14.06.11
Consideracions per a la presentació d’al·legacions i la formulació de reivindicacions des d’una perspectiva de gènere
1.Retallades prèvies a la llei Òmnibus
- Eliminació del Programa de Prevenció de la Violència Masclista del Departament d’Interior.
- Supressió del Programa de promoció de la Igualtat de Gènere del Departament de Treball.
Tot això es fa en un context de:
- Forta crisi econòmica, que per primer cop fa que hi hagi més atur masculí que femení a Catalunya (310.032 homes aturats i 285.310 dones el maig) i la resta de l’estat per la davallada de la construcció, però a la pràctica els sectors que s’estan veient més afectats per l’atur i retallades són molt feminitzats (serveis, educació).
- Reforma laboral aprovada que perjudica especialment les dones, ja que bonifica la contractació temporal ( i les dones tenim més contractes temporals).
En conjunt, es podria dir que aquest conjunt perjudica especialment les dones i que afavoreix una feminització creixent de la pobresa.
2. Llei Òmnibus
Després de les retallades salarials directes de l’any passat i de la reducció d’ingressos complementaris a la funció pública, la supressió de llocs de treball a les administracions i serveis públics afecta greument les dones en un triple sentit: com a treballadores, per la degradació de les condicions laborals, la precarietat i l’augment de l’atur en sectors que tradicionalment compten amb una forta presència femenina; en tant que usuàries… i en tant que col·lectiu que depèn de l’efectivitat d’aquests serveis per avançar cap a la igualtat i l’autonomia personal.
Aquestes retallades s’estan donant en diversos sectors:
- Educació, sector tradicionalment feminitzat.
- Retallada de les empreses públiques, un sector on hi ha molta ocupació femenina.
- Sector sanitari: La privatització gradual suposarà eliminar molts llocs de feina, sobretot en infermeria, que és un sector molt feminitzat.
- Serveis Socials. Tant pel que fa a les treballadores com les usuàries.
3. Família
Disminució del 72% del pressupost d’ajuda a les famílies.
Supressió de les ajudes per famílies amb criatures menors de 3 anys i ingressos superiors als 8000 euros l’any i per a les famílies migrades amb menys de 5 anys de residència a Catalunya.
Treure recursos a les famílies implica incrementar la càrrega de treball domèstic, reproductiu i de cura per a les dones.
4. Sanitat
Com s’ha dit, la privatització de la sanitat perjudica tothom perquè es generarà una doble llista d’espera i es deteriorarà la qualitat de vida de la població en general. En concret, a les dones ens perjudicarà com a treballadores (veure amunt) i com a usuàries.
a) Per la retallada d’atenció a malalties cròniques., que afecten més les dones perquè vivim més temps, però en condicions de salut pitjors. En particular, la diagnosi i el tractament de les quals es veuran afectats per la disminució de la prevenció i l’allargament de les llistes d’espera.
b) El deteriorament de la capacitat assistencial dels centres sanitaris, així com la incentivació del règim hospitalització ambulatòria (t’operen i te’n vas a casa) , augmentaran la càrrega de treball – no reconegut – que pesa sobre les dones, com a principals responsables de les tasques de cura. A menys qualitat d’atenció sanitària i més temps d’espera, menys temps de vida i lleure per a les dones.
5. Habitatge
La “Llei Òmnibus” desballesta l’articulat de la vigent llei d’habitatge. El conjunt de noves mesures i canvis introduïts, explícitament destinats a reactivar el mercat immobiliari i promoure l’adquisició de vivendes, allunyen la perspectiva d’un parc d’habitatges de lloguer social. Això farà més difícils els projectes d’emancipació en general i, en particular, l’accés de les dones a un habitatge digne. En cas de violències conjugals, les dones tindran majors dificultats per allunyar-se dels seus agressors i sortir del cicle de violència.
6. Assetjament policial a les prostitutes
En el marc de la llei de carreteres… es determina la prohibició de l’exercici de la prostitució i es preveuen sancions contra les dones à càrrec de les autoritats policials de tràfic. Així doncs, aquesta disposició suposa un càstig per a una activitat que no està tipificada com a delicte – fornint la base d’un assetjament administratiu per expulsar de l’espai públic les dones en situació de prostitució, amb mesures com l’ordenança cívica a Barcelona, i empènyer-les cap als locals d’altern i els prostíbuls de carretera, a bastament controlats per les xarxes de proxenetisme. Aquest tractament “col·lateral” de la realitat de la prostitució palesa una nul·la sensibilitat social: lluny de veure en les dones subjectes de drets, el legislador aborda la seva presència en l’espai públic com un problema de seguretat vial.
