L’eurodiputada sueca Malin Björk va fer la primera intervenció de la conversa “Polítiques públiques des dels organismes d’igualtat” durant el Curs ‘El feminisme després de la pandèmia’, organitzat per l’Instituto de las Mujeres (IM) i la UNED.
foto @wikidat.org
Malin Björk eurodiputada des de 2014, ara ho és en segon mandat, forma part de la Comissió de Drets de la Dona i igualtat de Gènere del Parlament Europeu i de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia y Assumptes d’Interior. Entre les seves moltes tasques, destaca les que fa pels Drets de les dones, davant els atacs actuals de molts països. També treballa a l’ Oficina LGTBI europea. Opina l’eurodiputda que aquestes qüestions estan totes connectades.
Afirmà que en la seva tasca sempre es ben conscient de la visió esbiaixada que podria tenir en ser d’un país nòrdic, Suècia, on els drets de les dones ja estaven establerts abans que ella comences a caminar. Ja s’havien reclamat i guanyat les demandes a l’estat sobre treball, vacances, serveis socials… Els anys seixanta, setanta i vuitanta l’Estat era bastant feminista, en general era així als països nòrdics on els diversos Estats van treballar pels drets de les dones i la igualtat, també pels drets de la infància i de la gent gran. Consideren a les dones com a usuàries i com a treballadores. Les lleis de delictes de violències masclistes arribarien més tard, però, per exemple, el 1999 la llei sueca provocà un impuls contra la violència vers les dones, exigint el consentiment actiu. Evidentment no passava així en les dictadures d’Espanya i Portugal, exposà Björk.
Actualment, però -s’exclamà- el govern esta reduint alguns tipus d’aquestes polítiques: “Hem estat considerant models per a la cura d’infants i de la gent gran perquè les dones no s’haguessin de quedar a casa, però estem reculant i les dones treballen menys a fora en comparació amb els homes. Les dones son treballadores en tots aquests serveis basics, i amb la covid-19 la desigualtat ens afecta encara més. Torns dobles, triples. Es molt visible que som majoria de dones en aquests treballs, com a feministes ja ho sabíem però ara ho sap la gent en general”. Per a l’eurodiputada, això demostra que a l’Estat benestar, l’economia de cures no té suficient finançament des de les polítiques publiques.
“Ara, les forces conservadores clamen que el lloc de les dones és a casa perquè així “tot funciona millor”, diuen. A Polònia i a Hongria és molt greu!. Victor Orbán ataca els drets de les dones, en una societat que vol ben patriarcal, recolzant la societat tradicional amb valors cristians, on només hi tindria cabuda la família heterosexual. És cert que és una opinió extrema però ell es el cap d’un estat”, alerta la eurodiputada, tot afirmant que aquestes forces tenen la capacitat de posar barreres, que estan organitzades en diverses xarxes i que tenen finançament.
“Ataquen el que en diuen la filosofia de gènere, per a ells es quelcom biològic i te un impacte greu en aquests països, en els drets civils, en la societat civil, actuant contra nosaltres d’una forma molt preocupant”, per afrontar-ho amb efectivitat cal desenvolupar la solidaritat feminista a través de les fronteres “tenim organitzacions que poden fer les nostres societats menys fràgils”, afirmà.
Recordà en la seva intervenció que la violència masclista principalment a la llar ha augmentat i que en no poder contactar moltes dones, encara s’han de veure moltes de les conseqüències que comportarà la covid-19.
També qüestions que a priori poden semblar molt avantatjoses com treballar des de casa, que seria molt recomanable, podrien però fer-nos retrocedir.
Foto @Parlament Europeu
Temes europeus
Per a l’eurodiputada, cal emprendre ja la transició ecològica, on caldrà eliminar les normes que només estan basades en la competència.
“Es necessita inversió, sí, i ara sobretot en assistència sanitària, i per això hi ha d’haver voluntat política” i explicà que “quan hi ha una crisis la gent no vol més mercat, el que vol es més recolzament públic, de les institucions. Ens trobem davant la fragilitat dels sistemes sanitaris compartits i hem viscut la negació dels hospitals privats a rebre pacients de covid-19”. També denuncià Björk que no s’ha reconegut econòmicament, ni en condicions ni en sous a les persones que treballen en el sector públic.
