Entrevista a Laura Arau
“Les palestines han mantingut no només les seves famílies sinó la identitat i la cultura” Una tripulació formada íntegrament per dones de diferents països té previst fer arribar, l’1 d’octubre, a la franja palestina de Gaza, un vaixell carregat d’ajut humanitari i solidaritat.
Serà la quarta flotilla que impulsa una coalició internacional d’activistes que pretén trencar el bloqueig marítim de la franja per part d’Israel.
Es vol visibilitzar la participació de les dones en accions internacionals pels drets humans i destacar el paper de la dona en la resistència contra l’ocupació i la lluita per l’alliberament del seupoble.
L’anunci d’aquesta iniciativa coincideix amb l’acord entre els governs de Turquia i Israel que descongela les seves relacions internacionals, aturades arran de l’atac de soldats israelians al vaixell Mavi Mármara que portava ajut humanitari a la franja de Gaza. En aquell assalt van ser assassinats deu activistes turcs.
Laura Arau, de “Prou complicitat amb Israel” i impulsora de “Dones rumb a Gaza”, viatjava al Mavi Mármara i va viure i enregistrar en vídeo aquell assalt.
Foto: Laura Arau
En què consisteix la iniciativa “Dones rumb a Gaza”?
És una nova iniciativa de les missions que ha dut a terme la Coalició Internacional de la Flotilla de la Llibertat. El 2010 hi va haver una primera acció. Des de llavors, n’hi ha hagut que han estat flotilles i d’altres amb vaixells que anaven en solitari. Aquesta nova acció té l’objectiu principal de trencar el bloqueig de la franja de Gaza i trencar també el bloqueig informatiu que tenim sobretot a Occident del que està passant allà. Volem intentar trencar una realitat on és normal que només se’ns informi de Palestina quan cauen bombes sobre Gaza o quan hi ha certs atacs a Israel o la Palestina ocupada.
Volem portar una altra vegada una mica més de llum i explicar, ara a través de veus de dona, que Palestina es resisteix però no només amb la lluita armada, que sempre ha existit com un dret davant l’ocupació, sinó quedant-se, vivint allí. El missatge que ens donen les dones palestines és que només amb el fet d’estar vives estant resistint l’ocupació. La seva presència a Palestina és molt important perquè quan els homes han estat detinguts il·legalment, les dones han mantingut no només les famílies sinó també la identitat i la cultura.
Les dones són un bastió de llibertat i amb aquesta nova Flotilla de la Llibertat pretenem posar el focus en elles per explicar aquesta vessant que dins les nostres societats patriarcals s’ha amagat sempre.
Hi haurà dones palestines a la tripulació?
El principal problema de les dones palestines que són de Gaza i Cisjordània és que si pugen en aquest vaixell probablement després no podran tornar a casa seva. A qualsevol de les persones que pugi en aquest vaixell, si és abordat per Israel, que és el que sol passar en aigües internacionals de forma totalment il·legal, se li prohibeix durant deu anys com a mínim l’entrada a Israel. I per entrar a Cisjordània o Gaza has de fer-ho per Israel o per Rafah a Egipte, que és còmplice d’Israel.
És poc probable que acabin pujant dones palestines d’allà perquè després no podrien tornar a casa seva.
En quin moment es troba l’organització d’aquesta Flotilla? Teniu el vaixell? Teniu la tripulació ja? És de suposar que, per seguretat, hagueu de mantenir certes informacions en secret.
Sempre hem mantingut moltes informacions que no les hem fet públiques fins a última hora. Aquest any, intentarem fer públiques informacions abans d’hora. Volem canviar una mica la forma d’actuar. Aquest vaixell de dones parteix d’una reflexió interna, que es fan moltes organitzacions de dones també, que és que, moltes vegades, en la lluita per Palestina a nivell de col·lectius, de solidaritat internacional, s’han posat al davant veus masculines.
Creiem important que les dones, que sempre hi hem estat, també siguem visibilitzades. A partir d’aquí també hi ha una reflexió sobre el mètode de funcionament, d’explicar les coses, de fer-les més públiques, amb més transparència.
La nostra intenció és explicar les coses d’una manera més oberta.Explicar ben aviat que ja tenim els vaixells i d’on sortiran. Alguns dels vaixells s’han de reformar mínimament i obrirem un espai perquè puguin col·laborar aquelles persones que vulguin ajudar en aquestes reformes. D’altres anys es feia amb col·laboradors i col·laboradores que formaven part de les flotilles de la llibertat.
Encara no podem anunciar que tenim els vaixells. Ho farem molt aviat. Tampoc no podem anunciar els ports ni la bandera que portarem. La bandera és important perquè si aquests vaixells són abordats, el país corresponent és qui ha de respondre.
Turquia i Israel han decidit tancar el contenciós entre ambdós països oberta arran de l’assalt de l’exèrcit israelià del vaixell Mavi Mármara quan portava ajut humanitari a Gaza, en la flotilla del 2010. Els militars israelians van assassinar 10 activistes turcs. Israel indemnitzarà les víctimes amb 20 milions de dòlars. Com interpretes aquest acord?
Turquia ha venut els morts del Mavi Mármara a Israel a un preu molt baix. Tots sabem com funciona el món. La geopolítica és molt important i la justícia sembla que no importi.
No cal anar tan lluny. A l’estat espanyol mateix vam posar una querella pels atacs al Mavi Mármara les tres persones amb passaport espanyol que hi anàvem. La querella es va tancar pel canvi en matèria de jurisdicció internacional que s’ha fet a Espanya i que ha afectat no només el nostre cas sinó molts d’altres a nivell internacional. En aquest cas, el nostre govern s’ha deixat influenciar i això ha afectat la part legal. Estem segurs que la qüestió política i la legal han anat de la mà. Ho hem viscut a casa nostra.
El que ha passat a Turquia és molt més bèstia. El que s’ha fet és un intercanvi econòmic. S’ha venut el fum que es deixarà entrar més material i fer més accions humanitàries dins, però la realitat és que el bloqueig de Gaza continuarà. Ho venen com una mena de rebaixa del bloqueig però és irreal.
Més enllà d’això, aquestes morts han de trobar justícia i l’han de trobar als tribunals. Els tribunals han de dictar una sentència. No pot ser que els països, a nivell polític, interfereixin en processos legals, que és el que ha passat. S’ha fet un intercanvi on no només hi han perdut les famílies de les víctimes del Mavi Mármara sinó que, en el fons, també hi perd Palestina. Per molt que ens doni la sensació que hi pugui haver un lleujament del bloqueig, en la pràctica aquest cas obert a Turquia donava certes esperances als propis palestins i palestines que fora del seu territori s’estava lluitant en una història que tenia molt a veure amb ells i ara aquesta esperança s’ha trencat.
I per tu és especialment dolorós perquè anaves al Mavi Mármara
Però tornem a sortir rumb a Gaza i no ens cansarem fer-ho perquè pensem que el bloqueig s’ha d’acabar i amb ell l’ocupació de Palestina.
*Laura Arau, de ‘Prou complicitat amb Israel’ i impulsora de “Dones Rumb a Gaza”
