El Passeig de la Vergonya de Barcelona

El PASSEIG DE LA VERGONYA s’emmarca dins la campanya de sensibilització dels “16 dies contra la violència de gènere”. Amb els 60 testimonis i casos de dones i nenes que estaran recollits al cèntric Portal de l’Angel de Barcelona des del 29 de novembre i durant 5 dies, el PASSEIG DE LA VERGONYA es converteix en una passarel·la que intenta reflectir les diverses violències exercides sobre les dones arreu del món. 

La presentació i inauguració d’aquest PASSEIG DE LA VERGONYA el dijous 29 a les 19 hores al Portal de L’Angel va estar a càrrec de María Luisa García, Montse Pineda i Francina Vila i Valls, Regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona.

Denunciar i sensibilitzar sobre la violència masclista

Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona (25 de novembre), el Passeig consistirà en un espai de sensibilització al carrer, com a antítesi del Passeig de la Fama, on s’exhibiran els noms dels prop de 60 casos i testimoniatges reals de dones que han sofert violència de gènere en 28 països (inclòs Espanya). 

Aquesta campanya de sensibilització i denúncia es impulsada per les ONGs Creación Positiva i Red ACTIVAS -entitats que treballen pels drets sexuals i reproductius i la igualtat-, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, les qui coincideixen en la importància de recordar a les dones que han sofert violència, per no oblidar que segueixen sent necessaris els programes de prevenció de la violència, lleis, protocols, serveis i programes duts a terme per moviments de dones i feministes, els qui van anar les primeres a fer front a la violència. No obstant això, aquests i altres programes s’estan veient seriosament afectats per les retallades en el finançament de projectes de Cooperació.

60 casos i testimonis de 28 països

Feminicidi, maltractament físic i psicològic per la parella, violència sexual en conflictes armats i crisis humanitàries, violència obstètrica, violència política, pràctiques tradicionals nocives i lleis discriminatòries, execucions i críens d’honor son el marc per contar la situació global de les dones: la violència masclista, és la principal causa de mort entre les dones d’entre 15 i 44 anys arreu del món, per sobre de la suma de morts provocades pel càncer, la malària, els accidents de trànsit i les guerres. Es aixi com fins a un 70 per cent de les dones i nenes de tot el món pateixen violència física i/o sexual, el que significa que tres de cada quatre dones al món han patit o patiran agressions físiques o sexuals al llarg de la seva vida a mans d’un home conegut o desconegut. A Sud-àfrica -com a exemple-, una dona és assassinada cada sis hores per la seva parella. A Guatemala, cada dia són assassinades dues dones com a mitjana. Als EUA, un terç de les dones assassinades cada any ho són a mans de les seves parelles. A Hondures, l’any 2009 es van registrar 405 feminicidis, 267 més que l’any 2004.  

Les violacions són un instrument de guerra freqüent en els conflictes armats. Tant a les guerres com a les crisis humanitàries, no tan sols augmenta la vulnerabilitat i l’exposició a les situacions de violència, també la impunitat dels agressors. A més, en aquests contextos hi ha manca d’atenció sanitària i psicològica per a tractar les seqüeles d’aquestes violacions. Algunes dades: A la República Democràtica del Congo s’han documentat des de 1996 almenys 200.000 casos de violència sexual, la majoria contra dones i nenes. Actualment, a la província de Kivu Meridional d’aquest país, els centres de salut reporten diàriament un promig de 40 dones víctimes de violacions.  

A Sierra Leone entre 50.000 i 64.000 dones desplaçades internament han informat haver sigut objecte sexual per combatents armats.  

S’estima que entre 250.000 i 500.000 dones i nenes van ser violades durant el genocidi de Ruanda l’any 1994.  

Els testimonis:  

• Mercedes (80 anys. Espanya). El seu marit la matà a garrotades.

• J. A. (24 anys. Lituània). Mor asfixiada pel seu xicot.

• Malina M. (26 anys. Bulgària). Rep una ganivetada per part de la seva exparella.

• Victoria S. (36 anys. Bielorússia). Assassinada pel seu ex marit i abandonada a la cuneta d’una autopista.

• M. R. E. (26 anys. Bolívia). Degollada pel pare dels seus dos fills.

