Noies universitàries després de la manifestació contra la violència, a la plaça Universitat. (F. Tona Gusi)
La setmana que ha passat ha estat intensa a Catalunya, amb mobilitzacions constants, organització popular, realització d’un referèndum per la independència aquest 1 d’ octubre tot i els impediments i repressió policial, manifestacions de repulsa a la violència i una barreja d’il·lusió i tensió pel que passarà d’ara endavant. En tot aquest procés històric la presència de dones està sent activa des dels lideratges, la intel·ligència, la confiança i suportant els atacs físics, entre d’altres els riscos que comporta la possible ruptura amb l’Estat espanyol.
Centenars de milers de persones a les ciutats catalanes fent amb les mans les quatre barres de la senyera. (F. Tona Gusi)
Es preveu que en els propers dies el Parlament de Catalunya declari unilateralment la independència quan es conclogui amb el recompte dels vots, inclosos els de l’exterior, i les dones independentistes ja estan organitzades per, en aquest moment, defensar i recolzar a aquesta institució.
En tot aquest intens procés de l’última setmana, els rostres més vistos en els mitjans de comunicació han estat masculins: des de Catalunya el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident Oriol Junqueras; el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; el ja molt popular Josep Lluís Trapero Álvarez, el Major dels Mossos d’Esquadra, i des de l’Estat espanyol hi ha el president de govern, Mariano Rajoy; els representants de les diferents forces polítiques, tots homes; i finalment el Rei Felip VI, entre molts més homes, com els centenars d’efectius de la Guàrdia Civil carregant contra les multituds. Molt poques dones.
Entre les poques que apareixen en els mitjans hi ha Carme Forcadell, presidenta del Parlament català; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; les dirigents d’ERC i de la CUP, Marta Rovira i Anna Gabriel; i de l’altre banda la representant de Ciutadans, Inés Arrimadas; i la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.
Seqüència que mostra en primer pla a una dona aixecant els braços en senyal de pau i com arriba la Guàrdia Civil i la copeja a ella ia la resta. (Foto obtinguda de vídeo difós per les xarxes)
Dones aixecades per l’aire, empeses i arrossegades pels cabells durant els ingressos als centres de votació. (Foto presa de vídeo difós per les xarxes)
Un altre dels rostres de dona més vistos ha estat el de Marta Torrecillas, una jove catalana que va denunciar que durant les càrregues policials al centre on ella es disposava a votar al referèndum d’autodeterminació va ser agredida sexualment amb grapejades i físicament amb el trencament expressament de dos dits de la mà. Fet que ha estat denunciat.
Torrecillas és una de les milers de dones que van participar des de la base ciutadana, encara que també són centenars les dones que ho van fer des de diferents lideratges d’organitzacions feministes, d’associacions veïnals, d’AMPES, de centres cívics, etc. Poques d’aquestes dones són visibles i la seva tasca no sempre és reconeguda, sol ser tapada o amagada pel llenguatge sexista dels plurals masculins.
Dones de la cultura Sílvia Bel i Mercè Molins durant el seu suport al dret a decidir. (F. Tona Gusi)
Dones universitàries en un dels actes realitzats per donar suport al referèndum de l’1 d’octubre. (F. Tona Gusi)
Durant l’última setmana es van culminar els preparatius per al diumenge 1 d’octubre. Les dones van estar en les reunions secretes per determinar com es farien arribar les urnes i les paperetes als centres de votació. Les dones van estar organitzant a la gent voluntària per protegir les escoles on es votaria, donant tallers i creant una infinitat d’activitats per a assegurar la presència de persones i que aquests espais no es tanquessin.
Elles van assumir lideratges, van transmetre confiança i ànim a la població quan a les 5.00 del matí va començar a arribar la gent per recolzar que s’obrissin els centres de vot i no fossin clausurats. Allà s’escoltaren les seves veus cridant consignes, aixecant la moral, cantant i, com sempre, organitzant.
Des de molt d’hora i sota la pluja la gent es va congregar en els centres de votació. (F. Tona Gusi)
Moltes dones de totes les edats i també de diverses nacionalitats d’origen van ser part del jurat electoral de les taules i s’hi van quedar, com a gran part de la població, amb la por al cos davant les notícies que hi havia hagut càrregues policials en altres centres i que alguns havien estat tancats. Com els homes, algunes van rebre els cops, van ser arrossegades per terra i agredides física i verbalment, malgrat això van buscar alternatives de vot i van anar a exercir-lo. Massivament van votar.
Durant les impressionants i massives manifestacions que es van realitzar a totes les poblacions de Catalunya en rebuig a la violència, les dones han estat presents amb les seves organitzacions, amb la família o amistats, posant novament l’alegria, l’astúcia i el cos per fer possible l’aspiració de gran part del poble català.
Avui les dones estan pendents del que passarà. Des de les seves organitzacions i xarxes opinen i guien i organitzen. No hauria de ser necessari ressaltar tota aquesta participació, però és que encara que al carrer hi ha aquest protagonisme, en les palestres públiques, com els mitjans de comunicació, aquest fet no es fa visible de manera justa.
Imatges de la manifestació del 3 d’octubre en rebuig a la violència. Dones de diferent edat i d’origen en la marxa. (Fotos: 1. presa de les xarxes, 2. Drina ergueta, i 3.4.5. Tona Gusi)
