“Sóc francesa de nacionalitat, però també em sento marroquina culturalment i fins i tot, en molts aspectes, barcelonina. He tingut la sort de conèixer, gaudir i formar-me amb una doble cultura. Per això jo vull ara mostrar allò que té de positiu la inmigració”.
Fotos de: Món Comunicació
Les paraules de Fatima Sounssi, que va néixer al Marroc i als 8 anys es va traslladar a París, expressen clarament que moltes persones es poden sentir de diversos llocs alhora, i no poden triar un o l’altre. A París, Fatima es va llicenciar en Llengües Estrangeres Aplicades (Civilitzacions Orientals) i es va diplomar en Màrqueting.
Va treballar durant més de 10 anys en el sector de les telecomunicacions, i és allà on va conèixer un basc que més tard es convertiria en el seu espòs. Ja casats i amb dos fills, es van traslladar a Barcelona, on Fatima desenvolupa ara una interessant tasca com a emprenedora cultural. Ella és la protagonista del segon perfil que publiquem, en co-producció amb l’Associació Món Comunicació, sobre les noves catalanes “lidereses” en els seus respectius àmbits.
Trobava a faltar colors i la diversitat cultural
Quan al setembre del 1999 la Fatima va arribar a Barcelona, li va impactar molt la Diagonal, tan llarga, amb les seves cases modernistes i fins i tot la va trobar exòtica, amb les seves palmeres, “que per a mi són el símbol del desert, de llocs situats més al sud”.
“També em va resultar extrany que aquí es celebrés la festivitat de Reis qüasi més que Nadal. Però, sobre tot, em va semblar un país monocolor; trobava a faltar colors, olors, diversitat de cultures”, explica.
Va decidir venir a Catalunya arran d’un canvi de vida, que va sorgir gairebé per casualitat. “El meu marit i jo vivíem a París. A ell li van oferir un treball interessant a Barcelona i jo tenia ganes de conèixer una altra ciutat; a París estava acostumada a estar amb gent de tot el món: pakistanesos, xinesos, tibetans, marroquins, algerians…Per a mi passar del barri jueu al barri àrab o al barri xinès era totalment normal i corrent”.
Barcelona em va encantar, però vaig trobar a faltar alguna cosa. Poc a poc em vaig adonar que començava a buscar llocs que em recordaven la multiculturalitat de París: un restaurant pakistanès, un espai on practicar tai-txi, o on rebre un massatge ayurvèdic”. Llavors va començar a pensar i a buscar una dedicació amb la qual pogués fomentar el coneixement de la multiculturalitat: “Si jo necessitava aquest tipus d’informació, potser també els hi passava a d’altres persones”. I així va ser com va crear l’empresa “Atmosfera Oriental”.
Eixos de la presència oriental: gastronomia, cultura i art
El seu primer projecte va ser la web d’Atmosfera Oriental, un mitjà de divulgació de les ofertes econòmiques i culturals orientals a Espanya, que va crear amb l’objectiu de mostrar la presència oriental a través de tres eixos: la gastronomia, la cultura i l’art ”perquè considero que aquests eixos constitueixen les principals vies de coneixement d’una cultura, són espais de trobada amb els altres”. En aquesta pàgina web s’anuncien ofertes diverses d’arreu de l’Estat Espanyol. Els que tenen un negoci poden promocionar-se de dues maneres: la primera, totalment gratuïta, ofereint una presència a Internet, i l’altre, de pagament, oferint poder anunciar-s’hi amb fotos, amb un perfil més complert. A més hi inclou una completa agenda d’esdeveniments culturals.
Fatima destaca d’aquest espai el diccionari mitjançant el qual s’intenta explicar conceptes com el budisme o l’islam i a on apareixen personatges, músics o literats coneguts. És un espai dinàmic, que es pot consultar de manera oberta, i una base de dades a la qual Fatima, segons reconeix, hi dedica menys temps del que voldria.
