Thursday 07 November 2024

Thursday 07 November 2024

Fabiola Calvo

Dones amb J i periodistes també

OPINIÓ

Per Fabiola Calvo. Periodista i Escriptora. Bogotà.

Fa 25 anys, la capital xinesa va ser amfitriona de 189 països, 17.000 participants i 30.000 activistes, dones d’aquí i allà, acolorides i entusiastes de tanta diversitat junta que va culminar amb una forta avançada.

La Declaració i Plataforma de 12 capítols que inclou les sentides reivindicacions d’éssers humans que només per la seva condició de sexe i gènere han estat excloses (i les que no s’han sentit excloses és perquè van néixer amb drets conquistats per altres). La Plataforma de Pequín, aprovada el 1995, inclou: A. Pobresa, B. Educació, C. Salut, D. Violència, E. Conflictes armats, F. Economia, G. Poder i presa de decisions, H. Mecanismes institucionals per a l’avanç de les dones, I. Drets humans, J. Mitjans de comunicació, K. Medi ambient, i L. Les nenes.

Per a la humanitat, 25 anys és poc temps. Però per a un ésser humà és molt. Potser aquest anhelat canvi tal com el concebem el vegin altres generacions però no podem parar ni retrocedir en el que tant ha costat a les dones i Pequín n’ha estat una avançada proposta. Correspon preguntar-nos avui què està passant? Vegem.

El Fòrum Generació Igualtat, una reunió mundial impulsada per la societat civil, organitzada per ONU Dones i afavorida conjuntament pels Governs de Mèxic i França, se celebrarà a la Ciutat de Mèxic el 7 i 8 de maig, i a París del 7 al 10 de juliol de 2020. Amb ell es posaran en marxa les següents sis Coalicions d’Acció transformadores: Violència de gènere, Justícia i drets en l’àmbit econòmic, Autonomia física i drets relacionats amb la salut sexual i reproductiva, Acció feminista a favor de la justícia climàtica, Tecnologia i innovació per a la igualtat de gènere i Moviments i lideratge feministes.

Els sis temes es fonamenten en una anàlisi feta sobre la base de dades i es van seleccionar en consulta amb grups feministes internacionals, organitzacions activistes de base, governs i altres entitats aliades. El Fòrum Generació Igualtat es desenvolupa en el context del 25è aniversari de la Declaració i Plataforma d’Acció de Pequín.

És la proposta oficial?  Hi ha certa incertesa… És una revisió de la plataforma? Una nova proposta? Per què? Un seguiment? Assistents al recent Fòrum a Xile, diuen haver trobat més confusió que claredats. Fa falta informació.

Entre altres, el capítol J és l’eix del treball de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIPVG), de la qual en forma part la Xarxa Colombiana, promovem les dues estratègies i el tal apartat o capítol no el veiem dins de les propostes.

Objectius estratègics J.1. Augmentar l’accés de la dona i la seva participació en l’expressió de les seves idees i l’adopció de decisions en els mitjans de difusió i per conducte d’ells, així com en les noves tecnologies de comunicació. J.2. Fomentar una imatge equilibrada i no estereotipada de la dona en els mitjans de difusió.

Portem anys aplicant, innovant, fent noves propostes, investigant. A vegades tan soles com la una, unes altres en aliances amb governs, institucions, acadèmia, mitjans i organitzacions. El resultat és molt lent per a les necessitats d’un canvi en la manera de nomenar-nos, crear símbols, opinió, que passa per una altra manera de relacionar-nos.

El Capítol J ha estat el gran desconegut, la ventafocs, no obstant això el compromís d’una suma de periodistes, homes i dones és que transcendeixi, que toqui cors i raons per a donar a la informació un enfocament diferenciat, de gènere, amb paraules i imatges que no sols transmetin informació sinó que formin i transformin, per a aconseguir “la igualtat, el desenvolupament i la pau”.

Els arguments que dóna la Cort Constitucional per a adoptar la Sentència C-804 que inclou paraules per a designar a les dones, nenes i vídues, ens ajuda a entendre: “El llenguatge és al mateix temps instrument i símbol. És instrument, ja que constitueix el mitjà amb fonament al qual resulta factible l’intercanvi de pensaments entre els éssers humans i la construcció de cultura. És símbol, puix que reflecteix les idees, valors i concepcions existents en un context social determinat”.

Es discuteix sobre les regles del llenguatge i també sobre les paraules utilitzades per a definir els continguts. Cadascuna de les expressions utilitzades marquen el fons d’allò que es proposa afirmar –manar, prohibir o permetre -. Mitjançant el llenguatge es comuniquen idees, concepcions de món, valors i normes però també es contribueix a definir i a perpetuar en el temps aquestes idees, cosmovisions, valors i normes. Podem agregar-li els gestos i les imatges.

Busquem canviar estereotips i canviar el xip és un repte, escriure dones amb j no, però periodistes amb j…SÍ.

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Gloria Rolando, una veu de la memòria viva afrocaribenya

Durant més de tres dècades, la cineasta i investigadora Gloria Rolando Casamayor ha desenvolupat un...

Del jo al nosaltres, sobre tennis de veteranes

 Dones grans que trenquen esquemes i estenen una xarxa de salut i benestar admirable Vaig...

Unió Europea: Índex Europeu d’Igualtat de Gènere 2020 / La Independent Notícies Gènere

L’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere (EIGE) ha fet públics els resultats de 2020, que...