OPINIÓ
En massa ocasions als mitjans de comunicació escolte els homes condemnar els assassinats masclistes amb molta contundència. I me n’alegro cada vegada que els escolto.
Solen ser polítics quan assassinen alguna de les seves conveïnes o algun presentador d’informatius que, quan dóna la notícia de l’assassinat d’una dona o la violació grupal de dones, se li nota la ràbia i, fins i tot en alguns moments, la deixa anar arribant a ser “políticament incorrecte” als qualificatius que dedica a l’agressor o l’assassí. No negaré que m’alegra.
Però excepte honroses excepcions, On són els homes?, On les seves denúncies d’aquests assassinats, violacions etc.?, On són les seves veus de condemna contundent davant acudits masclistes, imatges que denigren o cosifiquen les dones? No, no hi són, excepte, insisteixo, honroses excepcions.
I no hi són, perquè significaria renunciar als seus privilegis i això no ens agrada a ningú.
Significaria, a més, trencar amb les complicitats teixides amb altres homes amb qui compartir privilegis i sortir d’un sistema que se sosté gràcies a aquests privilegis i al sosteniment i protecció que entre ells es procuren.
I ho veiem clarament en l’aplicació de lleis sobre delictes comesos contra la integritat física o emocional de les dones quan sempre hi ha algú que qüestiona les veus femenines per afavorir-ne les masculines.
Ho veiem també en la difusió d’aquest mateix tipus de notícies i com les dones, fins i tot amb les que tenen responsabilitats públiques, en algun moment són qualificades en base als seus vestits i no a les seves bones o males praxis. I això mai passa amb els homes.
També ho veiem en més manifestacions i declaracions contra el sistema prostitucional on les veus dels homes, pràcticament en conjunt, desapareixen.
No conec ni un sol home que reconega haver consumit dones i, tanmateix, l’Estat Espanyol és el consumidor més gran de dones de tot Europa i el tercer del món. Les complicitats masculines en aquest tema en concret són, si més no per a mi, alarmants.
La hipocresia de la negació del consum de dones esclaves sexuals dels proxenetes, juntament amb el gaudi dels seus privilegis d’ús i gaudi propi sense importar ni el desig ni el goig de les dones prostituïdes, és el màxim exponent d’aquests privilegis que abans esmentava.
I aquests privilegis tenen massa complicitats, fins i tot femenines, per permetre que s’acabi el fet de poder consumir dones esclaves al gust. Aquestes complicitats són a tot arreu. A la política, a l’economia, als mitjans de comunicació, als centres de treball, insisteixo, a tot arreu, per això és tan difícil aconseguir l’abolició del sistema prostitucional.
Un exemple, el 28 de maig passat es va convocar una gran manifestació per l’aprovació de la llei per l’abolició del sistema prostitucional i la televisió pública estatal va dedicar només trenta-set segons a informar. Al contrari, va passar amb la final de la Champions League masculina que, literalment, es va menjar pràcticament tot l’informatiu del migdia.
Un altre exemple, l’exlíder de Podem, aquesta formació chupiguai que pretén aprovar una llei que ens esborri les dones com a subjectes polítics específics, esborrant fins i tot la pròpia paraula “dona”, si, aquest exlíder reconvertit en tertulià i comunicador de màxim nivell, es va permetre desqualificar amb una foto prèvia a la manifestació feminista, la mateixa manifestació feminista. Sí, així pretenen que les dones els votem a les properes eleccions. Ho tenen molt clar, almenys amb el meu vot…
Com es pot veure, el manteniment dels privilegis masculins no entén de classes socials ni de lògiques polítiques. Els defensen sempre i a capa i espasa. Sigueu d’on siguin.
També i afortunadament, les feministes seguim sumant veus i forces al moviment que ells pretenen menysprear, desprestigiar i eliminar si fos possible. Però ho tenen força cru, força cru, perquè la lluita feminista, en ser universalista i solidària va molt més enllà dels desitjos individuals i insolidaris. Aquesta és la nostra força.
Visca ara i sempre la força del moviment feminista. Perquè van ser som, i perquè som seran. Sempre!!!
