Per Silvia Isabel Gámez, SemMéxico
Alicia Vargas, una de les jugadores de la selecció mexicana que va viatjar a Itàlia el 1970 per participar al primer Campionat Mundial de Futbol Femení, recorda que només tenien un uniforme per competir, i ni tan sols de la seva talla.
Quan arribaven a l’hotel, abans de descansar havien de rentar-lo per tornar-se’l a posar l’endemà. “Ara”, diu, “les jugadores es poden permetre el luxe d’intercanviar les seves sabatilles”.
En aquest país, on la selecció nacional va aconseguir el tercer lloc, es va utilitzar el mite de la Pelé Vargas. Tenia 16 anys. Quan el 1971 es va celebrar a Mèxic la segona edició del campionat, havia esdevingut una figura popular. Juntament amb María Eugenia Rubio, la Peque, eren “les jugadores del moment”.
Feien aparicions comercials a la televisió, apareixien als diaris, omplien els estadis, però això no es va traduir en ingressos. Explica que, fins i tot avui, no sap de qui va ser la idea d’exigir un pagament per la feina: si dels entrenadors o de les jugadores de més edat de la selecció.
“Va quedar que vam anar totes, i la premsa se’ns va tirar al damunt. Que com era possible que, sent amateurs, demanéssim diners. Jo vaig dir, sí, teniu raó, som amateurs, però per què cobreu vosaltres si les l’espectacle som nosaltres?”.
Havien condicionat la seva participació a la final contra Dinamarca: si no els pagaven dos milions de pesos, no jugarien. Després de la negativa del president del comitè organitzador, Jaime de Haro, van fer valdre el suport de l’afició i van sortir al camp, però el mal estava fet. “Vam entrar-hi dos dies abans del partit, això ens va afectar”.
Després de la derrota, Vargas, que havia estat “l’arma secreta” de la selecció femení, l’artífex de les passades a gol, va caure, com les seves companyes, a l’oblit. ” Adona-te’n que ens van fer desaparèixer. Ningú sabia si seguies jugant, on anaves, què feies. Van intentar apagar-ho pel que havíem aconseguit en tan poc temps”.
Al final, cadascuna va cobrar 11.000 pesos que els va pagar De Haro, i 10.000 més producte del recull que van fer artistes i cantants a l’entrada de l’estadi els dies de partit. En total, 21.000 pesos, quan s’afirmava que els guanys sumaven milions.
“Després deien que et plovien cases, et plovien cotxes, et plovien neveres. Jo fent la pallassa els deia: ´Agafeu-vos, perquè ens poden escalabrar´.
La seva carrera com a futbolista es va enlairar amb rapidesa. Des de la nena que va fer els seus primers gols a les coladores del seu carrer, nedadores, a la colònia Churubusco, fins a l’adolescent que jugava al Guadalajara a la Lliga Amèrica i la jove seleccionada per a l’equip femení.
Diu que volia ser davantera o extrem esquerre, però el seu entrenador, José Morales, va témer que, per la seva rapidesa, no hi hauria ningú qui li pogués passar la pilota, de manera que la va col·locar com a jugadora central. “Així tenia l’oportunitat de fer gols i de proveir les davanteres. Jo era esquerrana natural, però l’enganxava amb les dues cames”.
Ser seleccionada li va permetre obtenir una plaça com a professora d’educació física a l’Alcaldia Azcapotzalco, on va romandre gairebé tres dècades. Es va retirar del futbol amb 42 anys, després de patir una fractura.
Seguidora de la Lliga MX Femení, considera que van “pas a passet, a poc a poc”. Si en tingués el poder, el primer que canviaria serien els jocs entre setmana i els horaris “terribles” que tenen, i posaria només dones a la direcció tècnica dels equips “perquè tot sigui a nivell femení”.
Encara que han intentat anivellar la lliga perquè no es vegi “tan dispar”, resulta clar, per a Vargas, que els clubs que més inverteixen són els que aconsegueixen millors resultats.
Però, fins i tot amb les seves mancances i desigualtat salarial, la situació actual de les jugadores no es pot comparar, res a veure, amb allò que ella i les seves companyes van viure.
“Si ho veus ara, amb l’experiència que tenim, es pot dir que nosaltres pel gust del futbol ens van explotar d’allò més. Però en aquells temps, això no tenia el més mínim interès per a nosaltres; ni ens n’adonàvem. El que volíem era córrer darrere una pilota”.
