Fa pocs dies coneixíem l’existència d’un grup de xat a una molt coneguda xarxa social dels estudiants de primer curs del grau d’Educació Primària de Ciències de l’Educació de la Universitat de La Rioja, on els estudiants feien comentaris sexistes i homòfobs sobre les seues companyes, les estudiants xiques, del mateix grau.
Comentaris sobre el físic de les seues companyes del tipus “Espero que estén buenorras” o altre com “Hay que romperles las bragas” que ja han motivat una concentració de rebuig on es van concentrar, aproximadament unes cinc-centes persones per a manifestar la seua exigència per una tolerància zero cap al masclisme i l’homofòbia. I, segons ha informat el rector, Juan Carlos Ayala, “ara s’obrirà un procés informatiu per a veure si el que ha ocorregut és digne de ser posat en mans de la Fiscalia”.
Es podria pensar que és un cas aïllat, però cal recordar el que va passar el curs passat amb els càntics masclistes dels alumnes masculins del col·legi major Elías Ahuja, vinculat a la Universitat Complutense de Madrid cap a les alumnes dones que residien al col·legi major Santa Mònica, ubicat just front al masculí. La fiscalia va acabar arxivant les seues actuacions i el principal actor d’aquells càntics vergonyosos va ser readmés al col·legi major, com si res haguera passat.
Com podem comprovar, no són fets aïllats. Són les conseqüències d’un sistema que està viu i encara està molt potent i creu que les dones, sobretot les dones joves, poden ser objectes per a ser usats pels homes. Un sistema, pel qual la pornografia violenta és l’eina que substitueix el que hauria de ser una assignatura d’educació afectiva sexual obligatòria a l’educació obligatòria. Almenys en l’educació secundària i el batxillerat.
Un sistema que legitima que hi haja dones explotades i vexades sexualment als bordells i habitatges on s’exerceix la prostitució cada hora de cada dia i on les dones són tractades com a esclaves sexuals pels puteros que les violen cada dia i a cada hora.
I no, no són exageracions. Són realitats dures i crues de veure i que compten amb moltes, massa complicitats a tots els estaments per a afavorir que no desapareguen. En cas contrari, no s’haguera readmés a l’estudiant de l‘Elías Ahuja, No s’haguera arxivat aquell cas. S’haguera implicat molt més el Tribunal Arbitratge Esportiu en el cas Rubiales. No s’haguera “normalitzat” el “No voy a dimitir” d’aquest fatu i ridícul personatge. I només són uns exemples, tots ells molt recents.
Però per a mi, el cas de la Universitat de La Rioja té, a més, un agreujant important. Que aquests alumnes que van fer aquestes manifestacions al xat, seran docents de criatures durant la seua vida laboral. I, almenys teòricament, els han de transmetre valors totalment oposats al que manifesten al xat. Valors com el respecte, la no-violència, la tolerància zero cap al masclisme, l’homofòbia o la xenofòbia. I, almenys de moment, la predisposició, no es veu per cap de costat.
Tenen raó qui diu que totes les persones hem comés errades al llarg de la nostra vida, i molt més quan hem sigut joves. Tota la raó. Però aquestes errades han de tindre conseqüències quan són atemptatòries als drets humans d’altres persones. No haurien de quedar impunes, perquè l’exemple que donen és que mai passa res quan s’atempta contra els drets de les dones o de les persones homosexuals o immigrants. I si, sí que passa. Passa que amb els seus actes manifesten una suposada superioritat que ningú els ha atorgat i que aquelles persones a les quals ofenen, poden sentir-se molt malament.
Ja n’hi ha prou d’aquestes actituds. Però sobretot, ja n’hi ha prou de tantes complicitats que l’únic que aconsegueixen és que ens coste molt més avançar cap a una societat més igualitària entre les persones. Entre totes les persones.
I ahí les institucions, totes, s’han d’implicar molt seriosament.
