Jornada organitzada per l’Asociación para el Progreso de la Dirección amb el lema “Nuevos modelos de gestión: el talento y la diversidad ante el cambio”, a l’Auditori CX de la Pedrera de Barcelona
El passat 10 de maig, Cristina Langarika, directora de Comunicació i Imatge de Catalunya Caixa, va obrir l’acte recordant el paper tan actiu que té l’APD en el desenvolupament de les organitzacions i en l’ajut que ofereix en la transformació de la societat on la dona té un paper fonamental.
Hi ha camps que la dona supera en volum al dels homes com en relacions humanes, màrqueting o organització, però està en minoria en carreres d’investigació i tècniques. Igualment hi ha poques dones en els consells d’administració o en els alts organs de decisió. “Hem assolit la visibilitat, però encara manca aconseguir la notorietat”.
Emilio Cuatrecasas, presidente d’APD Zona Mediterrània, recordant quan va començar la seva vida professional, l’any 1977, va dir que crear, organitzar i estructurar una Jornada com aquesta hagués sigue impossible en aquella època. “No s’hagués omplert tant la sala de tantes dones com les que avui veig aquí. L’avanç de la dona és imparable i anem cap a una trajectòria positiva en integració. La majoria de les constitucions occidentals aseguren i volen garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació”, va dir Cuatrecasas. Va comentar també que hi ha un projecte de llei en igualtat de tracte i no discriminació per sexe, lloc de naixement o orientació sexual.
Unes dades a tenir en compte segons l’Observatori McKinsey, que ha obtingut després d’un meticulós estudi en l’àmbit empresarial i que diuen que s’està molt lluny de la participació de la dona en els alts càrrecs de les companyies i que les companyies que inclouen més nombre de dones tenen major rècord financer.
Albert Buxadé, director Catalunya Vodafone, ha dit que les quotes no es poden forçar. “S’escullen els millors professionals entre homes i dones”, va dir Buxadé. En el cas de la seva empresa, un 25% són dones i un 22% estan en llocs directius. La direcció, a Catalunya, un 50% són dones. “Veurem el canvi que necessitem sense dones, no seria el mateix”.
Francisco Ballesteros, director General de Novartis, és partidari de posar en valor el lideratge femení, entendre de quina manera aquest lideratge pot constituir un entorn més amable. En la seva empresa, el 53% són dones i, en llocs directius, les dones estan en un 45%. El Comitè de Direcció està representat per dones. “El talent és un actiu estratègic en les companyies i allò ideal és tenir-lo femení i masculí”. Novartis està situada, en el rànquing mundial, en els primera llocs de les millors empreses per treballar.
La periodista Ima Sanchís, de La Vanguardia, va posar de manifest que les dones estan canviant el món. “Les dones són mundialment imparables: en el tercer món per necessitat i a occident per curiositat o per ganes d’aprendre. I això crea futur”, va dir Sanchís. “La dona vol ser millor persona i és més apta per aquesta vida i ser feliç. La societat patriarcal ja no serveix. És precís un model mixte. Els valors a l’alça són la cooperació, l’empatia i el treball amb equips mixtes. Les dones comencen a despertar, sobretot en el tercer món. No s’hauria d’escollir entre ser mares o dones actives”, va dir la periodista.
Anna Corbella, regatista, que ha donat la volta al món, participant de la BCN World Race on ella i la seva companya Dee Caffari van quedar clasificadse en el sisè lloc, les úniques dones entre les 14 embarcacions que van participar. Aquestes dues dones van estar juntes 102 dies, moltes vegades en condicions adverses, havent de decidir què fer en diferents problemes en els que es van trobar, van saber escollir les decisions més convenients, les donés una a l’altra. Tenien un objectiu comú: acabar la regata. Dee tenia més experiència en donar la volta al món i Anna havia participat en més regates. Les dues es complementaven, “no havia un líder a l’embarcació, sinó que havia un equip que sumava. La meva experiència és que en el nostre cas ha sigue un lideratge compartit. Des d’allò femení es pot arribar a totes bandes”, comenta Corbella.
