El 2 de març de 2026 marca una dècada des que l’extractivisme criminal va intentar silenciar la veu de Berta Cáceres. No obstant això, deu anys després, el seu assassinat no només roman com una ferida oberta en la memòria d’Hondures, sinó com el símbol global d’una justícia que arriba a comptagotes quan s’enfronta al poder del capital.
Entrepobles ha llançat una campanya “Hasta la Raiz” com un acte d’impugnació política contra el model que prioritza el benefici empresarial sobre la vida.
L’informe del GIEI: L’anatomia d’un crim d’Estat i mercat.
No ens trobem davant d’un fet aïllat, sinó davant d’un engranatge sistèmic. L’informe final del Grup Interdisciplinari d’Experts Independents (GIEI), sota l’auspici de la CIDH (Comissió Interamericana de Drets Humans) ha desmantellat la narrativa del “succeït fortuït”. Les troballes són devastadores: el crim de la Berta va ser planificat, finançat i executat mitjançant una aliança criminal entre elits empresarials, entitats financeres i estructures estatals. Aquesta dècada d’exigència ha demostrat que el projecte hidroelèctric Agua Zarca no només buscava energia, sinó el disciplinament d’un poble que es va atrevir a dir “no”.
“Hasta la Raiz”: Més enllà de la commemoració
Aquesta campanya estatal de Entrepobles, no es limita a demanar justícia pel passat; interpel·la directament la nostra responsabilitat en el present. A través d'”Hasta la Raiz “, l’objectiu és clar: assenyalar les responsabilitats de les empreses i de l’Estat espanyol en l’arquitectura de la impunitat global.
La pregunta que es llança al debat públic és d’una urgència radical: Com estem cuidant avui la vida i els territoris que la Berta va defensar amb la seva sang? Mentre les normatives de diligència deguda continuïn sent tibies o insuficients, les empreses seguiran operant al Sud Global amb una prática neocolonial.
Un 8 de març d’autodefensa ecofeminista
El Manifest del 8 de Març d’Entrepobles reafirma que la defensa del territori és, intrínsecament, una defensa del cos. Denúncia la violència específica que el patriarcat extractiu exerceix contra les dones defensores, les quals s’enfronten no només a les bales, sinó a l’estigma i a la persecució comunitària.
Berta Cáceres no va ser assassinada només per ser defensora, sinó per ser dona, indígena i lenca; per proposar un ecofeminisme pràctic que qüestiona la propietat privada de la terra i de l’aigua. A deu anys de la seva mort, la seva lluita ens ensenya que la justícia no se sol·licita, es construeix en xarxa, connectant les resistències d’aquí i d’allà, fins que la vida sigui el centre de tota política.
Fotos: https://pixabay.com/ Amnistia Internacional, Entrepobles, Foto: https://pixabay.com/
