La cineasta Magda González Grau
Durant la celebració del Col·loqui Internacional “Mujeres y medios masivos de comunicación en la historia y la cultura de la América Latina y el Caribe” a la Casa de las Américas de La Havana, la directora Magda González Grau* va presentar el tele-play Añejo 5 siglos basat en un conte de la reconeguda escriptora María Elena Llana** .
La seva intenció, afirmà la directora, ha estat la de tractar de conservar l’enfocament de gènere del conte. Al seu parer, “les dones sempre han incorporat als homes en les seves feines, cosa que no s’ha donat per l’altra part”.
Magda González Grau María Elena Llana, al centre.
Tant l’escriptora com la directora explicaren que el tema és el de l’ “Eterno retorno”, l’home que se’n va i el sofriment de les dones per l’home tipus conqueridor. El fil que trena la història i la fa diferent d’altres – tant pel seu llenguatge, com per les situacions fora de lloc que expressen el conte i el film- és que són dues les protagonistes que viuen la mateixa història, o ben semblant, en dos moments històrics molt diferents, una de classe humil i durant “el periodo especial” i una altra pertanyent a l’aristocràcia de la dominació espanyola. Però això sí, en el mateix indret: La Havana vieja, al seu malecón i a les primeres places colonials de la ciutat.
Elles són la mulata Chabela, l’apassionada, la vitalista, la que fa amorosament cada matí “el cafecito”, la que independent i lliure se sent desvalguda i trista per l’abandonament del seu amant. I Isabel de Bobadilla (1505?-1546), la noble i dona del governador Hernando de Soto, que, en partir aquest cap a la conquesta de La Florida, es queda sense espòs però amb tot el poder damunt l’illa de 1537 a 1539.
Segons la tradició, la Giraldilla, estàtua que corona la torre del campanar del Castell de la Real Fuerza, a Cuba, hauria estat esculpida a imatge i semblança d’aquesta Isabel de Bobadilla, que va esperar inútilment durant tres anys al seu marit, que mai tornaria.
En la ficció, l’apoderament d’una i la voluntat de l’altra es van trenant a través dels diàlegs que al costat del castellà antic i pompós d’inicis segle XVI (recordem que fou el 2 de abril de 1513 quan Juan Ponce de León, originari de Valladolid fou el primer europeu en observar l’ àrea de Miami mentre navegava per la Badia Biscaïna a La Florida), integra les últimes picaresques de l’Havana vieja, des dels “gossos revolucionaris”, la “santeria per a turistes” o l’estàtua feta en honor del sense sostre més emblemàtic de la ciutat, o la mateixa Giraldilla, tot provocant un tip d’equívocs entre ambdues protagonistes.
Així Chabela s’empodera i encara el seu futur i Isabel de Bobadilla pren consciència dels avantatges de la seva posició i també de l’aprenentatge dels plaers amatoris. Plaers que per a la directora foren un repte: “Vaig haver de filmar l’escena d’amor del primer orgasme d’Isabel de Bobadilla!”, s’exclamà.
Un conte, amb tota l’essència cubana, plasmat ara al cinema, i que a parer de la seva autora Maria Elena Llana, la directora Magda González Grau ha tingut un gran respecte per l’obra literària i l’ha conduit amb gran mestratge per l’art del cinema.
Magda González Grau i María Elena Llana a la Casa de las Américas
* Magda González Grau
Realitzadora de cinema i televisió. És professora de la Facultat de Arte de los Medios de Comunicación del Instituto Superior de Arte i vicepresidenta de la Unión de Escritores y Artistas de Cuba.
Primer llarg metratge ¿Porqué lloran mis amigas?
** María Elena Llana
Narradora, periodista, guionista de ràdio i TV, professora de periodisme i de tècniques radiofòniques. Considerada una de les més importants contistes cubanes contemporànies. El seu segon llibre Casas del Vedado va rebre el Premio Nacional de la Crítica en 1984
