OPINIÓ
Al món sobren carretades de productes inservibles, absurds, que no tenen cap utilitat.
Es produeixen milers d’articles que inunden un mercat saturat de ginys inútils. El mercat manifesta símptomes de cansament, tot ja està molt vist, molt antiquat. Cal renovar-ho. I què millor que tornar la mirada al cos en una societat que ha entronitzat l’individu com a nou vedell d’or? Convertir el cos humà en el nou objecte de consum ha estat un invent genial que ha revitalitzat un mercat moribund.
I no em refereixo a les necessitats vitals i bàsiques del cos: alimentació, vestuari, hàbitat, additaments per adornar-lo, etc. No. Em refereixo al cos com a objecte de transformació, un nou i infinit nínxol comercial del qual formem part totes i cadascuna dels gairebé 8.000 milions de persones que habitem el món. Perquè del que es tracta és de crear falses necessitats basades en falses idees embolicades en falsos i transgressors vestits.
El fenomen “trans”, els ventres de lloguer i la indústria del porno són els tres nous nínxols de mercat que s’han obert gràcies a eficaces campanyes de màrqueting global que han tingut èxit a causa de les pràctiques d’enginyeria social que s’han aplicat en els darrers anys, i de les que ja he parlat en altres articles (Com hem arribat fins aquí). Si en aquest reflexionava sobre la teoria política que s’havia seguit perquè la societat acceptés idees impensables i ignorades fa tot just cinc anys, en el present em proposo respondre al Per què hem arribat fins aquí? és a dir, per què el cos humà s’ha convertit en un objecte a explotar comercialment.
El capitalisme dóna símptomes d’esgotament, els mercats ja no saben què posar en circulació i el personal està immers en un suport intel·lectual molt semblant a la catatonia. La majoria som com zombies, morts vivents que vaguem pel món sense saber ni com ni per què: els Grans Relats (Cristianisme Redemptor, Marxisme Emancipador, Il·luminisme Igualitari i Capitalisme Consumista) han desaparegut, i els petits relats s’han fragmentat tant que ara cadascun es fabrica el seu a mida. L’individu és el centre de l’univers, i el mercat voraç, afamat de nous productes, descobreix que el cos de l’ésser humà és allò que al segle XXI cal saber explotar.
La teoria de la “identitat de gènere” inaugura un dels nous microrelats. Propaguem que un és home o dona segons la vivència íntima, sense importar el sexe biològic, que passa a ser irrellevant. Incentivem el malestar amb els nostres cossos, difonem que es pot canviar a voluntat, pregonem urbi et orbi que cadascú és qui vol ser. Seguim per això el camí que van iniciar els homosexuals en reclamar el “matrimoni entre persones del mateix sexe”. Si al principi es va poder creu que això desestabilitzaria el mercat, el capitalisme, la família o el patriarcat, aviat es va veure que no, que no només no els desestabilitzava sinó que obria nous i fructífers mercats.
Lliguem la causa a la de Gays i Lesbianes perquè és una causa justa relacionada amb els drets humans i ningú no es pronunciarà contra els drets humans. “Ser qui un és” també és una qüestió de drets humans. Quan el mercat s’adona que canviar de sexe no fa ni una esgarrinxada al capitalisme i molt menys al patriarcat, es llança en massa a entronitzar aquest micro relat que tanta felicitat proporcionarà a un recent inventat “col·lectiu trans”, que encara ningú no ha definit amb precisió. Un mercat que pot estar format per milions de persones si fem una campanya eficaç.
El segon microrelat diu que el desig de paternitat (més fins i tot que de maternitat) és també un dret humà, i ja sabem que ningú no s’oposa als drets humans. Aquí es tracta de propagar la idea de l’altruisme, el desig de formar una família, la generositat de les dones, l’enorme felicitat que proporcionarà tant als pares d’intenció com a les gestants que lloguen el úter o les noies que venen els seus òvuls. Un mercat net, diàfan i en expansió creixent. ¿Representa un desafiament per al patriarcat? Responguin vostès.
I per últim (encara que hi ha altres micro relats que no disposo de temps a explorar) hi ha el d’utilitzar el cos amb finalitats eròtico-comercials: el porno clàssic i les noves modalitats digitals: dones per a la indústria del sexe, noies a les quals s’humilia, es degrada, s’agredeix i gairebé es mata per a felicitat d’un mercat que pot estar compost per milions de persones a partir dels 8 o 10 anys. Un altre gran desafiament per al patriarcat, oi?
I per què creuen vostès que han triomfat aquests microrelats? Perquè han estat afavorits i finançats globalment per institucions, multinacionals, governs i mitjans de comunicació. M’atreveixo a afirmar que l’objectiu és no només incentivar el capitalisme i revitalitzar el mercat, sinó desactivar l’únic moviment que representa un desafiament per al patriarcat: el feminisme. Un feminisme real que no només s’estén per Occident, sinó també per l’Iran, per l’Afganistan, per l’Àfrica, per la Xina. Un feminisme imparable a què cal posar fre amb lleis absurdes, amb la maquinària comunicativa, amb acusacions risibles i amenaces de cancel·lació.
Perquè el feminisme no només és un relat. És l’única esperança en aquest món fal·laç.
