OPINIÓ
Per al patriarcat més reaccionari i capitalista, les dones som intercanviables. Com objectes que s’acaben comprant, venent o canviant per un altre que agradi més. Objectes inanimats que, fins i tot sembla no pateixen i als que ens agrada ser tractades així i, fins i tot pitjor.
Aquest és, essencialment, el missatge que l’actual porno està transmetent a la nostra joventut. Un missatge violent i de dominació de les dones perquè se sotmetin a tots els desitjos dels homes. I en aquest context s’inicien massa nois joves en la seva vida afectiva i sexual.
Ens preguntem en massa ocasions per l’augment d’agressions sexuals que pateixen les dones joves per part dels seus companys però no ens acabem de preguntar el motiu de l’absència d’aquest tipus de formació a les aules.
Una formació afectiva i sexual que condemni els rols violents dins de les relacions i que parli d’empatia, tendresa, solidaritat mútua, de desig compartit i no de desig impost, etc. Però per parlar obertament d’aquest tipus d’assumptes en les aules, primer s’ha de consensuar políticament aquesta necessitat a les aules. S’ha d’assumir que la manca de formació afectiva i sexual a les escoles i instituts porta implícita una violència masclista més que afegir a la llarga llista de violències que el masclisme exerceix sobre les dones i les nenes.
Per començar a posar les primeres pedres per eliminar les violències masclistes i sempre perilloses en les vides de les dones i les nenes, és fonamental que es tingui clar que aquest tipus de formació ha de formar part del currículum dels centres i que les famílies han d’entendre que les seves criatures són un bé social i no privatiu.
Si busquem un futur on les nenes tinguin realment els mateixos drets que els nens tant en la seva infància com en la seva vida adulta i que, per tant no siguin intercanviables, ni usables com a mercaderies, haurem de començar a canviar les regles de joc, despatriarcalitzant tant l’educació obligatòria com les regles familiars respecte a com cuidar i educar des de la infància a les nostres criatures.
No podem retardar més la implantació de mesures educatives i familiars perquè les nostres criatures d’avui, que seran adultes demà, aprenguin que estimar és una cosa molt més important i gran que la satisfacció d’un desig sexual puntual i impost.
No podem, com a societat, seguir transmetent a les nostres nenes que són intercanviables, ciutadanes de segona i que han d’estar sempre disponibles per satisfer els desitjos d’altres fins i tot amb risc de la seva pròpia integritat física si s’hi neguen.
Tampoc podem continuar transmetent als nens un tipus de masculinitat en què ho tenen tot permès per ser nens. I quan volen algú o alguna cosa, la prenen a qualsevol preu. Senzillament sadollen el seu desig, fins i tot a costa del dolor que poden arribar a infligir a altres persones.
El mercat de la prostitució i de la pornografia es nodreix precisament d’aquest concepte de dones intercanviables, ja que les que ja no “serveixen” es descarten i es “busquen” noves senyoretes per saciar la gana de diners dels seus explotadors i saciar la gana sexual i de dominació dels que les fan servir.
Aquest model de societat necessàriament ha de canviar des de les escoles i les famílies. El model de relacions ha de ser molt més simètric en tots els aspectes, i el sexual és un d’ells que ha de ser tingut en compte. No podem deixar en mans sectàries l’educació en valors de respecte i tolerància humana en tots els sentits.
Potser qui primer haurien de passar, de nou, per les escoles són les i els que des dels àmbits socialitzadors (i l’escola i les famílies ho són) pretenen mantenir ordres socials que, en si mateixos, ja són violents envers les nenes i les dones.
És urgent canviar el model educatiu integral perquè les nostres nenes siguin ciutadanes de ple dret fins i tot en les seves relacions íntimes perquè, en certa mesura, els hi va la vida en això.
Les dones i les nenes no som intercanviables, som ciutadanes de ple dret que mereixem una vida digna i lliure de violències masclistes de tot ordre i condició.
