“La gent ha votat més paritat”
El Secretariat Nacional de l’ANC, sorgit de les eleccions del 31 de març, s’ha reunit per primera vegada aquest 14 d’abril a l’Església de Sant Francesc de Montblanc, on segles enrere s’hi van celebrar sessions de les Corts Catalanes
Anna Massó*, filòsofa, feminista i independentista, és integrant del Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana. Ha estat postulada des de l’assemblea de Gràcia i n’ha sortit elegida, junt amb altres set persones per Barcelona. És en la doble vessant feminista i independentista que La Independent li ha fet una entrevista.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es va inaugurar, en fase provisional, amb la Conferència Nacional del 30 d’abril 2011, després que es donés per finalitzat el procés de la Consulta sobre la Independència arreu de Catalunya. L’ANC es defineix com una mobilització democràtica, unitària i transversal, estructurada en assemblees Territorials i assemblees Sectorials. Constituïda el 10 de març d’enguany, aquest passat 31 de març va convocar a totes i tots els associats a participar en les eleccions del nou Secretariat (òrgan executiu) per a la nova etapa de l’ANC.
Vostè, ha estat postulada des de l’assemblea de Gràcia, ha sortit elegida i des d’aquesta setmana forma part del nou Secretariat. Quina composició té aquest secretariat?
S’havia previst que el Secretariat tindria 75 persones però finalment en té 69 perquè hi ha algunes Territorials per les quals no s’ha presentat ningú. De tota manera es manté la possibilitat que en un futur es pogués completar el nombre previst, fet que hauria de resoldre el nou Secretariat d’acord amb els Estatuts i el Reglament de Règim Interior de l’ANC. El Secretariat està compost per 50 persones procedents de les Assemblees Territorials d’arreu de Catalunya, més 25 d’àmbit Nacional, és a dir, sense que es demani la pertinença a un territori concret, són persones que poden estar implicades en una Assemblea Sectorial o en l’anterior Secretariat provisional o ser socies i socis sense implicació prèvia. Per a presentar candidatura era requisit imprescindible ser-ne socia o soci, estar al corrent de pagament i presentar, electrònicament, un currículum d’acord amb un formulari fixat. Totes les Assemblees Territorials, simultàniament a tot Catalunya, el 31 de març van esdevenir seus electorals. El resultat de les votacions globalment ha estat de 25 dones i 44 homes que fan un total de 69 persones.
Si ho desglossem en àmbit nacional i àmbit territorial els resultats pel que fa la paritat és diferent: En l’àmbit nacional hi ha més paritat: 11 dones i 14 homes que fan un total de 25 persones. I, en canvi, en l’àmbit territorial la paritat és redueix molt: 14 dones i 30 homes que fan un total de 44 persones.
S’hi van presentar moltes dones?
Moltes no és una xifra i es fa difícil de dir, segons com es miri o com ho interpretem. Es van presentar un total de 139 candidatures per al Secretariat. D’aquestes 100 eren homes i 39 dones. Analitzant cada territorial trobem que on s’han presentat més dones és al Maresme -les dones dupliquen el nombre d’homes- i és un cas excepcional d’avantatge de les dones. Hi ha altres llocs en què les dones igualen o superen per poc el nombre d’ homes, com és el Penedès, el Barcelonès i el Tarragonès, però en general les dones són menys. Aquest és el cas de Barcelona on hi ha 6 dones per 13 homes, no arriben a la meitat del nombre d’homes. Hi ha moltes Territorials on no hi ha cap dona. A les candidatures presentades per l’àmbit Nacional també el nombre de candidatures de dones és molt inferior als dels homes: 15 dones per 44 homes. Podríem afirmar que comparativament és lleugerament més paritari el resultat de les eleccions que les candidatures presentades. La gent ha votat més paritat.
Quines responsabilitats hi tenen les dones escollides?