Anna Tarrés, seleccionadora de l’Equip Nacional de Natació Sincronitzada, ha fet que el grup d’esportistes que dirigeix hagi sumat 38 medalles en els Jocs Olímpics (dos), els Campionats del Món (19) i els d’Europa (17) des de l’any 2000. Ella va començar de nadadora als 7 anys, va representar Espanya en els Jocs Olímpics de Los Ángeles de 1984. Allà va veure com nedaven les nadadores americanes. L’any 1988 va començar a entrenar a nadadores i l’any 1994-95, amb 8 nadadores van començar a competir internacionalment. “L’èxit ha estat basat en el treball continuat, treballant en equip, amb col·laboradors de diferents àmbits”, explica Tarrés. Així s’han fet realitat les idees creatives d’Anna tant en el disseny de banyadors, coreografies, música creada especialment per a les coreografies. Cada aparició de les nadadores d’Anna Tarrés és una sorpresa en creativitat i tècnica. “Els col·laboradors han fet que aquest treball sigui diferent. El més important és crear equip, fer que el treball diari sigui estimulant. Fer pinya amb l’equip és Basic”, diu Tarrés.
Anna Maiqués, fundadora de Starlab. L’aventura de Starlab va començar quan un belga va reunir en un castell de Brussel·les a científics de tot el món per veure què sortia. Després d’un any i mig de viure gairebé luxosament, el “mecenes” es va quedar sense capital i el projecte va quebrar. Així que es va haver de començar des de 0. Novament, a Barcelona, es va reobrir el projecte. Starlab ofereix tecnologi a l’Agència Espacial Europea per veure la Terra des de l’espai. En el camp de la neurociència es disposa del sensor inalàmbric, portátil i sense gel “ENOBIO” que s’utilitza com un holder cerebral des de casa per analitzar les persones amb problemes de son. Dues coses importants en aquesta empresa són: la passió per la ciencia i la visió. Les qualitats femenines de ser pràctics, tenir empatia i saber escoltar es complementen amb les masculines i així es formen equips mixtes molt positius. Anna Maiqués va afirmar que es pot crear empresa i crear família i, sobretot, no posar-se barreres.
Anna Birulés, consellera APD Zona Mediterrània i exministra de Ciència i Tecnologia, manté que ha de ser preocupació de la societat no prescindir del talent de la meitat de la població. “No es pot restringir l’accés de la dona als alts càrrecs de direcció. La diversitat és una exigència de la competitivitat global. Optar per la diversitat de manera preactiva és aceptar controversia, però és una font de creativitat. S’ha de saber i tenir força per gestionar equips”, comenta Birulés.
Adriana Casademont , presidenta de les indústries càrniques Casademont, és partidària d’equips mixtes. “La dona fa les coses amb profunditat, l’home les fa amb amplitud i això es complementa. Les dones gestionem les emocions de les organitzacions i arribem a la psicologia profunda, a l’ADN de la companyia”, explica Casademont. Ella va viure al costat d’un emprenedor, el seu pare, de qui va aprendre i va agafar exemple.
Cristina Guiral, presidenta de Tradisa, empresa que ven serveis logístics a la indústria de l’automoció (transport de vehicles acabats per carretera, ferrocarril o marítim) amb una forta visió internacional operant des d’Alemanya als països de l’Est. En relació amb l’equip humà, Casademont diu que “nosaltres escollim, però també volem ser escollits. Les empreses han de despertar la passió i la il·lusió dels seus treballadors”.
Helena Guardans, presidenta de Sellbytel Group España, empresa de visualització i execució de Contacs-Center. Guardans diu que falten models de lideratge femení. El model femení se sent còmode delegant i treballant en equip. Al model masculí li costa delegar i és menys participatiu, encara que més arriscat. “Les empreses competeixen en un món global i s’han de tenir bones idees i bona gestió de talent. No tenir en compte les dones és una pèrdua que les empreses no poden assumir. A l’empresa predomina el model de lideratge masculí i quan les empreses comencin a tenir en compte el model de lideratge femení, tindran més beneficis. El model de gestió d’aquesta empresa es diu “Model BCN” i és el model que ens demanen quan implementem els nostres serveis a altres països”, comenta Guardans.
Merche Grau, directora de Banca Privada i Gestió d’Actius de Catalunya Caixa, ens reafirma el que ja sabem, que en el món financer el 98% són homes. Ens dóna unes claus per tenir èxit: passió + il·lusió, confianza, orientació i escollir equips amb gent millor que nosaltres.
Amb aquestes informacions i experiències podem començar a pensar en muntar una empresa amb moltes possibilitats d’èxit. Va ser una jornada molt productiva on el públic ha donat una resposta d’assistència extraordinària.
Hi ha una visió diferent en el professional home i en el professional dona. S’apropen de forma diferent als problemes i a les solucions. Els models han canviat. El model relacional pren major presència i, en aquest camp, generalment, la dona és més hàbil.