De nou estem assistint a una nova ofensiva contra els drets de les dones. Drets que, malgrat els avanços democràtics en altres àmbits, sembla que sempre estiguen en la corda fluixa per culpa d’interessos polítics d’alguns personatges poc o molt sinistres.
El dret de les dones a decidir lliurement sobre els nostres cossos no deuria ja formar part de cap agenda política ni tampoc hauria d’haver aplegat mai al Tribunal Constitucional que, per cert, he de recordar que fa onze anys sense haver dictat sentència. Amb la recent renovació ja han dit que serà un tema prioritari. Quedem a l’espera.
No és presentable que de la meitat de la població haja de veure qüestionats els seus drets per part d’una minoria reaccionaria, part de la qual, com són tots els de faldilles llargues i negres, ni tan sols deurien poder opinar, però són els que realment marquen el pas a Governs i Parlaments amb les seues creences i mandats.
Però com ja he dit en moltes ocasions, cal recordar que el moviment feminista, tot i el que es puga pensar, no està mort. I, de la mateixa manera que fa nou anys va posar en marxa una de les majors mobilitzacions feministes de la nostra història recent, «El tren de la Libertad» que va acabar amb la dimissió del que en aquell moment era el ministre de justícia Ruíz Gallardón, ens podem tornar a organitzar i demanar noves dimissions. I, a més, nosaltres les feministes, no concorrem a les eleccions, per tant podem organitzar les mobilitzacions en els moments que considerem oportuns.
No és de rebut que al segle XXI un grapat de reaccionaris del món vulguen marcar quins drets podem o no gaudir les dones. No, no és presentable. Perquè sense els drets de les dones, les democràcies, totes, es queden curtes i coixes. No pot haver-hi avanç democràtic retallant drets de més de la meitat de la població. Sobretot en democràcies modernes on les creences religioses deuen quedar fora de l’espai i de l’agenda política.
Els drets sexuals i reproductius de les dones no poden ser moneda de canvi depenent de qui governe, com si fora un assumpte «graciable» depenent de qui creu més o menys en un estat on tota la població siga de ple dret i no sols una part, la de sempre.
El feminisme ha fet i continuarà fent importants aportacions de les democràcies modernes. I ho fa perquè creu i busca alguna cosa tan elemental com la igualtat real i total entre dones i homes. I al mateix temps tan radical. Precisament per aquesta premissa, el patriarcat actua buscant la retallada dels drets de les dones. I ho fa per tal de mantindre el poder de totes les estructures des de les quals imposa les seues violències i així conservar el control del sistema que més beneficiós li resulta.
No, els drets de les dones no són moneda de canvi en cap cas. I cal recordar una setmana més, que estem en any electoral. També cal recordar una vegada més que el feminisme no vota a gent que l’ha traït. I que el vot, a banda de ser secret, també és volàtil i no té per què estar segrestat per cap formació política. I quan dic per cap, que tots els partits en prenguen nota.
Recorden, senyores i senyors dels diferents partits polítics, els vots de les dones poden donar i traure majories, però no votem a gent que ens ha traït. Una vegada més, l’avís queda fet. Vostés veuran qué fan.