles de comunicació que existien i nosaltres no els tenim per afinitat amb el govern, sinó que, a la nostra condició de ciutadanes tenim, tot el dret d’exigir allò que estem exigint. Aleshores no sé realment el que ens espera a partir de la marxa, però hoque és clar és que només la lluita col·lectiva ens donarà justícia.
El govern ha anunciat un informe de primers resultats de la comissió que està estudiant casos de feminicidi i violacions…
La veritat és que, fins ara, vull dir això, tot allò que la comissió del govern està fent, des del meu humil punt de vista, és fruit de la lluita col·lectiva que s’ha despertat. Ells es mouen gràcies a la nostra pressió.
María Galindo trepitjant les imatges de jutges i ficals corruptes. Al seu costat, membres de les Tesis de Xile (Foto: Mujeres Creando)
Publicat a Bolpress / Textura Violeta