La incertesa del patrocini
L’informe Deloitte Football Money League 2022 assenyala que, per primera vegada en 25 anys, els 20 clubs amb més ingressos del futbol europeu tenen un equip femení. Aquesta representació més gran no es tradueix a nivell de la directiva, on de mitjana l’11% són dones, amb un màxim de presència del 40% a la Juventus.
El Manchester City, campió de la Premier League, ocupa el primer lloc de la llista amb ingressos de 644,9 milions d’euros obtinguts la temporada 2020/2021.
Segons ens assenyala l’informe, la baixa assistència als estadis, causada per la pandèmia, va provocar que els ingressos dels clubs durant la jornada del partit (entrades i consum), que abans del cóvid-19 sumaven el 16% del total, disminuïssin en els últims dos anys fins a una mitjana del 8%. Els drets de transmissió van significar gairebé la meitat dels ingressos (per ser més exactes, el 47%), mentre que els patrocinis i les retribucions comercials van assolir el 45%.
Fa un any, 18 dels 20 clubs de la Money League inclosos a l’informe de Deloitte comptaven amb un equip femení. I tot just vuit, el 44%, tenia un patrocinador exclusiu per als equips femenins.
L’informe de la FIFA El camí del canvi, en què van participar 282 clubs i 30 lligues de futbol femení, considera la generació d’ingressos per patrocini com una àrea “relativament” poc explorada, ja que només el 31% dels contractes són exclusius del equip femení. La majoria es venen en paquet amb els equips masculins.
A Mèxic, Chivas Femení porta al davant de la seva samarreta la marca local Segell Rojo, les Tuzas del Pachuca són patrocinades per Saba, i Rayadas de Monterrey per Midea i Arabela. A aquests suports se sumen altres patrocinadors que comparteixen amb el conjunt dels homes. En casos com els de Pumas (DHL, Banca Mifel) i Amèrica (ATT, The Home Depot), són les mateixes marques que encapçalen els dos equips.
“Estaria bé si l’assignació de recursos fos equitativa, però una marca no té problema si els diners se’n van al futbol masculí perquè li dona més visibilitat: es transmet en canals estel·lars, a la televisió oberta, apareix a les xarxes socials. Si tornem al futbol femení més visible, serà molt més atractiu per a les marques patrocinar-lo”, afirma Jorge Francisco Hinojosa, fundador de la consultora Plus Quam Consulting.
Al newsletter d’El Míster, agost del 2021, Iván Pérez va publicar els resultats d’un estudi de Jump Sports Marketing Solutions que xifrava en 314 milions de dòlars anuals la inversió de 177 marques en 300 patrocinis de la Lliga MX, els clubs i la Selecció Mexicana. El 29% de les marques feia un pagament addicional per estar a les pautes publicitàries de televisió.
Armando Escamilla, director de la consultora Patroria, assegura que, per aconseguir patrocinis de “llarg alè” al futbol femení, cal trobar el nínxol de públic al qual va dirigit, generar informació que les marques puguin estudiar i dissenyar beneficis específics.
Un dels problemes, afegeix, és que els clubs no han fet una diferenciació entre el futbol masculí i femení a la recerca d’inversió. “Si hi hagués més dades que la marca pogués analitzar de manera àgil per poder prendre una decisió, s’eliminaria la incertesa del patrocini”.
Tocar portes
A l’any 2017, Érika Gadea es preparava per jugar a la Lliga MX Femení quan va saber que estava embarassada. I les prioritats van canviar. Era bona fent de contenció, amb molt bona enganxada. “No era molt de córrer però, en canvi, s’ubicava molt bé”.
Va créixer pràcticament als estadis, ja que és filla de dues figures de l’esport a Nuevo León: el futbolista i entrenador de Tigres, Roberto Gadea, mort el 2020, i la pionera del futbol femení a l’estat, Alma Rosa Cavazos.
Va començar a jugar sent nena, i la seva carrera es va prolongar 15 anys. Ser futbolista a l’equip femení de la Universitat Autònoma de Nuevo León (UANL), on entrenava de dilluns a dissabte, li va permetre tenir una beca del 100%. “No es pot oblidar mai l’estudi, és com una assegurança de vida”, afirma la doctora en Ciències de la Cultura Física.