Essent cert, que hi ha hagut molt diner alliberat, amb moltes condicions per no despatxar gent…però en molts casos no hi ha hagut condicions, denuncià tot reclamant “diners per invertir i fer-ho be, hem de ser vigilants. Cal també una anàlisi feminista per pensar quins tipus d’indústries, de sectors són necessaris i convenients que rebin fons de cobertura substancials. Cal destriar entre ajuts i préstecs barrejats, i podem dir -com a feministes- que n’hi ha molt pocs que garanteixin que tindrem igualtat de gènere degut a aquestes ajudes. No hi ha res dirigit a transformar-se en una economia de cures. I n’hi ha d’haver per lluitar contra el canvi climàtic. Si només són per a desenvolupament tecnològic i innovació sense cercar la igualtat no s’hi val. S’ha de fer una reflexió. Digitalització sí, però les feministes hem de dir-hi quelcom, també en la transformació climàtica. Hi ha un gran desequilibri de generes en aquests camps”.
L’eurodiputada reflexionà sobre el fet que aquests instruments de recuperació depenen de cada estat membre i es mostrà convençuda que cal demanar on es gastaran els diners i qui es beneficiarà de la inversió: “I, amb quina visió de futur?. Espanya, per exemple, és el major receptor d’aquests fons, on invertirà, en igualtat de gènere i medi ambient?”.
“Després i durant la pandèmia ens hem quedat antigues, hem de viure d’una altra manera, i hi ha una part de la societat preparada. Nosaltres com a feministes tenim una visió més justa, una aposta més forta per l’ecologia, per la igualtat, una visió democràtica i que es planta davant dels moviments totalitaris, Una visió d’un futur millor”, reblà.
Entre altres objectius i mesures l’eurodiputada sueca proposa que partint de la convicció que medi ambient i salut van junts (crisi climàtica, crisis biodiversitat i humanitat fràgil) cal canviar a la manera dels pilars de l’ Eco-Feminisme, centrant-nos en el desenvolupament humà: 6 hores de treball al dia; prioritzar el sector sanitari; donar respostes a conflictes internacionals des de l’ONU, la UE amb més feminisme en les seves polítiques; no fer les grans inversions per pressió de l’OTAN ja que la seguretat no es pot basar en la por; el desarmament es important, també contra les armes nuclears…
“Les feministes tenim un paper molt important en la recuperació de la pandèmia però també en les polítiques climàtiques, la digitalització…” digué per acabar aquest apartat de la seva intervenció.
Ideologia de gènere?
Si ve Malin Björk ja n’havia parlat a l’inici volgué tornar-hi ja que ho considera fonamental per a un futur ben immediat. Al seu parer a Polònia, Hongria i Espanya hi ha una ideologia cristiana radicalitzada, que s’entronca amb les categories biològiques bàsiques. Els partits polítics i grups d’aquesta ideologia lluiten contra la igualtat i volen que les dones tornin a la cuina. Creu que són un perill per a la canalla i per a les famílies, que ataquen els drets de les dones i els Drets de la infància. De fet ataquen el Conveni d’Istanbul. “La seva missió surt d’una ideologia patriarcal, homòfoba, sexista i misògina, basada en l’odi, la por i la limitació de Drets” afirmà Björk. I avisà que tenen xarxes europees, també en el Parlament Europeu i afegí: “Nosaltres també. I la nostra feina és d’organització contra els reaccionaris”.
Reptes de les polítiques feministes
L’èxit dependrà dels estats, espanyol, suec…que són qui ha de definir les prioritats: transport públic (aportacions de les eco-feministes en el canvi climàtic); cura canalla i salut; contra les violències masclistes, exposà Björk però avisà que: ” Ens hem d’assegurar que en fem responsables als governs perquè en són. Ens arrisquem a que les dones tornem a estar en condicions laborals fatals i tornant a casa. Els governs n’han de ser responsables i no hem de ser tímides en l’exigència”. En aquest sentit digué que si bé és important la digitalització en les grans empreses, també cal abordar els sectors imprescindibles i on la majoria son dones (hospitals, clíniques, residencies).
