La unificació del vot femení ha estat un fet sense precedents en la carrera cap a la Casa Blanca gràcies al llengut candidat Republicà Donald Trump. La Intenció de vot de les dones incrementa les possibilitats de la candidata Demòcrata, Hillary Clinton, i pot ser la clau del resultat de les votacions del pròxim 8 de novembre.
Segons els últims sondejos en les enquestes de seguiment, les tendències de vot publicades del passat diumenge al diari The Washington Post, al Wall Street Journal i Real Clear Politics, mostren un avantatge cada vegada més àmpli a favor de Clinton. El país sembla, doncs, dividit en funció de preferències del vot femení.
El cert és que, la feminocracia ha aconseguit la sevau màxima expressió, amb un marge de resultat entre els dos candidats, entre el 5 i l’ 11 per cent. Als Estats disputats pels dos partits, guanya terreny Hillary Clinton, amb un avantatge del 5,5%, sobre Trump. Les enquestes també revelen que el 67% dels americans creu que la candidata Demòcrata gestionaria millor els afers que afecten les dones, mentre que el 70% pensa que Trump no sent respecte per a elles.
La campanya electoral dels Estats Units, va donar un gir a favor de Clinton, després que es conegués la setmana passada un vídeo de l’any 2005, on Trump fa comentaris displicents i masclistes sobre les dones al presentador de televisió Billy Bush, al programa de televisió US TV show Access Hollywood. En ell, s’escolten clarament els comentaris sexistes del candidat, quan afirma que li agrada “grab women by the pussy” i, que pot surtir-se’n en la seva per la seva celebritat.
Aquestes il·lustracions libidinoses, impròpies d’un aspirant a la Presidència, porten cua i han estat la cirera d’un pastís per la candidatura del Republicà, que n’ha sortit afectada i ha perdut el suport inclós de la base de fidels republicans, després que moltes dones, sortissin a denunciar públicament que havien estat assetjades sexualment pel seu candidat Trump, i d’haver-les denigrat, fins i tot en el seu aspecte físic.
A més ha estat decisiva la influència que sobre les dones ha exercit Michelle Obama, que gaudeix de respecte i popularitat en el seu país i que ha donat contingut enèrgic en els discursos que ha pronunciat després de conèixer les declaracions de Donald Trump.
La primera dama dels Estats Units en un inusual discurs, que semblava transcendir filiacions partidistes, pronunciat dijous passat, davant d’un centenar de persones reunides per escoltar-la a Manchester, New Hampshire, va deplorar que el candidat Republicà s’hagi ventat d’agredir sexualment a les dones.
En el discurs, convidà a les dones, demòcrates, republicanes i a les que no creuen en la política, a decidir sobre els resultats d’aquestes eleccions a favor de la candidatura de Hillary Clinton. Sobre el tema, va dir: “Els comentaris vergonyosos sobre el nostre cos, la falta de respecte a les nostres ambicions i el nostre intel·lecte, la creença que li pots fer qualsevol cosa a una dona, és cruel, això espanta i la veritat és que fereix”.
Per la seva banda, el vot dels llatins també és decisiu, la migració és més anti-Trump i més pro-Clinton. Segons el Centre d’Investigació amb tendències d’opinió, Pew Research Center, la població llatina als Estats Units, supera els 55,2 milions de persones, la majoria dones que – i encara que no és un grup homogeni- llur opinió en les diferències internes de la comunitat tenen un impacte sobre el seu comportament polític, fet que resulta elemental, per a qualsevol coneixedor dels països llatinoamericans.
Així les coses, la comunitat llatina, s’ha vist agredida pels comentaris racistes i xenòfobs del candidat Trump, fet que ha generat un efecte multiplicador en contra seu. A l’inici de la seva campanya, en un discurs provocador, va prometre construir un mur fronterer, obligant al govern mexicà a pagar, per separar els Estats Units de Mèxic.
El candidat, no para de proferir insults, i en un debat més recent ha dit que tornarà al seu país als immigrants indocumentats encara que sigui a la força, i tot seguit va comentar, que farà gran a Estats Units, per als llatins hispans i las sevas vidas que són “un absolut desastre”.
