Una trentena de persones van participar dissabte 19 de novembre en la primera jornada de Pensadores per la Pau, titulada enguany Re-crea’t. El dia 26 tindrà lloc la segona jornada, adreçada a afrontar conflictes en les comunitats de veïns (Programa consultable).
Tallers de cuina, pintura, cant, han estat el mitjà utilitzat durant la primera jornada per tal de treballar la pau i difondre maneres de fer pròpiament femenines, que duen a millorar com a persones. La Independent ha parlat amb Montse Serrats, Coordinadora de GREC, perquè ens expliquin el mecanisme amb el qual ho aconsegueixen i com es va desenvolupar la Jornada, el programa del qual es pot consultar aquí .
P.M., La Independent: En la primera jornada Re-crea’t: Pensadores per a la pau heu organitzat diversos tallers d’activitats. Com es relacionen aquestes activitats amb la consecució de la pau, com es treballen les estratègies de millora personal mitjançant un taller de cuina, una coral, un taller de pintura o un taller de moviment corporal?
Montse Serrats, Coordinadora de GREC: El que pretenem dir és que la persona ha de trobar la pau i l’equilibri en el seu interior. Que és a partir de l’equilibri i l’harmonia personal que es pot transmetre equilibri, harmonia i pau al voltant. Que les coses van de petit a gran no de gran a petit (comencen des de baix no a l’inrevés, les paus, les paus veritables, no poden ser imposades).
Moltes vegades es parla de PAU i se’ns omple la boca i en parlem a tort i a dret i acabem buidant de contingut la paraula, perquè la veiem com quelcom inassolible, com que no hi podrem arribar mai no cal que ens en preocupem, és com aquelles coses que queden bé de dir encara que tothom sap que no serveixen per a res perquè no arribaran mai.
Nosaltres pensem que sí que val la pena treballar per la pau i que és important posar en evidència el que es fa i el que poc a poc es va aconseguint (d’aquí el treball en anys anteriors per donar a conèixer la labor de dones del món de les arts, de la política …. en favor de la pau), però que també és important dir que la pau comença en l’interior de cada un i en les relacions que cada un estableix al seu voltant. És una manera de viure que s’encomana i s’estén.
Llavors hem volgut fer evident que coses quotidianes com poden ser la cuina, el cant, el moviment corporal i la pintura o la creativitat ens poden ajudar a aconseguir aquest punt de relaxació, de goig, de moment personal, d’alliberament… que tots necessitem per estar bé amb nosaltres mateixos . Que són eines que tenim al nostre abast i que ens poden servir i de les que, moltes vegades, no en som conscients.
P.M..: Com es treballa la pau i la convivència mitjançant aquests tallers i activitats?
M.S.:Es treballa en dos línies.
La primera línia és la mateixa activitat, que en ser participativa i dinàmica, posa als que hi participen en la situació de trobar aquesta resposta interior.
Al taller de cuina vam veure com es preparaven els plats, vam sentir les experiències de la persona que ens parlava de la importància de la preparació, de saber triar els ingredients, de com es pot afavorir la comunicació al voltant d’una taula, de com els aliments influeixen en els estats d’ànim, de l’experiència de cuinar en família… després vam tastar el que s’havia preparat i vam concentrar-nos en el sentit del gust, entrar en un mateix, veure quina és la teva reacció, escoltar-te….
Al taller amb la coral ens vam posar en situació de participació absoluta, ens vam deixar anar i, primer tímidament i després “a viva voz” vam participar de les cançons amb la resta, tots compartint un ritme i una lletra (perquè la lletra també hi estava implicada), que parlava de sentir-se positiu, de descobrir el que té de meravellós i de repte el que ens envolta i de compartir i empatitzar amb les persones que tenim al voltant.
L’expressió corporal ens va permetre connectar amb nosaltres (dins nostre) i amb els altres. Vam fer exercicis de “reconeixement” del nostre cos i de meditació , vam expressar sentiments i ens vam relacionar a través del tacte i ens vam sentir part d’un grup.
La pintura creativa va contribuir a fer-nos veure que tots servim, que no ens podem amagar darrera el cartell de “no en sé”. Ens va donar seguretat en nosaltres mateixos i ens va fer sentir respectats i lliures de fer i expressar-nos cada un a la seva manera. Vam poder expressar-nos i ens vam sentir escoltats, vam poder compartir sentiments i experiències.
La segona línia és la que es fonamenta en la descoberta que totes aquestes coses són eines que podem utilitzar sempre per buscar el nostre propi equilibri, la nostra pròpia pau interior, i també per millorar les relacions en el nostre entorn.
Coses tant “normals” com cuinar, moure’s, cantar o pintar poden ser utilitzades per millorar la convivència i per afavorir la comunicació.
P.M.: Vau finalitzar amb la Taula rodona: algunes experiències i opinions.
M.S.: A la taula rodona es van posar en comú reflexions i experiències.
Com la música i la cançó havia estat i era un element salvador en la vida d’una de les persones participants, doncs la permetia expressar i canalitzar els seus sentiments i també li havia donat la possibilitat de relacionar-se, de tenir amics i fins i tot una forma de guanyar-se la vida.
Com, cada una i cada un havia de trobar el camí que l’ajudés a “parar”, a mirar dins seu i a trobar aquest equilibri i aquesta harmonia que després es transmet a l’exterior. Que aquesta troballa no es feia de cop i volta ni era fruit de la decisió d’un moment sinó que era necessari tot un procés per arribar-hi. Per alguns podia ser la música o el cant, per d’altres la pintura, per d’altres la dansa , la meditació…
Com era d’ important la “petita pau” de cada un.
Com s’havia de tenir molt en compte la gestió de les emocions i com s’havia de treballar des de petits en aquest sentit.
La importància del silenci i de la meditació.
Que era veritat que teníem moltes més eines de les que ens pensàvem i que de vegades només era qüestió de decidir-nos a fer-les servir.
Que trobades com aquestes eren molt interessants i animaven a treballar des de dintre i des de fora per aconseguir “la pau” però que era una llàstima que no fossin més conegudes o que la difusió no arribés a més gent o, pot ser, no captés a més gent (a moltes persones els obriria noves perspectives i els seria molt útil).
Més informació a Grecxarxa hemeroteca i a Grecxarxa participació
GREC resolució de conflictes
Tfn.972.200.545