De moment cap i totes, perquè encara no s’han assignat tasques a ningú. Només hi ha una comissió gestora nomenada des del dissabte passat fins aquest proper diumenge, integrada per tres persones (2 dones i 1 home) que s’ocupen de la preparació de la sessió de diumenge. La resta, dones i homes, treballem plegats elaborant les propostes que s’hauran de votar a la reunió del 22 d’abril. El proper diumenge, a la sessió plenària, entre d’altres qüestions, s’aprovaran les comissions i grups de treball i s’assignaran les persones a les comissions o grup de treaball creats.
Creu que és important l’activitat de les dones dins l’Assemblea i el secretariat? I aquesta és prou reconeguda?
Sí, és molt important per a les mateixes dones i per a la societat per dos motius: pel que significa d’experiència política i social de les dones en aspectes com el treball en equip, la comunicació i la implicació en l’espai públic, però també és interessant pel fet que la presència activa, social i política, de les dones en aquest àmbit públic, es visualitza i es normalitza en la societat. Pel que fa al reconeixement, sí que les dones són prou reconegudes i respectades tant per part de la gent com per part dels companys de les tasques de divulgació al carrer. A les reunions i assemblees, no he observat mai cap mena de discriminació. Cal dir que les persones, homes i dones, que participen són diverses pel que fa a la seva formació o al seu ofici o professió, i això tant en homes com en dones. Sembla que la igualtat, la llibertat i els drets de les dones ja han estat assumits per tothom.
De tota manera cal continuar atentes perquè de sobte passen coses greus, sovint petits greuges sense importància, o sí que en tenen?. El dia 10 de març, en què es duia a terme la constitució de l’Assemblea Nacional al Palau Sant Jordi es va demanar 3 compromissaris per a signar les actes i es van proposar 3 homes. Una dona del públic va protestar perquè tots tres eren homes i la solució ràpida que va adoptar l’organització va ser afegir una dona, amb la qual cosa no quedava el tema solucionat, però ja ningú es va atrevir a dir res més. Quan menys s’espera sorgeix la discriminació involuntària o inconscient.
Quins són els objectius prioritaris? I vosté personalment, per a quines pròximes fites treballarà?
Es difícil de dir perquè hi ha molta feina a fer. Jo diria que cal fer dues tasques paral·leles: d’una banda fer difusió, informar i convèncer la ciutadania de la necessitat i del dret de Catalunya a tenir un Estat propi, perquè té una història molt antiga, perquè té una llengua pròpia i, per damunt de tot, perquè és la voluntat del poble català. La realitat s’imposa i cal reconèixer que, durant 300 anys, a bones i a males, malgrat tots els esforços, no ha estat possible l’encaix de Catalunya dins Espanya. D’altra banda, cal que l’ANC tingui moltes persones associades que col·laborin, perquè cal fer una feina interna i sense soroll, treballar intensament per a establir les bases polítiques, jurídiques, econòmiques, socials, adients i eficients per a fer el traspàs cap al nou Estat propi. Si aquests objectius s’acompleixen assolirem l’objectiu final que és la independència.
*Anna Massó, doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona i catedràtica d’Ensenyament Secundari de la Generalitat de Catalunya. Ha estat vinculada a grups de recerca de la UB, del CSIC, i de l’ICE de la UAB. Professora a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE, Prada del Conflent) i d’Ètica i a l’Escola d’Estiu del Col·legi de Llicenciats. Entre els seus escrits destaquen: “Hannah Arendt. Comprensió i Política”, Perspectiva Social, ICESB (1993); “Herder: Una aproximació antropològica als pobles i les llengües”, a Sentmartí, R. (ed.), Clàssics del nacionalisme (2001); Les dones i les filosofies: Gènere i pensament occidental (coautora amb C. Llinàs i M. J. Sánchez), (2002); “Hannah Arendt: Escritos en tiempo de guerra”, Ed. Bellaterra (2000).