De mica en mica la Fatima ha vist derivar la seva activitat cap als camps on més pot ajudar la gent en la mesura de les seves possibilitats: donant consells, orientacions i poc a poc s’ha anat acostant cada vegada més cap al món associatiu de les dones. Fa tres anys es va apuntar a una llista online de dones executives i professionals, EOL, i va descobrir l’inmens treball que feien les dones i les associacions de dones en el camp que més li interessava: la promoció d’altres punts de vista. “La idea és enviar un missatge que digui que la immigració no vol dir la gent que ve de fora per treure’ns la feina o el pa de la boca”.
El que passa, segons ella, és que es veu molt més la part negativa que la positiva. I per això li agrada mostrar allò que té de positiu la immigració, i el món associatiu li va permetre desenvolupar aquest projecte. El 2008 va constituir, amb dos socis més, l’Associació Orientalia per a la fusió cultural. Entre els projectes més impactants, cal esmentar el Festival El Món a Barcelona, en col·laboració amb associacions d’immigrants de diferents orígens a Barcelona.
El món d’Orientalia
En el marc d’Orientalia, va començar a tenir contacte amb altres associacions, entre elles Interculturalitat i Convivència, que fomenta la convivencia amb la gent gran. Amb aquesta entitat va promoure la coordinadora, juntament amb d’altres petites associacions de diferents comunitats presents a Barcelona (xinesa, africana, russa, eslava …) que va donar lloc al Festival El Món a Barcelona, del qual ja s’han celebrat dues edicions. Orientalia és ara el motor d’aquest projecte, que descriu com “un espai, un esdeveniment multicultural, multicolor, que acosta les persones; per exemple, dones pakistaneses parlant amb dones del Senegal; s’acosten i, finalment, a poc a poc, van descobrint la cultura de l’altra”.
Els eixos del Festival són de nou la gastronomia, la cultura i l’art. Es realitzen diverses activitats, com exposicions i tallers, i també concerts on participen músics de diferents parts del món, residents a Barcelona, i als quals se’ls proporciona un espai privilegiat, el de la Plaça del Rei, on poden donar-se a conèixer.
Orientalia també ofereix un servei de càtering per a esdeveniments especials i treballen molt amb l’Asefor (Associació de Dones Pakistaneses) i també amb les dones coreanes.
Al 2009, el Museu d’Història de Barcelona va fer una crida a les associacions d’immigrants de la ciutat, entre elles Orientalia, per tal d’apropar les comunitats estrangeres al patrimoni arquitectònic de Barcelona. A partir de llavors han desenvolupat una col.laboració que ha anat creixent. L’any passat van organitzar una sèrie de visites a diferents espais de la ciutat on el museu va posar a la seva disposició uns guies per fer la visita guiada i “nosaltres vam cercar persones d’altres comunitats que vulguessin veure aquests espais, com ara l’exposició sobre Cerdà, en el marc de la qual es va aprofitar per comparar el creixement de Barcelona amb el d’altres ciutats mediterrànies com ara Tànger o El Caire, que van viure una obertura semblant però que després, per diferents raons, han seguit un altre camí”.
Construïnt un marc de convivencia conjunt
Fatima creu que ha contribuït a mostrar una altra cara de la immigració marroquina: “Sóc filla d’una immigrant marroquina i em considero avui ciutadana barcelonina, i per això vull crear un espai de trobada entre els barcelonins i barcelonines i les persones provinents d’altres llocs del món; trobada de cultures i de respecte en la convivencia”.
“Aquí sovint es veu la immigració com una onada de nouvinguts que arriben amb costums diferents i es viu com una mena de confrontació. Una vegada un taxista em deia: no entenc els àrabs, que a la mesquita besen el terra, quina bestiesa! No es pot parlar d’allò que no es coneix i per això hi ha molta feina a fer en aquest sentit”, expressa Fatima de manera contundent.
Però la nostra entrevistada remarca que també hi ha feina a fer cap a les persones inmigrades; “també aquestes han de fer un esforç per adaptar-se: conèixer els costums, l’idioma… tenen drets, però també tenen obligacions i han de conèixer les lleis del país i respectar-les”.
“Benvinguda la immigració, que aporta molt, sempre que estiguem tots d’acord i funcionem amb les mateixes regles, sense desigualtats i dins d’un marc de convivència construït de manera conjunta”.