Inclou: breu entrevista a Sara Lovera per Gaby Gallegos
Aquest 8 de març la periodista mexicana Sara Lovera (SEMLac, La Independent) ha rebut el premi Hermila Galindo, que atorga la Comissió de Drets Humans del Districte Federal (capital del país), i que té el significat de distingir persones que contribueixen a la construcció d’una cultura de gènere.
Al costat d’ella l’ha rebut també Glòria Careaga, una brillant acadèmica i lluitadora pels drets de les dones.
I també Semillas, una organització filantròpica feminista de gran importància.
El premi Hermila Galindo té el nom d’una dona que el 1915 a Mèxic va fundar la revista La Mujer Moderna, que va tenir capacitat i influència per ser factor substantiu per decretar el divorci civil en el mateix any. Galindo va recorrer en aquesta època totes les ciutats del país, dient que una revolució sense dones, no tenia sentit, perquè a Mèxic en aquest any encara hi havia la lluita de faccions i explosions armades en camps i muntanyes. El 1917 es va fer la constitució de Mèxic.
Hermila Galindo no va deixar de lluitar, va promoure el Primer Congrés Feminista de 1916.
Sara Lovera ha manifestat a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere que: “És un honor rebre aquest Reconeixement i el comparteixo amb vosaltres perquè això té sentit, amb mi reconeixen a totes les dones que estem lluitant i treballant en favor de la nostra millor vida i pels drets humans de milions de dones que pateixen violència, marginació, tortura, persecució, discriminació, mutilació genital, etc …. que aquest dia ens ajudi a reflexionar sobre el que segueix i el que es necessita. Per la vida i la llibertat de les dones!
Entrevista a Sara Lovera per Gaby Gallegos:
Estimada Sara …
La paraula què ha significat per a tu?
Jo crec que la lliure expressió, és un privilegi que tenim els humans d’aprendre a comunicar-nos a través de la paraula i a mi m’ha significat tota la vida, la paraula escrita o la paraula oral han estat les pedres angulars per a la meva professió.
És vàlid parlar d’un periodisme compromès amb alguna cosa o amb algú?
Absolutament, no sé si amb algú, però sí amb “álguienes”, amb projectes de vida, amb situacions, amb dir la veritat a fons fent bona investigació periodística per confirmar una cosa que intueixes, jo crec que és vàlid fer un periodisme capaç de demostrar que hi ha urgències en la realitat social i algunes no són només urgències sinó emergències nacionals, que és necessari utilitzar l’eina del periodisme per fer consciència i buscar solucions, per descomptat que sí.
Amb qui t’has compromès tu, Sara?
Primer amb les dones d’una manera molt clara, des de 1970 quan vaig conèixer Adelina Zendejas, qui va investigar que havia periodisme que només mirava els homes, llavors em vaig començar a qüestionar què feia jo al diari, i vaig començar a descobrir la realitat de les dones, sense cap eina d’aquestes modernes, sense que existís la perspectiva de gènere ni en la meva boca, ni en el meu pensament, ni en la meva història la paraula feminisme, calia anar amb Adelina a explicar el que li passava a les dones, el que pensaven les dones, va ser una gran aventura.
Ja cap a l’any 1975 vaig ser testimoni en la primera marxa del nou moviment feminista contra la mort de dones per avortament, i després vaig fer un treball periodístic, així com es diu, objectiu, sense involucrar-me directament en el moviment.
