Foto cedida per Mayra García Carmenat*
Per Redacció Semlac
Margarita Montes de Oca Carmenaty és estudiant de cinquè any de Medicina a la Universitat de Ciències Mèdiques de Santiago de Cuba, a 860 quilòmetres de l’Havana.
Desde fa uns dies passa les seves jornades en un centre d’aïllament per contacte amb persones positives de coronavirus, ubicat a la Facultat de Medicina número dos de la seva ciutat.
“Aquí gairebé tot el voluntariat són dones”, afirma a SEMLac la jove. Ella és una de les tantes que, moltes vegades en forma anònima, han estat en la primera línia enfront de la pandèmia generada per la covid-19 a l’illa caribenya, des de sectors socialment estratègics com la medicina i la ciència.
“Vaig ser aquí durant 14 dies. Ara m’estic ocupant com a missatgera i tinc la tasca de repartir paquets. Formem un equip amb moltes més dones que homes. Estem treballant, fent el nostre major esforç”, assenyala Montes de Oca. Explica que, a més de la missatgeria, també s’exerceixen en la bugaderia, distribuint aliments, en la neteja i altres tasques que es necessiten en el lloc. Gairebé sempre acaben a les 12 de la nit, o fins i tot més tard. “Vaig venir preparada per treballar en el que fes falta i garantir l’estada de pacients que estan transcorrent per un procés infecciós amb aquesta malaltia”, explica.
La jove diu sentir-se satisfeta perquè, al llarg de més de 10 mesos d’epidèmia al país, ha pogut col·laborar de diverses maneres. “He fet seguiment a la comunitat, he donat sang, he treballat com a conductora al programa Queda’t a casa des de Santiago de Cuba i ara faig la meva aportació com a voluntària en aquest centre d’aïllament. De fet, gratifica veure el que podem aportar en un moment tan difícil”, assegura.
Milers de joves s’han incorporat a la investigació activa en les comunitats.
Foto SEMlac
El sentiment d’utilitat el comparteix també la Doctora en Ciències Mèdiques Maria Eugenia Toledo Romaní, epidemiòloga de l’Institut de Medicina Tropical Pedro Kouri (IPK), a la capital cubana.
“En el món de les ciències, com ho és el de la salut pública a Cuba, el potencial de dones que es vinculen als serveis sanitaris i a l’activitat científica és elevadíssim. L’esforç d’elles ha marcat sens dubte aquesta pandèmia”, afirma l’especialista.
Toledo Romaní és investigadora principal dels assaigs clínics de Sobirana 02, una de les quatre vacunes contra la SARS-CoV-2 que desenvolupa la nació caribenya. Aquests assajos i projectes compten amb diverses dones que s’exerceixen com a líders i investigadores.
L’ IPK, a més de ser una institució científica dedicada a la investigació, compta amb un hospital d’atenció a persones malaltes. “Cap dona del nostre centre ha dit: ‘jo no aniré a zones vermelles, perquè tinc altres responsabilitats’ la qual cosa és certa perquè moltes vegades assumim infinitat de tasques a l’interior de la llar com a mares, com a dones”, comenta la doctora.
Les dones sobresurten en els serveis d’atenció mèdica i d’investigació, malgrat que les desigualtats de gènere les segueixen col·locant com les majors responsables de les tasques domèstiques, ara complicades i perllongades enmig de l’aïllament a casa. També s’encarreguen majorment de les cures de nenes, nens i gent gran, aquestes últimes en el grup més vulnerable davant el nou coronavirus.
“Totes han estat en zona vermella, no només als hospitals. Les metgesses de família, que no saben qui està malalt i qui no perquè el 70 per cent dels pacients són asimptomàtics, no han deixat de sortir al carrer a investigar i en el cas dels assaigs clínics, igualment han estat al costat nostre seguint de prop el protocol”, exposa com a exemples la investigadora.
Les cubanes representen més del 70 per cent de les persones que treballen en el sector de la sanitat, que compta amb una xifra superior a 95.000 metges i metgeses i 84.000 llicenciades i tècnics d’infermeria, d’acord amb l’Anuari Estadístic de Salut en la seva edició de 2019.
La Dra. Belinda Sánchez, directora d’Immunobiologia de CIM. Foto: Naturalesa Secreta.
Dades del Ministeri de Salut Pública assenyalen que actualment existeix a Cuba una o un metge per cada 122 habitants i una infermera o infermer per cada 128 habitants. En tot el territori nacional hi ha habilitats 11.432 consultoris de metges i infermeria de la Família i 449 policlínics.
La doctora en Ciències Belinda Sánchez Ramírez, directora d’Immunologia i Immunoteràpia del Centre d’Immunologia Molecular (CIM) i una de les investigadores vinculades a l’obtenció d’una vacuna cubana contra la covid-19, n’és una d’elles.
“Aquestes professionals fan una feina molt valuosa, tant en la seva posició de metge, infermera i científica, entre tantes altres, com en el diagnòstic de la malaltia, en el disseny de vacunes, de mètodes diagnòstics i analítics, en l’estudi de la resposta immune de pacients i persones vacunades”, refereix.
Destaca l’especialista que la major part de personal de la ciència són dones i, entre elles, les joves tenen un lloc protagonista. “Són majoritàriament dones les que treballen entre 10 i 14 hores diàries en els nostres laboratoris i en els 18 de biologia molecular distribuïts al país, per accelerar els resultats. La seva consagració i dedicació conscient les han allunyat una mica de la llar. En aquest context , el suport de la família cobrint tasques casolanes, brindant comprensió, imprimint força i confiança ha estat i continua sent vital “, va dir.
Enmig de la crisi sanitària, elles han liderat a més la resposta solidària internacional de país en matèria de serveis mèdics. Cuba ha enviat 38 brigades del Contingent Henry Reeve, especialitzat en situacions de desastre i grans epidèmies, per assistir a 26 nacions d’Europa, Amèrica Llatina i el Carib per la covid-19.
Més de 3.800 professionals s’han integrat en aquests grups, en els quals les dones són la principal força, en un 61,2 %.
*Foto: Són moltes les dones que treballen a primera línia per a contenir la pandèmia.
