El 31 de desembre del passat any a les 13 hores les regatistes Anna Corbella i Dee Caffari iniciaven un llarg i dur viatge amb el vaixell “GAES Centros Auditivos”. Es tractava de la Barcelona World Race, la primera i única regata que es fa a la modalitat de vela i que dona la volta al mon amb dos tripulants y sense escales.
102 dies, 19 hores, 17 minuts i 18 segons més tard, l’únic vaixell format per una parella de dones creuava la meta a la sisena posició. La Independent ha volgut recolzar aquest important esdeveniment tant per l’esport mundial com per a l’esport femení des del primer dia i per aquest motiu, em entrevistat a una de les protagonistes, l’Anna Corbella.
Com ha resultat l’experiència?
L’experiència ha estat molt bona, boníssima. Quan trepitges terra t’oblides dels possibles mals moments que hagis pogut viure durant la regata, només em quedo amb lo bo. Per això dic que és una experiència molt bona.
Quin ha segut el pitjor moment de tota la competició?
A l’Índic sud, sens dubte. Jo estava descansat i Dee de guàrdia a l’interior del vaixell perquè teníem temporal. De sobte, el pilot automàtic va deixar de funcionar i el vaixell va virar per sí mateix. Tot el que estava a dalt, de cop estava a baix. Les dues veles que teníem a la coberta lligades van acabar a l’aigua, i les dues van sortir a l’exterior (amb pluja i l’aigua a 3 graus) sense temps de posar-nos els vestits d’aigua per recuperar les veles i redreçar el rumb del vaixell.
I el millor moment?
Hi ha molts, com la rebuda a Barcelona, però si haig de triar em quedo amb un: doblegar el Cap de Forns. I em quedo amb aquest moment per diferents motius: perquè és un lloc mític per a qualsevol navegant; perquè pensava que no anava a poder veure-ho perquè estava fosquejant i hi havia molts núvols però finalment aquestes van desaparèixer i vaig poder admirar-ho; però sobretot perquè doblegar-ho va significar que la proa del GAES apuntava en adreça nord, és a dir, cap a Barcelona, i a més sortíem de la pitjor part de la regata, el Gran Sud.
En què pensa una quan està enmig del no-res?, quines sensacions es tenen quan no t’envolta gens més que aigua?, et sents una privilegiada per poder gaudir d’aquesta sensació?
La veritat és que tens poc temps de pensar en altres coses que no siguin la regata perquè estàs en un estat de ‘tensió’ constant. De totes maneres, la sensació més semblant és la de llibertat. Enmig del mar et sents lliure, no com a la ciutat, et sents part de la naturalesa i de vegades et sents petita e insignificant (quan les ones i el vent són forts). Però també és cert que després de tants dies a l’aigua estranyes veure cares, l’olor a terra, el menjar casolà…
Com és la relació que s’estableix amb la teva companya de viatge?
Es crea una certa relació de dependència perquè cadascuna sabia que en certa manera depenia de l’altra per poder completar la volta al món. Ambdues sabíem que l’objectiu comú era arribar de nou a Barcelona sense fer cap tipus d’escales i treballem per aconseguir-ho. Per això la nostra relació ha estat molt bona, ja que encara que som de cultures diferents tenim un mateix objectiu i sobretot érem un equip.
Els diners són determinants per practicar aquest esport?
És determinant perquè necessites que empreses com GAES apostin pel teu projecte i et donin la possibilitat de realitzar aquest somni. Estem parlant de grans pressupostos, per la qual cosa resulta imprescindible el suport dels patrocinadors.
Ja has pensat en el proper objectiu o toca descansar?
Ara vull descansar i digerir ben tot el que he fet. De moment sóc conscient que he estat molts dies a l’alta mar, però de poc més. Ja vindrà el moment de plantejar-se quin és el següent pas o projecte, però segur que hi haurà i no gaire tarda.
Ets l’única espanyola a donar la volta al món en regata, et consideres un exemple per a les generacions que ja estan navegant i per les quals vénen?
M’encantaria que la meva participació en la Barcelona World Race servís perquè les dones i els homes sortissin a la recerca dels seus somnis. Crec que les dones hauríem de tenir més presència al món de l’esport, i més concretament al de la vela oceànica.
T’agradaria repetir a aquesta competició?
M’encantaria. Si em sorgeix la possibilitat d’estar en la línia de sortida de la propera edició de la Barcelona World Race, hi seré.
Esperem que sí, i que ens trobem a l’Anna Corbella a uns dels vaixells que prenguin la sortida. Per ara, ens tindrem que conformar només amb la data de sortida de la quarta edició que concretament serà al desembre del 2014. Fins que arribi aquesta data estarem pendents dels futurs triomfs de la regatista catalana.
