Per María Inés Alvarado
Segons descriu la pàgina de National Geographic, “Halloween procedeix de l’expressió “All Hallow Eve” (vespra de Tots els Sants) i el seu origen està molt relacionat amb aquesta tradició cristiana, però també amb creences paganes cèltiques i romanes que celebraven la fi de la collita i el record dels familiars difunts: el samhain i el mundus patet”.
El ‘Samhaim’ era una festa pagana que celebrava l’inici de l’hivern, període en el qual els celtes deixaven a de banda el seu treball quotidià per a visitar el món dels morts; els difunts recorrien la terra, mentre els dimonis es manifestaven i les fades voletejaven; en tant que l’expressió mundus patet -que significa “món obert”- marcava el punt de connexió entre el món dels vius i el dels morts.
De la mà de la indústria cinematogràfica nord-americana, aquesta festa va cobrar rellevància a tot el món i, amb ella, la figura de les bruixes com a personatge popular que arriba des d’ultratomba, i proposa una sàtira a l’època de la inquisició. Si bé la nit d’Halloween no té molt, o res, que veure amb els costums i tradicions argentines, diverses escoles se sumen al festeig i organitzen esdeveniments per a celebrar aquest dia. Per això, en la columna d’aquesta setmana, honrarem a les bruixes, des de la mirada de la ESI. (Educació Sexual Integral).
La figura de la bruixa sempre es va manifestar com un símbol poderós i complex en la història de la humanitat, particularment en la manera en què s’ha relacionat amb la dona. La bruixa, tal com se la representa en l’actualitat, no estava associat a un ésser malèfic; sinó tot el contrari: la seva figura estava profundament connectada amb el control del coneixement femení, l’autonomia i la repressió patriarcal. Conten les llegendes sobre elles que, en les societats antigues, abans de l’auge del cristianisme, les dones amb coneixements sobre plantes, sanació i rituals espirituals eren respectades i reconegudes com a sàvies, remeieres o xamanes. Tenien un rol central en les seves comunitats, i el seu coneixement era considerat valuós i poderós. Però, amb l’arribada del cristianisme i la consolidació d’estructures de poder patriarcals, aquestes figures van començar a ser vistes com una amenaça.
Durant l’Edat mitjana, les dones que vivien soles, les que no s’ajustaven als rols de gènere imposats, o aquelles que practicaven formes de medicina no reconegudes per l’Església, van començar a ser perseguides i assenyalades com a bruixes. Aquesta persecució no sols tenia bases religioses, sinó també econòmiques i polítiques, ja que moltes vegades aquestes dones eren propietàries de terres o vivien amb independència, la qual cosa desafiava l’ordre social de l’època. La història conta que, entre els segles XV i XVII van ser perseguides. La caça de bruixes, no va ser una altra cosa que una forma de control social profundament misògina. Milers de dones van ser acusades, torturades i executades sota l’acusació de bruixeria. La majoria d’aquestes acusacions estaven basades en rumors, enveja o conflictes personals, i moltes vegades eren una excusa per a castigar a les dones que es desviaven del rol que s’esperava d’elles: ser submises, piadoses i dedicades a la llar. Per això, la història de les bruixes és la història de la repressió i resistència de les dones al llarg dels segles, perquè representen la por a la dona lliure i poderosa.
Aquesta mirada de les bruixes des d’una perspectiva de gènere està relatada en el llibre Caliban i la bruixa, de Silvia Federici. Allí l’autora resumeix com la transició del feudalisme al capitalisme va afectar les dones i els seus rols socials, argumentant que l’opressió de les dones i l’explotació dels seus cossos van jugar un paper crucial en el sorgiment del capitalisme. A més, sosté que la caça de bruixes va ser fonamental per a destruir el poder de les dones sobre el seu propi cos i la seva funció reproductiva, consolidant l’ordre patriarcal que va excloure a les dones de la força laboral assalariada, subordinant-les a rols domèstics i reproductius.
Reflexionar sobre Halloween a través de la perspectiva de Federici pot ajudar a recordar la brutalitat que va existir darrere de la figura de la bruixa i com la persecució de les dones va contribuir a estructures d’opressió que encara persisteixen. Abordar la història de les bruixes en el marc de la ESI permet treballar qüestions claus com l’autonomia, els drets, la construcció d’estereotips i la resignificación de figures històriques que promouen una vida lliure i conscient. Aquest enfocament ofereix un enfocament enriquidor i necessari per a analitzar com la història, la cultura i els estereotips de gènere van influir en la percepció de les dones al llarg del temps.
Es poden pensar activitats tant des de la literatura com des de les ciències socials en general en relació a: Investigar sobre la caça de bruixes en diferents contextos històrics i debatre sobre les raons polítiques, religioses i socials darrere d’aquestes persecucions.
Investigar la història de les bruixes mes famoses i analitzar perquè van ser perseguides; com era la seva vida i que poder tenien.
Llegir fragments del Malleus Maleficarum (tractat sobre la bruixeria escrit pels frares dominics); de Caliban i la bruixa, de Silvia Federici o d’altres documents que reflecteixin el pensament de l’època, per a debatre sobre com es justificava la persecució i com aquests discursos impacten encara avui en la construcció de la figura de la dona.
Desconstruir els estereotips de la bruixa en la cultura popular present en contes, pel·lícules i altres discursos mediàtics per a analitzar com aquestes representacions mostren la imatge de la dona com a perillosa o subversiva, i quin missatge es transmet sobre el poder femení.
Convidar al grup d’estudiants a crear les seves pròpies bruixes, desafiant els estereotips tradicionals, i presentant-la amb una narrativa que reflecteixi valors positius, com la saviesa, la valentia o l’autonomia.
Treballar conceptes com l’autonomia, el consentiment i el dret sobre el propi cos per a reflexionar sobre com les dones històricament han enfrontat la negació de la seva sexualitat.
La ESI ha de promoure l’accés al coneixement sobre el cos, la sexualitat i els drets perquè cada persona pugui exercir una vida plena i conscient. Si les bruixes, històricament, simbolitzen l’accés al coneixement fora de les institucions patriarcals i van ser perseguides precisament pel poder que els donava aquest saber, abordar la seva història permet visibilitzar els processos d’estigmatització i control que van enfrontar les dones en el passat, per a repensar el present i continuar trobant alternatives d’apoderament per a les dones de totes les edats.
*Docent, comunicadora. Co-directora de La ESI en joc.
Columnista de Diario Digital Femenino