Professora-investigadora a la Facultat d’Organització Esportiva de la UANL, des de fa més d’una dècada entrena el seu equip femení, i des de fa gairebé un any l’equip masculí. Confessa que li resulta més fàcil “parlar fort” a les dones, “no sé si perquè sé que ho poden fer millor”, però amb els homes encara es tocar-los “la fibra sensible”.
També als vestidors adverteix diferències. “El que m’ha tocat veure és que els homes es poden enutjar en un partit, cridar-se, i al final del joc s’estrenyen la mà i se’n van junts. Però en el cas de les dones es deixen de parlar tota la vida”.
Contràriament al que es pot pensar, diu, hi ha joves universitàries dotades per al futbol a qui no els interessa ser professionals. Unes volen acabar primer la seva carrera, i altres no volen sacrificar família i amistats per estar a la lliga.
Gadea, que té un mestratge en màrqueting esportiu, ha ajudat jugadores de la Lliga MX Femení a aconseguir patrocinis, com una forma de complementar els seus salaris. Pot ser una menció a les xarxes, una signatura d’autògrafs, un comercial…
“Cal anar a tocar portes. Com més seguidors tinguin (a les xarxes socials), més patrocinadors els apostaran, perquè això significa visibilitat”, assenyala. “Si hi hagués un especialista en màrqueting a cada club femení, crec que creixeria més la lliga”.
A Tigres i Rayadas, diu, hi ha jugadores que guanyen més de 250,000 pesos mensuals, a la qual cosa se sumen els patrocinis. “Un sou així ho veig bé, potser perquè jo vaig jugar gratis”. Però també és cert, afegeix, que encara hi ha futbolistes amb salaris de 10.000 pesos o menys al mes.
L’afició que segueix les jugadores a les xarxes socials es compta per desenes de milers, i augmenta dia a dia. A Instagram, Alison González, de l’Amèrica, suma 146.000 followers i compta amb patrocinis de Nike i Electrolit, mentre que la golejadora de Chivas, Alicia Cervantes, amb 140,000, rep el suport de Nike, i Charlyn Corral, de Tuzas, amb més de 72,000, és patrocinada per Adidas.
El futbolista del Manchester United, Cristiano Ronaldo, regna a Instagram amb 447 milions de followers. El tercer jugador més ben pagat del món, segons Sportico, amb 115 milions de dòlars anuals, obté gairebé la meitat dels seus ingressos, 55 milions, per concepte de patrocinis, marxandatge i col·laboracions comercials.
Gadea, mare de Diego, de 4 anys, i María Roberta, de 2, assegura que el seu projecte de vida és dirigir un equip professional. El seu perfil Tigre va ser un desavantatge quan es va acostar a un club de la regió. “Potser és pel fanatisme que es viu al nord”.
Mentre arriba aquell dia, pensa com podria afectar la família el fet de mudar-se a un altre estat si sorgís l’oportunitat d’entrenar un equip, ja que el seu marit té una plaça a l’àrea d’atletisme de la UANL. “No és gens fàcil”, conclou. “Cal canviar els rols”.
Mentre els drets de transmissió s’han convertit en una font de recursos substancial per al futbol masculí, que pot significar més de la meitat dels seus ingressos, al femení, segons El camí del canvi, es redueix, de mitjana, al 6% del ingrés dels clubs i en el 18% de les lligues. Només el 8% dels partits es van emetre per televisió oberta.
El 31 de març, TUDN, el canal esportiu de Televisa-Univisió, que té els drets de transmissió dels equips Amèrica, Pumas, Necaxa, Creu Blava, Juárez, Toluca i Tigres, va anunciar que els partits de la Lliga MX Femení només podrien veure’s a la seva nova aplicació gratuïta ViX. Encara falta saber si les trobades seran portades a la seva versió de paga, ViX+, anunciada per a la segona meitat del 2022.
La final d’aquest any entre Chivas i Pachuca va ser transmesa per Fox Sports i Chivas TV, tots dos per subscripció, i Telemundo als Estats Units.
Però té públic el futbol femení? En una de les columnes per a Rècord, Ignacio Suárez mostra, a partir de dades de l’empresa Nielsen Ibope, que el gener del 2022 els partits de la Lliga MX Femení retransmesos per televisió de cable van superar de mitjana els .30 punts d’audiència, amb la trobada UNAM vs. Amèrica aconseguint 1.94 punts de rating a TUDN.
