Valgui aquest títol com a tast per analitzar la situació laboral i salarial de les dones de la Unió Europea aquest 8 de març de 2012, quan celebrem un cop més, el Dia Internacional de les Dones.
La conclusió a la pregunta és sens dubte negativa. Si bé, en els darrers anys s’han donat importants avanços cap a la igualtat, i nombroses lleis han disposat mesures per eliminar les diferències salarials i han defensat el dret a un treball digne per a les dones, les estadístiques mostren que els esforços han resultat infructuosos, la bretxa de gènere en les taxes d’ocupació marca diferències importants en punts percentuals entre homes i dones.
A la Unió Europea existeixen enormes desigualtats entre països i sectors del mercat laboral i pel que fa a les retribucions salarials. Segons les dades difoses per l’oficina comunitària d’estadística (Eurostat), mentre la desocupació masculina augment el 10.5 a la zona euro, el femení aconsegueix el 10.9%, creixent un 0.5% més en els 27 països de la UE. El nombre total d’aturats i aturades de la Unió va ascendir al gener a 24,3 milions, dels quals 16.900.000 corresponen a Xipre i a l’Estat espanyol.
Les diferències salarials en tots els sectors de l’economia, entre homes i dones, continuen sent altes, la incompatibilitat rau en la retribució bruta per hora treballada afectant en particular a dones joves, mares solteres i a dones majors de 65 anys.
La situació del mercat de treball i les seves estadístiques han constituït el nucli d’informació sobre el qual s’han desenvolupat polítiques socials, la taxa total d’ocupació entre homes i dones forma part dels indicadors de desenvolupament sostenible de l’estratègia Europa 2020, i el foment d’una economia amb alt nivell d’ocupació han fet que l’estratègia tingui entre les seves prioritats el creixement intel·ligent, creixement sostenible i creixement integrador.
Amb aquestes estratègies, es pretén que hi hagi una major flexibilització en les condicions de treball, a temps parcial o des de casa, el que facilitaria “la conciliació entre la vida laboral i familiar”. A algunes ens ha de sonar aquesta frase familiar que darrerament es va servir tant aquí, perquè en la nova reforma laboral promoguda pel govern, el col·lectiu de la dona treballadora a temps parcial seria el més afectat, ja són les dones qui més utilitzen aquest tipus de treballs.
El Decret possibilita a l’empresariat la modificació unilateral de la jornada de treball, així com imposar la realització de treballs extraordinaris, també elimina els permisos de caràcter urgent que podia demanar la treballadora o el treballador, per a la cura de la canalla o d’un familiar. En la reforma per poder accedir al permís, la treballadora o el treballador ho haurà de sol·licitar amb dues setmanes d’antelació, limitant la possibilitat de cobrir la necessitat en temps real.
A Igual Treball, igual salari?
Les desigualtats salarials entre homes i dones mostren realitats inqüestionables, el tema d’igualtat salarial segueix sent una utopia. Segons Eurostat, les desigualtats entre països oscil·len entre el 2% a Polònia i més del 27% a Estònia.
Quant a les taxes d’atur, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a l’Estat espanyol hi ha 5,2 milions de aturats dels quals 2,3 són dones i les que tenen feina perceben un salari inferior al dels homes per un treball igual. La bretxa salarial entre homes i dones al conjunt del territori de l’Estat espanyol se situa en el 16% i a la UE supera el 17%.
Segons un estudi realitzat per IESE Business School, Espanya és el quart país europeu amb més bretxa, encara que els últims anys ha disminuït, segueix mantenint-se entre els països amb més diferència salarial
La investigació que ha analitzat l’evolució del salari mitjà de la UE, inclou Alemanya, Regne Unit, França, Suècia, Finlàndia, Hongria, Eslovàquia, Romania, Bulgària, Àustria, Bèlgica, Holanda, Portugal i Espanya, i conclou que mentre la remuneració mitjana dels homes és de 29.349 €, la de les dones no arriba als 23.000 €. Addueix més, que per sectors, els privats són els que tenen major disparitat salarial.
En aquesta situació, és evident que les reivindicacions en peu d’igualtat entre homes i dones en temes laborals i salarials tenen un camí llarg per recórrer. La crisi econòmica i la poca oferta d’ocupació no contribueixen a millorar la situació laboral de les dones.
Per tal raó, és important seguir recolzant mesures que facin possible la presència de les dones en espais on es prenguin decisions, fins ara ocupades en la seva majoria per homes. Les institucions són cada vegada més conscients que la desigualtat i la discriminació són incompatibles amb la vida en societat.
