Els darrers dies s’ha fet pública una enquesta sobre l’acceptació social de la proposta de Renda Bàsica Universal i Incondicional (RBUI).
L’enquesta, encarregada per la Xarxa Renda Bàsica, s’ha fet amb una mostra de 2.168 persones de l’Estat espanyol entre el 12 i el 13 de maig. El 75% de les persones enquestades són actives al mercat laboral i un 9% a l’atur.
El resultat és que només un 30% de les persones enquestades es mostren clarament en contra de la RBUI front al 56% favorables a la implementació d’una Renda Bàsica com un dret de ciutadania. El 14% de les persones enquestades no respon. Per franges d’edat la joventut es mostra favorable en un 62%. El 67% del total de persones favorables ingressen menys de 1.000 € mensuals i el 60% entre 1.000 i 2.000 però entre les persones que guanyen més de 5.000 € mensuals l’acord és del 55%, es mostra, doncs, un acord força transversal. Per gènere, les dones són més favorables que els homes, només un 26% de dones són en desacord front al 34% d’homes.
La Renda Bàsica ens dota de més llibertat les dones? Aquesta pregunta plana els darrers mesos en què la proposta de RBUI ha eclosionat en el debat públic, tot i que ja fa anys que se’n parla. En aquest sentit Fundació Surt va voler parlar-ne fent especial èmfasi en donar-hi una perspectiva de gènere a la proposta.En aquest diàleg hi van participar la periodista Nuria Alabao; Daniel Raventós, professor d’economia de la UB i president de la Xarxa Renda Bàsica; i Sira Vilardell, directora de Surt i vicepresidenta d’ECAS i de la Taula del Tercer Sector.
En l’actual, i excepcional, situació produida per la pandèmia la crisi social i econòmica oberta, s’està plantejant la necessitat de noves propostes i noves perspectives en les polítiques socials, segons Sira Vilardell «Si alguna cosa ha evidenciat aquesta crisi, i ja ho va fer la del 2008, les situacions de tanta vulnerabilitat tenen una base estructural que requereix de respostes globals i sistèmiques no només temporals i d’emergència. El nostre model polític i econòmic és insostenible perquè no dona resposta a les necessitats reals de les persones i és generador de moltes desigualtats que impacten especialment en les dones».
La bretxa salarial, la temporalitat dels contractes, la parcialitat dels mateixos, la manca de possibilitat de conciliació crea precarietat i desigualtats. Cal garantir un mercat de treball més equitatiu per les dones. La crisi ha posat sobre la taula els anomenats treballs essencials que són, també, els més feminitzats i precaritzats.
La RBUI en aquest context ha irromput amb energia i tal com expressà la mateixa Vilardell «els ajuts i subsidis condicionats resten autonomia i estigmatitzen la gent que més ho necessita i no han estat suficients per aturar l’agument de la pobresa». La pregunta que es planteja és si la RBUI acabaria amb la pobresa i les desigualtats.
Però que es considera Renda Bàsica? Hi ha una gran confusió en el terme però la RBUI és un ingrés pagat per l’estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat treballi o no i sense importar el seu nivell d’ingressos. El que marca la gran diferència amb altres ajuts i subsidis és la seva universalitat i incondicionalitat.
En el marc del debat, Daniel Raventós, va afirmar que «la renda bàsica augmentaria molt el poder de negociació dels treballadors i treballadores davant el mercat laboral i tècnicament acaba amb la pobresa econòmica. Evidentment es necessitaria altres tipus de suports per tal d’acabar amb les desigualtats conseqüència d’aquesta pobresa»
Núria Alabao va desenvolupar el que detallava com a base «amb la crisi del 2008 ens deien que vivíem per sobre de les nostres necessitats, ara no hi ha un culpable sinó una emergència sanitària. Se supera la qüestió moral que has de guanyar-te el dret a viure, a existir, amb la suor del teu front, ara l’economia s’ha aturat i ha esta a molta velocitat.» I va destacar que «la sensació d’urgència que ara tenim ha fet evident que calen mesures socials no condicionades, que arribin ja. La gent considerada pobre, o necesitada, está sempre sota sospita de si mereix o no una ajuda i de què faran amb els diners. La renda bàsica és una resposta a quines eines ens poden servir per seguir sostenint vides en condicions, en aquesta fase del capitalisme constantment en crisi».
Raventós va defensar la possibilitat de finançament real de la RBUI «per finançar una renda bàsica que afavoriria el 80% de la població, a partir dels beneficis del 20% de la població més rica. Es produeix un transvasament d’ingressos d’homes a dones, cosa que té a veure amb la pitjor situació de les dones en el mercat de treball».
La situació més fragil de les dones també està relacionada amb el treball de cures totalment invisibilitzat i menysvalorat, Núria Alabao va afirmar que «la RBUI a les dones ens afectaria de forma positiva donat que ocupem les posicions més baixes de l’escala social. També ens dóna més capacitat de negociació en el treball assalariat i en el de la llar perquè s’augmenta la nostra independència, inclús en situacions de violència, que sovint se suporten per manca de recursos economics. Independència econòmica és independència vital. Es realment una mesura feminista».
El diàleg va iniciar un debat obert al que cal afegir moltes qüestions al voltant de la proposta de RBUI, però que es visibilitza com una possibilitat real per acabar amb la pobresa i de redistribució de la riquesa.
