OPINIÓ
“Ja ho sabíem”, es va dir per les xarxes socials quan van ser presentats els resultats d’un estudi sobre el feminicidi a Bolívia: Hi ha serioses deficiències en la investigació policial, el mateix passa en el procés judicial i a més hi ha discriminació institucional contra les víctimes.
La visió bastant miop o, més aviat, una visió saturada, incapaç d’estranyar-se davant les barbaritats ja quotidianes segurament ha provocat aquesta apreciació, de poca novetat, sobre l’estudi i ha fet que l’informe no tingués la repercussió que hauria d’haver tingut.
L’estudi sobre “Feminicidi i impunitat a Bolívia” dut a terme per la Clínica Internacional de Drets Humans (IHRC, per les sigles en anglès) de la Harvard Law School es va realitzar a petició de l’agrupació feminista Mujeres Creando. Va analitzar 200 casos de processos per feminicidis, es va centrar en deu d’ells com a exemples i els seus resultats haguessin hagut d’avergonyir als qui tenen la responsabilitat de garantir i impartir justícia.
En aquest curt article, i en algun periodístic que es va publicar a Bolívia, resulta difícil resumir els resultats d’aquest estudi que, entre altres aspectes, es mostra alarmat, per exemple, pel fet que la policia o els qui estan a càrrec de les proves forenses no tinguin els mínims mitjans per realitzar-la, quan es tracta de proves fonamentals, o que es demorin massa. A més, que, en tot el procés pericial, policial i judicial d’anys, el cost es carregui a les parts involucrades, i en el cas de les famílies de les víctimes en situació de pobresa una realitat insuportable. Que no hi hagi personal capacitat, que tot es faci des d’una mirada masclista, que les institucions no siguin garantia de justícia.
L’estudi recomana: aplicar les lleis i normes existents, assignar recursos, eradicar les barreres lingüístiques (racisme) i de gènere (masclisme), que tot el procés sigui puntual i oportú, que els que es facin càrrec tinguin un entrenament apropiat, que es faci enfront de la corrupció i, finalment, que es treballi de manera conjunta amb organitzacions que coneixen bé el tema.
D’una banda, es tracta d’un estudi bastant complet i detallat de tot el procés que segueix qualsevol cas de feminicidi i les mancances i dificultats que sorgeixen per aconseguir justícia. Les mateixes de qualsevol cas d’assassinat, amb l’afegit que hi ha el biaix de gènere (com el de culpabilitzar la víctima) que hi és també present en cada etapa.
D’altra banda, sí, és el pa de cada dia, però ens despulla com a societat. Una cosa és que, per exemple, “tothom sàpiga que hi ha deficiències en el treball de la policia” i una altra que es faci un estudi seriós que demostri aquestes deficiències. Que en tot el procés es mostrin les mancances, que es reflecteixin en un i altre cas, fa que hi hagi una visió sencera de la gravetat de la situació i de la seva necessitat urgent d’atenció.
El més preocupant és aquesta falta de sorpresa davant el terrible, aquesta quotidianitat d’allò que és insofrible, que fa que es miri cap a una altra banda, que es normalitzin aquests casos. Malgrat que des de dins del país i des de fora es diu a crits que el feminicidi a Bolívia és alarmant, que no es fa prou, el mínim almenys, per disminuir aquest tipus d’assassinats i per trobar justícia per a les víctimes, almenys algun tipus de rescabalament que doni una mica de pau als seus fills i filles i famílies.
L’estudi reconeix que en els últims anys s’han aprovat lleis i normatives contra la violència masclista; però, de la llei a la seva aplicació hi ha un abisme i la mostra és la quantitat de dones assassinades per ser dones, que a Bolívia té índexs molt superiors a la resta del continent.
Aquest govern i qualsevol altre que pogués venir en un futur haurien de tenir en compte aquest estudi per proposar i aplicar polítiques serioses contra la violència masclista i per donar justícia a les víctimes. Haurien de mirar-lo, com mirant un mirall, i intentar sorprendre’s davant tot aquest horror.
(*) La columna Textura Violeta de Drina Ergueta es publica a Página Siete, Los Tiempos y SemMéxico