• T. (36 anys. Rússia). Rep una ganivetada per part del seu company sentimental

• Mayra A. (24 anys. Equador). Assassinada per arma blanca al llit del seu agressor.

• Alícia Y. (Equador). Mor desagnada a causa d’un tall al coll provocat per la seva parella.

• Fatna (30 anys. Marroc). Assassinada per arma blanca pel seu espòs.

• Mercedes G. (36 anys. Espanya). Mor apunyalada junt al seu fill a mans del pare d’aquest.

• Farida B. (Marroc). Apunyalada pel seu marit quan es trobava en tràmits de separació.

• Mercedes M. (58 anys. Espanya). Cremada viva pel seu marit.

• Kondé B. (35 anys. Mali). Ha sofert violència i amenaces de mort per part del seu espòs durant els seus 13 anys de matrimoni polígam.

• Teopolina Alweendo (27 anys. Namíbia). Durant el segon any de matrimoni començà a ser maltractada pel seu marit, qui es negava a utilitzar preservatiu i finalment li va transmetre el VIH.

• Isabel (30 anys. Espanya). Maltractada psicològicament per la seva parella durant 11 anys. “Em vaig obligar a fer una gran riallada després de més de deu anys sense fer-ho”.

• Djaba S. (43 anys. Mali). Repudiada i víctima de violència física per part del seu marit. Ara s’enfronta a ell al jutjat per aconseguir la custòdia dels seus fills.

• Carmen (38 anys. Espanya). Maltractada durant 14 anys pel seu marit, el seu “gran amor”. “La lluita diària és pels seus fills”.

• Hassia Issa (40 anys. Níger). Va patir lesions i greuges per part del seu marit, qui es negava a contribuir als costos del manteniment de la llar.

• Natàlia (35 anys. Espanya). Maltractada psicològicamente durant nou anys i colpejada, torturada i violada durant els últims tres. “La distància va facilitar la meva cura”.

• Katuna S. (32 anys. Namíbia). Va sofrir maltractament per part del seu marit durant anys, qui a més li va transmetre el VIH. Analfabeta i pobra, va morir d’inanició i debilitat quan anava camí de l’hospital.

• Marina (34 anys. Espanya). Maltractada psicològicament i físicament per la seva parella durant més de dos anys. “He trobat la dignitat que ell em va llevar”.

• M. D. (13 anys. Senegal). Embarassada després d’una violació perpetrada por un veí de 60 anys.

• Lucía S. (26 anys. Namíbia). A causa de la infertilitat del seu espós, va ser obligada per aquest a tenir relacions amb un altre home per quedar-se embarassada. Després de donar a llum dos bessons es va adonar que ella i els nadons tenien VIH.

• Marcela G. (44 anys. Mèxic). La seva filla, discapacitada intel·lectual, es va quedar embarassada amb 17 anys arran d’una violació.

• Aissa Saadé (10 anys. Níger). Va contreure el VIH després d’haver sigut violada de forma regular pel marit de la seva tia. Ara viu en un centre d’acollida per a persones que viuen amb VIH.

• N. D. (28 anys. Senegal). Discapacitada intel.lectual i òrfena de pare i mare. Es queda embarassada després de ser violada per un home de 35 anys.

• Blanca V. (46 anys. Mèxic). Després de ser violada per un taxista es va quedar embarassada. No va denunciar el seu agressor per por a l’estigma social i a la indiferència de la policia.

• Susana D. (33 anys. Namíbia). Forçada a casar-se amb un home polígam. Esclava sexual i sense dret a l’herència després de la mort d’aquest. “Després de servir-lo durant anys, em vaig quedar sense res”.

• D. D. (9 anys. Senegal). Violada per un senyor de 50 anys que freqüentava casa seva. Encara està pendent de la sentència dels tribunals.

• Graciela H. (24 anys. Mèxic). Es queda embarassada del seu pare després de ser violada en repetides ocasions per ell. És obligada a tenir el nadó, ja que el cas es va considerar “incest” en comptes de “violació”.

• A. F. (8 anys. Senegal). Abusada sexualment per un conegut de la família.

• Enisa Salcinovic (51 anys. Bosnia-Herzegovina). Va viure l’any 1992 en un camp de concentració, on va sofrir reiterades violacions per part dels soldats servis. Després va ser deportada. Va aconseguir treure endavant els seus dos fills i ara lidera una ONG que atén les dones víctimes de la guerra dels Balcans.

