OPINIÓ
Si, per fi va arribar el nou any. Però no ha arribat en blanc com ens volen fer creure alguns anuncis publicitaris .
El nou any arriba amb factures pendents de pagament de l’any anterior. I algunes d’aquestes factures seran molt cares per al conjunt de la ciutadania i altres especialment cares i sobretot doloroses per a les dones.
Malgrat que la gent que conforma l’actual (des) Govern de Mariano Rajoy s’obstini a propugnar als quatre vents que el pitjor de la crisi ja ha passat, la realitat, que és molt tossuda, s’imposa, i ho fa en forma de pobresa, de fam entre la nostra infància, ho fa en forma de solidaritat amb els bancs d’aliments perquè moltes persones de les nostres pròpies ciutats puguin menjar.
La realitat s’imposa quan amb el “rodillo” de la majoria absoluta s’aprova una nova reforma educativa que el que pretén no és només adoctrinar, sinó que a més pretén “aborregar” a la nostra joventut no permetent al personal docent que ensenyi a pensar a l’alumnat, no permetent despertar el seu propi esperit crític perquè quan creixin coneguin el que signifiquen expressions com “drets de ciutadania” o “justícia social”. I tot això amanit amb una forta reducció de personal docent i de mitjans per fer front a una educació integral de l’alumnat. El desviament de fons públics a centre privats, majoritàriament regits per congregacions catòliques, no té res a veure amb la crisi econòmica. Té a veure, clarament amb la ideologia dels que ens (des)governen. La reforma educativa recentment aprovada, és una clara regressió als valors franquistes, ultracatòlics i reaccionaris que pretenen imposar a la força i això actua en detriment de valors democràtics reals.
Deia Josep Ramoneda en un article recent el següent: “Des del punt de vista del Govern dels països hi ha dues maneres d’afrontar la qüestió de les llibertats i els drets: la restrictiva i la potenciadora. Una política restrictiva és la que posa l’accent en la prohibició: el que no es pot fer. Una política potenciadora és la que procura crear les condicions perquè els ciutadans puguin actuar amb la màxima independència i autonomia, d’acord amb els seus projectes i desitjos personals, sempre, és clar, amb el límit de no obstaculitzar la llibertat dels altres. La primera, desconfia dels ciutadans als quals veu com una amenaça, la segona, aposta per la capacitat de cadascú de pensar i decidir per si mateix”. Crec que tenim molt clar per quina de les dues opcions han apostat qui estan al capdavant de l’equip de Rajoy …
Que els índexs de pobresa hagin augmentat escandalosament entre la població té a veure, també amb les polítiques liberals que han afavorit una reforma laboral que expulsa les persones del mercat de treball i no les permet tornar al mateix amb unes condicions mínimes per tenir una vida digna augmentant les diferències socials entre els que tenen accés als mitjans i els que no en tenen que cada dia són més persones. Aquest liberalisme desmesurat, és ideològic, ja que persegueix fer més riques a les persones riques i molt més pobres a les persones menys afavorides econòmicament i, per tant més vulnerables.
Jo convidaria a totes aquelles persones que dissenyen i / o aproven amb els seus vots mesures com la congelació de salari mínim interprofessional (645,30 euros), haguessin de viure amb la quantitat que ells i elles han aprovat només durant un trimestre i sense altres fonts econòmiques a què recórrer. Insisteixo, només durant un trimestre. Segurament canviarien d’opinió i qui sap si, fins i tot d’ideologia …
La manca de recursos com a conseqüència de les retallades ha portat a persones a no poder tenir accés a medicaments o atenció sanitària i fins i tot a perdre la vida per la manca d’aquestes atencions o medicaments. Però al mateix temps es fa, també de la sanitat, un negoci per continuar enriquint als mateixos de sempre. I no descarto tornar a veure “mongetes” als hospitals privats fent la feina de professionals de la sanitat qualificats i formats per a això … I això, també és ideologia que no té res a veure amb la crisi econòmica.
