De l’article pel llibre Food Movements Unite! Strategies to Transform Our Food System (Food First, 2011)Editor: Eric Holt-Giménez. Autors: Raj Patel, Esther Vivas, Olivier De Schutter, João Pedro Stédile, Paul Nicholson …Article complet Without women there is no food Sovereignty aquí.
Els sistemes de producció i consum d’aliments han estat sempre socialment organitzats, però les seves formes han variat històricament. En les últimes dècades, sota l’impacte de les polítiques neoliberals, la lògica capitalista s’ha imposat, cada vegada més, en la forma en què es produeix i es distribueixen els aliments.
Amb aquest article volem analitzar l’impacte d’aquestes polítiques agroindustrials en les dones i el paper clau que tenen les dones camperoles, tant en els països del Nord com del Sud, en la producció i la distribució dels aliments. Així mateix, analitzarem com una proposta alternativa al model agrícola dominant necessàriament ha d’incorporar una perspectiva feminista i com els moviments socials que treballen en aquesta direcció, a favor de la sobirania alimentària, aposten per incloure-la.
Camperoles i invisibles
Als països del Sud, les dones són les principals productores de menjar, les encarregades de treballar la terra, mantenir les llavors, recol · lectar els fruits, aconseguir aigua, cuidar del bestiar … Entre un 60 i un 80% de la producció d’aliments en aquests països recau en les dones, un 50% a nivell mundial (FAO, 1996). Aquestes són les principals productores de cultius bàsics com l’arròs, el blat i el blat de moro, que alimenten a les poblacions més empobrides del Sud global. Però tot i el seu paper clau en l’agricultura i en l’alimentació, elles són, al costat dels nens i nenes, les més afectades per la fam.
Les dones camperoles s’han responsabilitzat, durant segles, de les tasques domèstiques, la cura de les persones, de l’alimentació de les seves famílies, del cultiu per a l’auto-consum i dels intercanvis i la comercialització d’alguns excedents dels seus horts, carregant amb el treball reproductiu, productiu i comunitari, i ocupant una esfera privada i invisible. En canvi, les principals transaccions econòmiques agrícoles han estat, tradicionalment, dutes a terme pels homes, a les fires, amb la compra i venda d’animals, la comercialització de grans quantitats de cereals … ocupant l’esfera pública camperola.
Si mirem les xifres, aquestes parlen per si soles. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) (1996), en molt països de l’Àfrica les dones representen el 70% de la mà d’obra en el camp; s’encarreguen, en un 90%, del subministrament d’aigua a les llars, són les responsables, entre un 60 i un 80%, de la producció dels aliments per al consum familiar i la venda, i realitzen el 100% del processament dels aliments, el 80% de les activitats d’emmagatzematge i transport de menjar i el 90% de les tasques de preparació de la terra. Unes xifres posen en relleu el paper crucial que les dones africanes tenen en la producció agrícola a petita escala i en el manteniment i la subsistència familiar.
No obstant això, en moltes regions del Sud global, a Amèrica Llatina, Àfrica subsahariana i sud d’Àsia, hi ha una notable “feminització” del treball agrícola assalariat, especialment en els sectors orientats a l’exportació no tradicional (Fraser, 2009). Entre 1994 i 2000, segons White i Leavy (2003), les dones van ocupar un 83% dels nous llocs de treball en el sector de l’exportació agrícola no tradicional. D’aquesta manera, moltes dones van accedir per primera vegada a un lloc de treball remunerat, amb ingressos econòmics que els van permetre un major poder en la presa de decisions i la possibilitat de participar en organitzacions al marge de la llar familiar (Fraser, 2009). Però aquesta dinàmica va acompanyada d’una marcada divisió de gènere en els llocs de treball: a les plantacions les dones realitzen les tasques no qualificades, com la recollida i l’empaquetat, mentre que els homes porten a terme la collita i la plantació.
… L’aplicació dels Programes d’Ajustament Estructural (PAE), en els anys 80 i 90, en els països del Sud per part del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, perquè aquests poguessin fer front al pagament del deute extern, va agreujar encara més les ja de per si difícils condicions de vida de la major part de la població en aquests països i va colpejar, de forma especialment dura, a les dones.
… Les polítiques d’ajustaments i les privatitzacions repercutir de forma particular sobre les dones. Com assenyalava Juana Ferrer, responsable de la Comissió Internacional de Gènere de La Via Campesina: “En els processos de privatització dels serveis públics les més afectades hem estat les dones, sobretot en camps com la salut i l’educació, ja que les dones, històricament, carreguem amb les responsabilitats familiars més forts. En la mesura que no tenim accés als recursos i als serveis públics, es torna més difícil tenir una vida digna per a les dones “.
… … L’accés a la terra no és un dret garantit per a moltes dones: en diversos països del Sud les lleis els prohibeixen aquest dret i en aquells on legalment tenen accés les tradicions i les pràctiques els impedeixen disposar-ne. Com explica Fraser (2009: 34): “A Cambodja, per exemple, tot i que no és il · legal que les dones tinguin terra, la norma cultural dicta que no la posseeixen, i tot i que elles són responsables de la producció de les explotacions agrícoles, no tenen cap control sobre la venda de la terra o la manera com aquesta es transmet als fills “.