“Hem d’assegurar els Drets Civils i Democràtics, ja que la protesta està reduïda per efectes de la covid-19, cal garantir el drets de lliure expressió, informació dels mitjans, la Independència judicial…amb l’organització de la societat civil. Organitzar-nos perquè alguns estats d’emergència no es quedin com a definitius.
Parlament Europeu: Fiscalització dels Fons per a que no s’utilitzin contra DDHH
L’eurodiputada sueca aposta per una Clàusula de condicionalitat, en la que s’hi està treballant però que no queda molt clara a hores d’ara. Creu que en el Parlament Europeu tenen la majoria per fer-ho, i que s’ha d’exigir també a nivell nacional. “Si no es respecten les regles democràtiques serà molt difícil aconseguir els objectius”, avisà. Un dels 7 criteris que s’estan debatent és el de clima i vegetació amb noves tecnologies netes.
Debat i Feminisme interseccional (Plans per als Estats membres)
Després de les qüestions i en resposta a diverses intervencions sobre els temes anteriors, el darrer missatge que volgué explicitar Malin Björk és el de l’obvietat que la visió feminista també ha d’abordar altres qüestions de justícia i igualtat com els drets: de les dones, a la sexualitat dels i de les joves, l’anticoncepció…
Sobre la justícia econòmica assenyalà que potser hi pot haver igualtat per dones que poden pagar estructures privades en lloc d’haver-hi de publiques, però això no es igualtat de gènere. També cal acabar amb la discriminació racial, quan es coneix que les dones migrades estan encara més discriminades laboralment. I respectar el dret internacional vers les persones refugiades.
“Totes aquestes lluites, al meu parer, van juntes i s’han de combinar entre el moviment feminista, el del joves, el sindical, els col·lectius de persones migrades…només recolzant-nos mútuament farem retrocedir els moviments reaccionaris”, reblà.
Foto @ICEI
Raquel Coello Cremades, economista feminista, Doctora en Economia Internacional i Desenvolupament per la Universitat Complutense de Madrid i Màster en Gènere i Desenvolupament, també, per la Universitat Complutense de Madrid. És la responsable de l’Oficina Regional d’ONU MUJERES per Llatinoamèrica.
Aquesta economista inicià la seva aportació afirmant que la Crisis de la Covid-19 és una crisis amb impactes diferenciats entre dones i homes. Fet que fa imprescindible d’implementació de polítiques d’igualtat de gènere, tenint en compte com es distribueixen els recursos fels fons internacionals i els pressupostos de cada país.
Coincidí amb Malin Björk en que: “Estem enfrontant desafiaments globals. Les forces conservadores i reaccionaries també hi són a Americà Llatina, perquè hem aconseguit avenços i ara hi ha les reaccions en contra”. També en la importància dels Estats en aquest moment: “Es temps de polítiques per poder sortir de la crisis. Però aquestes polítiques s’han d’acompanyar amb recursos. I on s’estan posant?”, és preguntà.
Al seu parer, la digitalització és bàsica i per aplicar-la igualitàriament cal conèixer on ens ubiquem com a dones, cal ser conscients de la bretxa enorme que hi ha entre homes i dones i també generacional. El darrer Estudi Regional d’Amèrica Llatina (AL), des d’educació primària i secundaria fins a la universitat i la investigació ens mostren la bretxa professional i la que hi ha en les decisions de poder de les institucions que la sustenten.
“Les dones som a la primera línia de la resposta, som actives des de l’inici al treball a fora i al treball a casa, tal i com han estudiat autores com Ma. Angeles Duran, Cristina Carrasco i altres.
L’Agenda Feminista ha de posar el dret al treball al capdavant, ara amb la Covid-19 hi ha encara més evidencia, incrementant-se el treball no remunerat. Hem de saber que en els països en desenvolupament una de les feines de les dones és aconseguir els aliments basics, i hi esmercen més de 2 o 3 hores al dia. Quan més pobresa, més temps de cerca. És un cercle viciós que suposa una major dificultat per a l’obtenció de dades reals”, s’exclamà. A tall d’exemple, la distribució del treball a les llars durant la pandèmia a Xile, ha significat uns increments de temps tant d’homes com de dones però la bretxa entre ambdós és abismal”. Les dones treballen molt més en el sector informal, sense ingressos i sense xarxa social d’ajuts i sense estalvis, informà.