• Pascaline (21 anys. Haití). Violada en un campament on es va refugiar després del terratrèmol que va assolar el país.

• Zaina (14 anys. República Democràtica del Congo). Refusada per la seva família després de ser violada per un soldat d’una milícia.

• Juliana Dos Santos (26 anys. Timor-Leste). Expulsada del seu país després de ser brutalment violada per un militar l’any 1999 quan tenia 15 anys.

• C. B. (23 anys. Sierra Leone). Segrestada per militars l’any 1999 i esclavitzada sexualment durant tres anys. Ara treballa en una ONG i participa en debats radiofònics per ajudar a altres víctimes de violència sexual.

• P. Y. (28 anys. Libèria). Obligada a lluitar com a “nena soldat” als anys 90. Ara treballa com a fustera.

• Mariam Rawi (37 anys. Afganistan). Fa classes a escoles que es troben dins dels campaments de refugiats del seu país. “Els fundamentalistes de tots els bàndols han comès crims inhumans i violacions a les dones”.

• Ndapandula Londo (28 anys. Namíbia). Al cinquè mes d’embaràs el seu marit la va començar a violar. Va patir la transmissió del VIH i la sífilis. El nadó va néixer malalt i va morir a les poques setmanes de vida. “No li deia res per por a què em fes fora de casa”.

• Juana Quispe (Bolívia). Després de ser elegida alcaldessa del seu poble pateix pressions psicològiques i amenaces de mort pels seus propis companys de partit, qui acaben cremant casa seva.

• Anna Leah (42 anys. Filipines). Tractada públicament de “lesbiana que odia els homes” per un funcionari del govern. “No vaig elegir ser una activista. Va ser una cosa que simplement no vaig poder impedir davant la justícia”.

• Martha Pofueco (Bolívia). Assetjada i segrestada després d’haver sigut elegida regidora de la seva comunitat.

• Vivian Imogbo (24 anys. Nigèria). Va patir la mutilació genital als 12 anys. “Encara avui dia sento formigueig i sagno sovint”.

• Djamila Oumarou (13 anys. Níger). Va escapolir-se de casa junt a la seva mare per evitar veure’s obligada a casar-se amb un altre home. La seva mare ha sigut repudiada pel seu pare i ambdues han rebut amenaces per part de la policia.

• Sidibé B. (27 anys. Mali). Amenaçada de mort i víctima de tot tipus d’humiliacions per part del seu marit. Va ser obligada a casar-se amb 16 anys i ara té quatre fills.

• Rose (15 anys. Libèria). Va donar a llum després de ser obligada a casar-se amb un home desconegut pels seus veïns d’una altra regió. “A la meva comunitat em menyspreen perquè pensen que sóc una prostituta”.

• Fatoumata D. (42 anys. Mali). Ha patit violència física i verbal per part del seu marit. Porta 24 anys casada en un matrimoni polígam.

• Sitan D. (34 anys. Mali). Repudiada pel seu marit després d’un any de matrimoni.

• Awa D. (23 anys. Mali). Ha patit violència verbal, amenaces de mort i repudi per part del seu marit i la seva madrastra. Intenta sobreviure amb els seus fills com pot.

• Asha Ibrahim (23 anys. Somàlia). Lapidada per adulteri.

• Dua Khalil (17 anys. Iraq). Apedregada per emparellar-se amb un home d’una altra religió.

• Mukhtaran Bibi (38 anys. Pakistan). Violada per 11 veïns per castigar “l’ofensa” d’un dels seus parents.

• Ameneh Bahrami (30 anys. Iran). Cremada amb àcid per haver refusat un home.

  • Teresa (64 anys. Espanya). Assassinada a tirs pel seu marit.

  • M. S. P. (34 anys. Bolívia). Asfixiada en un hostal per la seva parella.

  • S. T. (53 anys. Argentina). Trobada morta amb ferides al coll després d’haver sigut assassinada per la seva parella.

  • Fàtima (25 anys. Argèlia). Assassinada d’un tir per la seva exparella.

   

  MÈS INFORMACIÓ SOBRE la segona edició del PASSEIG DE LA VERGONYA