Aquestes xifres no es poden comparar amb les que arriba al futbol masculí a la televisió oberta, però sí amb la lliga francesa, que té el París Saint-Germain (PSG) de Messi i Mbappé, i es transmet també per cable. Quan juga el PSG, apunta Suárez, l’audiència oscil·la entre els .20 i els .40 punts, però si són equips menys coneguts, pot baixar a .04. I si es tracta de la lliga italiana, fins i tot amb el Napoli de Chucky Lozano, els números són encara més baixos.
Una de les veus que es van alçar contra la decisió de retransmetre el futbol femení únicament per una aplicació, a través de ViX o Fox Sports Premium, va ser Ana Paola López Yrigoyen, jugadora del Cruz Azul, que a Twitter va escriure: “Es parla la necessitat de fer rendible el futbol femení, però això es fa ampliant la demanda. Com l’amplies? Difonent el teu producte tan bé com sigui possible, no restringint l’accés a més consumidors”.
Confinar el futbol femení a l’streaming, va advertir, conduirà al seu “encariment i privatització”. “Vols créixer la demanda via streaming? Està bé, posa’l gratis per Twitch (com la NWSL —la lliga femenína nord-americana—) primer i una bona estona, i ja després cobres per això”, va assenyalar.
Escamilla, especialista en màrqueting, considera que retransmetre el futbol femení per una aplicació gratuïta o a les xarxes socials li brinda l’oportunitat de generar el seu propi nínxol i crear una audiència, ja que el seu públic és més participatiu i apassionat que el del públic dels equips maculins. “El que sí que crec és que la Lliga MX Femenina encara no està a punt perquè es pagui exclusivament per veure-la”, afirma.
Un error de la Lliga MX és no vendre en paquet els drets de transmissió a nivell nacional i internacional, apunta Hinojosa, mestre en gestió esportiva per la Universitat de Georgetown. Al país, cada club gestiona la venda de manera individual.
“Com que a Mèxic els propietaris dels clubs són també propietaris de mitjans, no es volen arriscar que els jocs del seu equip no es retransmetin pel seu canal. I això ha afectat el mercat, tant masculí com femení”.
La Premier League d’Anglaterra, exemplifica, va vendre fins al 2028 els seus drets televisius fia la NBC Sports (Estats Units) per 2.690 milions de dòlars, però el que més es veu en aquest país és el futbol mexicà. A mitjans de maig es va publicar que Apollo Global Management planeja oferir a la Lliga MX una inversió de 1.250 milions de dòlars a canvi d’un percentatge dels guanys per la venda dels drets de retransmissió a nivell internacional. Això, en cas que els clubs arribin a un acord.
“Falta a la Lliga MX una modernització en la visió de com fer negoci, ja que se segueix veient el futbol d’una manera individualitzada, sense una plantejament estratègic”, assenyala Hinojosa. “Cal entendre que al camp (els clubs) són rivals, però a fora poden ser socis. La seva visió és molt a curt termini”.
Un plantejament a llarg termini, sumat a més ingressos, afegeix, permetria implementar noves iniciatives per al futbol femení. “Per què no canviar els calendaris i a l’estiu, quan no hi ha un futbol masculí, omplir la televisió del femení en horari estel·lar? La gent ho consumirà, i generaràs una audiència captiva”, proposa. “Se segueix sentint la mateixa narrativa: que no podem posar el futbol femení en horari estel·lar perquè no genera diners, i bé, no genera diners perquè no ho poses en horari estel·lar. És un cercle viciós”.
A despit de qualsevol trava, el futbol femení continua el seu ascens. Segons El Míster, la derrama econòmica de la final ha augmentat el 40% entre el 2019 i el 2022, per la venda de butlletes i consum als estadis. Aquest any s’esperava que el duel Chivas vs. Pachuca generés 19 milions de pesos.
Gadea ho resumeix en dues paraules. En observar l’evolució que ha tingut la Lliga MX Femení des de la seva creació el 2016, vaticina que en deu anys serà “una bogeria”.
Aquest reportatge forma part del projecte Les dones futbolistes i els seus drets humans laborals. Una mirada rumb al Mundial 2026″, de la Xarxa de Dones Sindicalistes.