Per la seva banda, les paraules de la seva dona Melania Trump, tampoc han ajudat gaire. Aquest dilluns en una entrevista que li feu la cadena de televisió CNN, en preguntar sobre els comentaris del seu marit, va dir amb un somriure: “A vegades em diuen que tinc dos nens a casa. Tinc un fill i un marit, però és així com parlen alguns homes, i és així com ho veig”. Va dir també, que el seu marit, era un cavaller i que havia estat “incitat” pel presentador de televisió a dir coses “dolentes i brutes”.
Hillary tampoc s’ha salvat de les crítiques de Trump. En el debat televisiu del passat 10 d’octubre, en els quals es van viure moments molt tensos, va amenaçar amb nomenar un fiscal especial i enviar-la a la presó per haver utilitzat els seus correus personals per qüestions confidencials, amb un baix nivell de seguretat, quan era secretària d’ Estat. Els atacs del candidat Republicà i les constants desqualificacions a la candidata del partit Demòcrata encara li han donat a aquesta més avantatge en les enquestes i han accelerat el seu favoritisme a la presidència d’Estats Units.
En aquest ordre d’idees, la balança s’inclina a favor de la candidata Demòcrata i, “és possible que les dones estiguin derrotant a Donald Trump“, tal com ho ha dit el creador del model estadístic de campanyes electorals als Estats Units, Nate Silver. La veritat, és que, a tot el món, la mobilització femenina per la igualtat està més activa que mai, i comença a donar els seus fruits.
La carrera de Hillary i l’intricat camí a la casa Blanca
Des que Hillary Clinton, ex – secretària d’Estat, fos nominada oficialment pel partit social demòcrata el passat 26 de juny, en una controvertida Convenció Nacional Demòcrata, marcada per l’escàndol dels correus de dirigents del partit que van ser filtrats per WikiLeaks, de la Candidata s’han dit moltes coses, els atacs a la seva vida pública, Erdogan la va tractar d’inepta política, per la seva idea d’armar les milícies kurdes a Síria, així com de la seva vida privada pels escàndols del seu marit, l’han posat a la palestra pública.
Per arribar a la presidència dels Estats Units, cal recórrer un complicat i llarg camí en el qual els i les aspirants han de buscar primer el suport del seu partit, estat per estat. Però aquest camí és més complicat si s’és una dona. Hillary Clinton ha rebut crítiques pel seu aspecte, perquè parla dur i crida molt, perquè riu fort, i fins i tot perquè té la culpa que el seu marit li hagi posat les banyes.
No obstant això, durant la seva ja llarga carrera, Hillary Clinton, no ha deixat indiferent a ningú, el seu enorme poder polític i mediàtic ha provocat grans passions, té tants detractors com defensors, però és indubtable que té talent i una enorme capacitat intel·lectual tan significativa que és un referent per a les generacions de dones actuals i futures.
El intricat sistema electoral nord-americà adopta sufragis directes i indirectes, que inclouen, els anomenats “caucus” (assemblees partidàries tancades), restringida només als membres certificats de cada partit; les eleccions primàries són de caràcter obert, és a dir, els candidats de tots dos partits (Demòcrata i Republicà) sotmeten als delegats a l’escrutini popular i el guanyador o guanyadora suma al seu compte la major quantitat de delegats.
Aquests delegats els assigna cada partit, segons el cens de població i la divisió dels districtes, les o els candidats, se sotmeten a escrutinis en els 50 d’estats de la Unió, per guanyar delegats del col·legi electoral. Cada estat, té assignat un nombre determinat de vots electorals.
Qui n’obté 270 o més és president o presidenta. De les convencions de juny després d’acabar el procés del caucus i primàries, van sortir elegits els dos candidats presidencials del partit Demòcrata i del Republicà, els dos partits més importants.
Per a les eleccions presidencials el 8 de novembre, també hi hauria d’haver altres candidats, 12 aspirants per ser exactes, postulats per altres partits menors que es van retirar de la contesa electoral, uns per falta de suport financer i altres, per no tenir possibilitats.
Criden l’atenció, els currículums de la candidata i del candidat a la presidència dels Estats Units per dissemblants, la Demòcrata Hillary Clinton és advocada, ex -secretària d’Estat, ex-senadora per l’estat de Nova York, i ex-primera dama; El Republicà Donald Trump, és empresari multimilionari i estrella de televisió.
*Diva Criado: Abogada, Master en Govern i Gestió Pública, Diplomada en Procesos Electorals