També han ficat la tisora ideològica amb els drets i llibertats de la ciutadania, però s’han acarnissat especialment amb els drets de ciutadania de les dones com a conseqüència del clar caire misogin d’aquest (des) govern.
El súmmum de tots els súmmums és la proposta de reforma que es va aprovar en passat dia vint de desembre al Consell de Ministres de l’actual llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. A Ruíz Gallardón i a tot el govern se li ha vist el llautó no només misogin (i aquí dins incloc a les ministres d’aquest equip) sinó també ultracatòlic i fatxa. I torno a les paraules de l’article de Josep Ramoneda abans esmentat: “La primera (la restrictiva), desconfia de la ciutadania a la qual veu com una amenaça”. Doncs això, pel que sembla desconfien de les dones i per això han de tornar a convertir-nos en eternes menors d’edat en aquelles decisions que afecten la nostra capacitat i / o voluntat relativa a la reproducció. D’aquesta manera es tornen a apropiar, també, dels nostres cossos i ens impedeixen exercir llibertats individuals com el dret a decidir sobre la nostra maternitat o no i fins i tot sobre el nostre dret al plaer i a relacionar-nos amb els que ens siguin més afins. I aquesta reforma tampoc té res a veure amb les crisis econòmica. És, de nou, una qüestió ideològica.
I seguint amb les mesures que s’han adoptat i que afecten directament les dones, no podem perdre de vista el terrorisme masclista.
Acaba de començar l’any i pel que sembla ja han assassinat, com a mínim a una dona a Vilanova i la Geltrú. La gran retallada en recursos humans i tècnics per prevenir aquest tipus de terrorisme en el fons pretén reforçar i rearmar al patriarcat i no estalviar tal com ens volen fer creure. I mentre les dones víctimes segueixen el seu calvari personal i tornen a ser victimitzades quan van a denunciar a les comissaries on torna a aplicar-se allò del ” torni vostè demà que avui no hi ha qui ho porta ” o quan arriben als jutjats on la tardança i els tràmits sense garantia de sortir protegida ha augmentat considerablement també ja que alguns elements de la judicatura han creat escola amb la seua misogínia i en no haver-hi cap correctiu s’han anat eixamplant les fronteres de l’aplicació parcial, esbiaixat o directament la no aplicació de la Llei Orgànica de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. I això tampoc té a veure amb la crisi econòmica. També forma part del reforç ideològic al sistema patriarcal, androcèntric i misogin que ens porten aplicant des que van arribar al govern.
I mentre, els banquers i els de faldilles llargues i negres (que de vegades es confon qui és qui) fregant-se les mans amb les mesures ideològiques camuflades com a reformes conseqüència de la crisi econòmica i reforçant cadascú més el seu poder sobre les opinions dels diferents ministres.
Els de faldilles llargues i negres, han decidit fer poc o cap cas l’actual Papa i fer la guerra pel seu compte en temes com els matrimonis igualitaris o l’avortament. I segueix sent inacceptable la ingerència d’aquests personatges en temes tan personals i íntims com els que he nomenat. Però pel que sembla campen al seu aire pels despatxos polítics dictant a les orelles dels que legislen o proposen legislar quins han de ser els límits. I tot això ben amanit amb les seves conegudes dosi de misogínia i d’autoritarisme.
Quedarien molts espais per recórrer per comprovar que les factures que ens ofereix aquest any que acaba de començar són moltes i molt grans. Però si ens temen i també preparen una llei per a restringir els nostres drets de manifestació, etc serà, també perquè reconeixen intrínsecament la nostra força col·llectiva. I precisament d’això es tracta, de sumar forces, per fer-los fora del poder, per obligar-los a convocar eleccions anticipades ja i que els vots parlin. Varen mentir en tot per arribar al govern i ara toca treure’ls ja.
Jo, per la meva part faré el que pugui per aconseguir aquest objectiu. Però, tot i els governants, Bon any 2014!