Una situació extrapolable a molts altres països. A l’Índia, com assenyala Chukki Nanjundaswamy de l’organització camperola Karnataka State Farmers ‘Association, la situació de les dones per accedir a la terra i comptar amb assistència sanitària és molt difícil: “Socialment les camperoles índies gairebé no tenen drets i estan considerades com un afegit dels homes. Les camperoles són les més intocables dins dels intocables, en el sistema social de castes “(La Via Camperola, 2006: 16).
L’accés a la terra de les dones a l’Àfrica és, actualment, encara més dramàtic a causa de l’augment de morts a causa de la SIDA. D’una banda, les dones tenen més possibilitats de ser infectades, però quan un dels seus familiars homes mor, i aquest té la titularitat de la terra, les dones tenen moltes dificultats per accedir al seu control. En diverses comunitats, aquestes no tenen dret a heretar i, per tant, perden la propietat de la terra i altres béns en quedar vídues (Jayne et al, 2006).
… Avui dia, l’actual model agroindustrial s’ha demostrat totalment incapaç de satisfer les necessitats alimentàries de les persones i incompatible amb el respecte a la natura. Ens trobem davant d’un sistema agrícola i alimentari sotmès a una alta concentració empresarial al llarg de tota la cadena comercial, sent monopolitzat per un grapat de multinacionals dels agronegocis que compten amb el suport de governs i institucions internacionals que s’han convertit en còmplices, quan no en co-beneficiaris, d’un sistema alimentari productivista, insostenible i privatitzat. Un model que és al seu torn utilitzat com a instrument imperialista de control polític, econòmic i social per part de les principals potències econòmiques del Nord, com els Estats Units i la Unió Europea (així com de les seves multinacionals agroalimentàries), respecte als països del Sud global.
… Davant d’aquest model agrícola dominant que té un impacte molt negatiu en les persones, especialment en les dones, i en el medi ambient, es planteja el paradigma de la sobirania alimentària. Una alternativa política que consisteix en “el dret de cada poble a definir les seves pròpies polítiques agropecuàries i en matèria d’alimentació, a protegir i reglamentar la producció agropecuària nacional i el mercat domèstic” (VVAA, 2003: 1). Es tracta de recuperar el nostre dret a decidir sobre què, com i on es produeix allò que mengem, que la terra, l’aigua, les llavors estiguin en mans de les i els camperols, que siguem sobirans pel que fa a la nostra alimentació.
… La Via Campsina és el principal moviment internacional de petites i petits agricultors i promotor del dret dels pobles a la sobirania alimentària. La Via es va constituir el 1993, en els albors del moviment antiglobalització, i progressivament es convertiria en una de les organitzacions de referència en la crítica a la globalització neoliberal. El seu ascens és l’expressió de la resistència camperola a l’enfonsament del món rural, provocat per les polítiques neoliberals i la intensificació de les mateixes amb la creació de l’Organització Mundial del Comerç
… L’any 1996, coincidint amb la Cimera Mundial sobre l’Alimentació de la FAO a Roma, La Via plantejar la proposta de la sobirania alimentària com una alternativa política a un sistema agrícola i alimentari profundament injust i depredador. Aquesta demanda no implica un retorn romàntic al passat, sinó que es tracta de recuperar el coneixement i les pràctiques tradicionals i combinar-les amb les noves tecnologies i els nous sabers (Desmarais, 2007). No ha de consistir tampoc, com assenyala McMichael (2006), en un plantejament localista ni en una “mistificació del que és petit” sinó en repensar el sistema alimentari mundial per afavorir formes democràtiques de producció i distribució d’aliments.
… Pel que fa a les aliances, La Via Campesina ha establert col · laboració amb diverses organitzacions i moviments socials a nivell internacional, regional i nacional. Una de les més significatives ha estat el treball conjunt, en cada un d’aquests nivells, amb la Marxa Mundial de les Dones, una de les principals xarxes globals feministes amb qui s’ha convocat accions conjuntes, trobades i s’ha col·laborat en activitats i conferències internacionals, juntament amb altres moviments socials, com, per exemple, en el Fòrum Internacional per la Sobirania Alimentària que va tenir lloc a Mali, el 2007, entre d’altres.
… Avançar en la construcció d’alternatives a l’actual model agrícola i alimentari implica incorporar una perspectiva de gènere. L’alternativa de la sobirania alimentària al model agroindustrial dominant ha de tenir un posicionament feminista de ruptura amb la lògica patriarcal i capitalista.
La Via Campesina, el principal moviment internacional a favor de la sobirania alimentària, ho té clar. Es tracta d’avançar en aquesta direcció i crear aliances amb altres moviments socials, especialment amb organitzacions i xarxes feministes, com la Marxa Mundial de les Dones. Promoure xarxes i solidaritats entre les dones del Nord i del Sud, urbanes i rurals, i d’aquestes amb els seus companys.
+ Info: www.foodmovementsunite.org
