Per Mónica Vaccaro* Diario Digital Femenino / La Independent
Dones en moviment, o moviments de dones construint trames de sustentació en temps de ferocitats, amb el patriarcat sempre vigent i a l’aguait, camuflat, usant perruca i vestidures diferents, d’acord a l’ocasió, brama, es mostra provocador i amenaçador en l’intent de disciplinar, coquetejant amb la propera estocada. Amb fils de paraules anem dient, o intentant dir per ser escoltades, o intentant escriure per ser llegides.
Mentrestant amb fils de temps anem vivint, alertes i ocupades, sovint preocupades, tot el temps en moviment i sent part d’accions col·lectives que mouen i promouen. Que allotgen i abracen expandint amorositat i esperança, en espera dels colors d’una nova primavera que treu el cap escaquejant-se i torna a amagar-se (potser no li agradi el que veu i vol preservar-se).
S’escolta «necessito descans» «estic esgotada» «em sento aclaparada» » de vegades no puc respirar» «em supera l’angoixa», paraules que fan ressò, sonen molt i són part dels relats que ens convoquen a acompanyar el dia a dia, sonen tant, que fan melodia mereixedora d’apapatxos i moixaines i xarxes de sustentació, que reparin, almenys en alguna cosa, l’hostilitat i la confusió que contamina l’aire i impacta en totes les subjectivitats, en particular les de les persones que acompanyen patiments i tenen a càrrec seu tasques de cura, que són gairebé sempre dones que mai tenen espai propi per fer pausa, o sigui tenir un descans (la paraula descans té el significat de «pausa del treball» i ve del verb descansar, compost amb el prefix de negació des-, sobre el verb cansar). Serà que per ser un substantiu masculí no s’aplica a les dones?
I de nou, convocatòria i organització per continuar les lluites, una altra vegada postergant les pauses que mai no es fan efectives, quan el món es va pausar a causa de l’esdeveniment disruptiu que ens va travessar com a humanitat, les dones tampoc van pausar, per contra es van agreujar les situacions de violència i la sobrecàrrega per la multiplicitat de tasques.
Dones en moviment, teixint trama col·lectiva
Com a contrapartida a aquest desig i necessitat imperiosa de «descans» que alleugi i sostingui, desenvolupem novament les banderes i tornem als carrers, a les places de l’amor revolucionari, a les trobades que es reinicien, i una altra vegada nosaltres fent història, no és moment de tebieses s’escolta (sobre anar a fons en sabem prou) no hi ha temps ni marge per a més demora, el crit com sempre és col·lectiu i urgent!
Les violències en totes les seves formes prenen cos, i es colen de manera obscena a la campanya electoral on l’agenda de drets humans en clau de gèneres i diversitat està permanentment amenaçada, on les paraules «extermini», negacionisme, menyspreu per l’altre, substitueixen a la manca de projectes i propostes que ancorin en el bé comú i la justícia social.
Aleshores, i ja que parlem de moviments, de trames i èxits col·lectius, fem història sobre recorreguts amb conquesta de drets que en particular es van situar al mes de setembre i van canviar substancialment la història de moltes dones, ja que com diu la nostra estimada Rita Segato “la lluita de les dones no és només per les dones, és per tota la humanitat”.
Aquest 23 de setembre es torna a commemorar aquell dia de 1947 què es va promulgar la Llei 13.010 del Vot Femení -també coneguda com a Llei Evita- que va reconèixer el dret de totes les dones majors de 18 anys a votar i a ser elegides, i va establir de aquesta forma la igualtat dels drets polítics, deures i oportunitats entre homes i dones.
Arran de la sanció d’aquesta llei, les dones van votar per primera vegada al nostre país a les eleccions presidencials del 1951.
Historitzar per construir memòria col·lectiva s’hauria d’incloure en els protocols de formació de construcció de ciutadania.
I en aquest exercici de memòria sobre dones fent història, es un compromís indefugible destacar i abraçar solidàriament i amorosament mares i àvies, que en la seva incansable lluita per la recerca de fills i néts han estat i són, ensenyament i exemple per a la humanitat . Agrair per aquestes rondes de l’amor, fent front a totes les hostilitats, els discursos d’odi i el negacionisme, que a 40 anys del retorn de la democràcia encara continuen i que per tant repudiem col·lectivament.
El pasat 28 de setembre #28S , i com succeeix des de 1990 per decisió presa a la V Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib, celebrada a San Bernardo, Argentina, es commemora el Dia d’Acció Global per l’accés a l’Avortament Legal i Assegurança. Seguint en el fil de temps i històries sabem el llarg recorregut i les sostingudes lluites dels moviments de dones al nostre país, per arribar, el desembre del 2020, a la sanció de la Llei 27.610 que regula l’accés a la interrupció voluntaria i legal del embaràs i a l’atenció postavortament de totes les persones amb capacitat de gestar.
El #28S es va convocar a tot el país, a la marxa i mocador feminista sota el lema «La llibertat és nostra; Per l’avortament segur i gratuït, per l’ESI i per vides dignes; Contra les dretes i FMI».
I hem tornat al carrer, a abraçar dones i diversitats en moviment, i moviments que segueixen fent història, des de l’amor revolucionari, tornem a incomodar i fer soroll, tornem als llocs que ens pertanyen i dels quals mai marxem, alcem les banderes en defensa de tots els drets, avui amenaçats i en greu perill, ens convoquem a despatriarcalitzar el sentit comú, ens trobem a enfortir la trama com a refugi de la tendresa, sempre.
(*) Treballadora de la Salut Mental i activista de Drets Humans.