Tres prioritats transversals
Coello Cremades proposa:
Garantir la igualtat de representació en la resposta a la crisi (actualment molt majoritàriament està a mans d’experts homes) tant en el diagnòstic, com en el disseny i no pas menys, en la presa de decisions. “Actualment les respostes són cegues al gènere”, reblà. “Cal centrar-se en les dones i les nenes per conèixer el veritable impacte socioeconòmic de la crisis i impulsar un canvi transformador de l’economia de la cura en el treball remunerat i no remunerat”.
Les polítiques públiques
Per aquesta economista el millor lideratge és el sorgit de l’Aliança ONU Dones i CEPAL , que clama per més inversió contra les violències masclistes, i més en polítiques digitals de gènere.
Dels països d’AL només n’hi ha un 7% que tinguin un pressupost amb recursos assignats directament a les polítiques de gènere. La majoria, un 84% dels països, si que inclouen un pressupost contra les violències masclistes. La resta d’àmbits i de percentatges varien molt segons cada país. Això sí, malauradament només hi ha un 12 % de participació de dones en l’era digital.
Volgué també destacar les bones pràctiques que ja s’han comprovat que funcionen com són: les d’economia de cura en experiències positives de Costa Rica, Argentina, Cuba i Mèxic; la d’empreses de dones a Xile, Paraguai, i Mèxic; les de Protecció Social a Brasil, Costa Rica i Argentina; i les de tecnologies digitals a Paraguai, Brasil i Colombià.
“A diferencia d’Europa la majoria de països del món parteixen que no podran tenir aquest marge de recursos econòmics. I ja hem comprovat que quan s’ha de fer més amb menys el primer que es toca son les polítiques d’igualtat”, denuncià Coello.
Així doncs, els pressupostos amb perspectiva de gènere esdevenen una eina clau quan les necessitats augmenten i els ingressos cauen. Aleshores cal veure Ingressos i despeses i eliminar exoneracions, exposà. Digué, a tall d’exemple que a Espanya l’informe d’impacte de gènere que acompanya els pressupostos no permet saber en canvi els recursos assignats. I que a AL si bé hi ha un seguiment de recursos a programes bàsics, que cal continuar enfortint, el sistema de cures necessita potenciar millor l’economia en relació a l’alliberament de temps de treball.
“La crisis Covid-19, com les anteriors no són neutrals, perjudiquem més a les dones. Es temps de fer polítiques i com he dit només el 7 per cent de països mostren els recursos assignats, que no arriben ni al 4% de les mesures”, conclogué la ponent.
Qüestions a debatre:
Bretxa en TICS
Entre les moltes preguntes que sorgiren, destaca l’interrogant sobre les limitacions mes profundes de les noves tecnologies a AL i el camí per superar-les. Es tractaria de treballar en solucions amplies i flexibles – en lo immediat no s’hi pot confiar- per tancar la bretxa estructural des de primària ja que a les nenes se’ls inculca que no son bones en l’ús de les tecnologies.
Hi ha bones pràctiques a continuar: programes acadèmics específics investigació; científics que recolzen els treballs de les dones en aquests camps; espais específics amb dissenys per donar resposta a les necessitats de les dones; aplicacions útils per a les dones i per a la igualtat. I amb unes polítiques públiques amb reforçament positiu perquè el mercat no ho soluciona, ho dirigeix sempre a altres temes com la moda, l’estètica…
Sembla que a Europa hi haurà recursos, llavors cal fer que els pressupostos amb visió de gènere siguin una eina de transparència, assegurant que cada euro està ben utilitzat. Seria una doble feina ben feta, proposà Coello.
Tendències migratòries i reagrupament familiar
Per a aquesta economista hi ha 2 drames en relació als moviments migratoris. És un drama sobre drama, ja que el tancament de fronteres agreuja el distanciament social que és un distanciament humà.
D’altra banda, l’efecte retorn, com ha passat per exemple cap a Veneçuela, augmenta la precarietat i la manca de mitjans, que ja era notòria.
Es tancà el debat en absència de la tercera ponent prevista, Mª Eugenia Rodríguez Palop, eurodiputada, jurista, professora de Filosofia del Dret a la Universitat Carlos III de Madrid, a qui li fou impossible participar en el seminari.
Foto descàrrega Seminari ‘El feminisme després de la pandèmia’
