La Fundación Vida Sin Violencia demana multiplicar les mesures per evitar feminicidis, ja que preocupa que després de denunciar, i tenir ordre de protecció, les dones són assassinades.
Per la ministra de la Mujer Dominicana, Janet Camilo, la xifra de feminicidis segueix sent elevada al país i afirma que en aquest any que s’inicia hi ha tres desafiaments per explotar des de les escoles, la comunitat i en les institucions governamentals, dirigides a disminuir els nivells de violència de gènere.
“La prevenció, el treball interinstitucional i l’exercici de la ciutadania són els tres eixos que figuren en l’agenda per a aquest nou any”, va expressar Camilo al Listín Diario, en una entrevista concedida a finals de desembre del 2018. Segons planteja la titular, es requereix “seguir concientitzant a la ciutadania i entitats per continuar reduint el percentatge de feminicidis”.
Va afirmar que aquest és un propòsit fonamental d’aquest Ministeri, dirigint els esforços a la prevenció “com arrel dels plans i accions que es desenvolupin per atacar aquesta problemàtica que ha provocat maltractaments físics i verbals, fins a les morts de dones i mainada”.
Denuncien primer i són víctimes després
Tot i que les xifres continuen discordants i cada institució es pronuncia de manera diferent en aquesta direcció, la Fundació Vida Sin Violencia va manifestar a principis de 2019 la seva preocupació per l’alt índex de violència contra les dones que es manté en el país i va demanar multiplicar les mesures per evitar feminicidis; va denunciar, a més, que el 2018 es van registrar 97 assassinats de dones, dels quals 69 van ser per la parella i 51 van correspondre a menors de 35 anys d’edat.
La presidenta de l’entitat, Yanira Fondeur d’Hernández, va donar a conèixer aquestes estadístiques i va precisar que 42 d’aquestes dones van ser assassinades a casa amb armes blanques, el factor de risc fonamental va ser el fet de decidir acabar la relació.
“Veiem amb molta preocupació les informacions de dones que després de tenir el valor de denunciar i aconseguir del jugat una ordre de protecció, passen a ser part de les llistes dels feminicidis, de manera que entenem que a partir de tot tipus de mesures de protecció s’ha d’implementar un seguiment, en raó que les denúncies les fan més vulnerables “.
Ordres poc efectives
L’experiència ha confirmat que les ordres d’allunyament imposades als agressors pel tribunal, a fi d’evitar que puguin aproximar-se o molestar la seva exparella o parella, a partir de la denúncia de la dona per violència de gènere, no garanteix la protecció de aquesta en cap mesura.
De fet, Diario Libre va publicar aquest 3 de gener el doble feminicidi comès a principis de l’actual any, quan un home va matar la seva exparella i la mare d’aquesta en un dels barris de la capital, tot i tenir diverses ordres que prohibien el seu acostament.
Una llarga llista s’engrosseix amb els que no van poder ser salvades, tot i tenir una ordre de protecció, com Andrea Celea, a qui el seu xicot Gabriel Villanueva, suposadament va llançar del vuitè pis d’un hotel a la capital; Belkis Almonte, assassinada per diversos trets fets per la seva exparella Víctor Radhamés; Gabrielis Sánchez, l’adolescent de 15 anys que va ser assassinada per la seva exparella Orlando Adames, qui després de cometre el crim es va suïcidar a Los Guandules, i hi ha molts més noms que no poden ser oblidats amb el pas del temps.
Opinions
Juristes com els advocats Amadeo Peralta i Àngel Monero entenen que fins que a la Policia Nacional i al Ministeri Públic no s’executin mecanismes de seguiment a aquestes ordres de protecció, es seguiran cometent feminicidis, a causa que “només serveixen com un agreujant quan la persona comet un fet de sang i no se suïcida, ja que en aquests casos aquestes ordres poden servir perquè els imposin 30 anys de presó al victimari”, subratlla Peralta.
Així Monero interpreta que “els recursos públics no estan focalitzats en resoldre aquest tipus de problema de la població. Als assumptes de violència de gènere cal dona’ls-hi seguiment i l’Estat no està capacitat. Hi ha recursos, però es necessita una reestructuració de les polítiques públiques per invertir aquests recursos públics en aquest tema que tant endola a les famílies dominicanes. Que es canalitzin a l’adreça indicada”, conclou.
També la coordinadora del Centro de Estudios de Género del Instituto Tecnológico de Santo Domingo (INTEC), Lourdes Contreras, aborda la situació: “Si no hi ha prou capacitació per entendre el problema dels feminicidis i la forma en com actuen els victimaris, els fiscals i policies seguiran veient les denúncies com si es tractés de fets irrellevants o problemes entre parella i no actuaran com mana la llei”.
Contreras adverteix que en el cas específic de l’assassinat a la mare i la filla que va tenir lloc a Santo Domingo, “s’inclou no només a la dona, sinó a la mare d’aquesta, la qual cosa és una dolorosa indicació que el concepte feminicidi no pot estar només restringit parella o exparella, sinó que s’ha d’ampliar a totes aquelles dones que són veïnes, mares germanes o relacionades i són matades per un home”.
No obstant això, la ministra Janet Camilo considera que les operacions per part dels tribunals de República Dominicana han estat eficients a l’hora de treballar la violència de gènere: “Hem salvat més vides, però lamentablement els feminicidis ocorreguts al 2018 segueixen sent una taxa alta”, ha puntualitzat, tot i que va observar que aquests han disminuït en un 18 per cent, en comparació amb l’any anterior.
Ho va argumentar tot ressaltant que les cases d’acollida i el sistema de “Línea Mujer* 212”, han rescatat al voltant de 15 mil dones per via telefònica i han brindat ajuda a unes mil 300 dones, nenes i nens.
En aquest context, Fondeur de Hernández va dir que el 2018 es van registrar 79 orfes per feminicidis, i recomana implementar un “exhaustiu registre, seguiment i ajuda psicològica a càrrec de les institucions relacionades amb menors, ja que en la primera infància es necessita un procés de prevenció de la violència intrafamiliar i de gènere per tal d’inculcar polítiques educatives de valors i igualtat, que proporcionin eines per al control de les emocions”, va destacar.
Fondeur de Hernández va cridar també a la transverslización que implica una participació activa del Ministeri de Salut Pública, ja que en els hospitals es reben els primers indicadors de violència física; així com dels Ministeri d’Educació i Cultura, al costat dels ajuntaments, molt propers a tota la població; en tant que la Fundación Vida Sin Violencia manté els seus objectius i compromisos de continuar treballant en la prevenció de la violència intrafamiliar i de gènere a la República Dominicana.
