Per Redacció SeMLac
Un total de 15 casos van ser jutjats a Cuba entre juny de 2018 i maig de 2019, per delictes amb trets típics de tràfic de persones, revela un informe del Ministeri de Relacions Exteriors publicat a finalitats de gener d’enguany.
“Aquesta baixa incidència es deu fonamentalment a l’impacte de les accions preventives i d’enfrontament desenvolupades, a la política de Tolerància Zero enfront d’aquest fenomen, així com a l’absència de xarxes delictives organitzades que estiguin radicades en el territori nacional”, consigna l’Informe de Cuba sobre la prevenció i enfrontament al tràfic de persones i la protecció a les víctimes (2019).
De 213 causes radicades en el període per delictes de proxenetisme i tràfic de persones, a més de 377 per corrupció de menors, es van classificar com tracta sis casos de proxenetisme i vuit de corrupció de menors. A més, va ocórrer un cas de privació de llibertat amb trets de tràfic.
Dels 15 casos jutjats per tràfic, 12 corresponen a finalitats d’explotació sexual, dues a mendicitat forçada i un a tràfic amb finalitats d’esclavitud. En total es van identificar 25 víctimes, de les quals 10 són dones, vuit són nenes, un és nen i sis són homes.
El més recent informe de Cuba compta amb sis casos menys que els referits per les autoritats en el seu anterior informe, en el qual es comptabilitzen 21 causes jutjades entre maig de 2017 i maig de 2018, amb trets típics de coerció i explotació.
Falses propostes
L’informe de la cancelleria cubana assenyala que, en correspondència amb el comportament del tràfic de persones a nivell internacional, s’aprecien noves i majors complexitats en l’accionar de la delinqüència domèstica o estrangera que incideix al país.
Això imposa reptes en la prevenció, l’enfrontament i protecció a les víctimes, les quals en general han evidenciat una baixa percepció de risc sobre aquest fenomen i les seves formes de manifestació, particularment el tràfic amb caràcter transnacional, agrega la versió de 2019 del document que cada any, des de 2013, Cuba envia a les Nacions Unides.
D’acord amb apreciacions de les autoritats policials, s’incrementen els fets comesos per persones residents en l’exterior i cubans que se’ls associen.
Com a principal modalitat identifiquen el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual de caràcter transnacional, amb comportaments similars a tendències internacionals en les etapes de captació, trasllat i explotació.
L’informe assenyala que es mantenen les destinacions a Turquia i la Xina, i en menor mesura a Itàlia, Alemanya, Vietnam, Portugal, Illes Caiman, Jamaica, Xipre i Mali, on es van obtenir indicis d’explotació sexual.
Una de les vies més freqüents per a la captació és l’ús de contractacions artístiques irregulars a Cuba i tramitades a través d’internet o utilitzant intermediaris en el territori nacional, així com l’ús de tercers desconeguts o sense antecedents, com a cara pública per a fer captacions i contractes.
Aquests últims es realitzen en idioma estranger, sense suport legal, i s’utilitzen per a obtenir visat en les ambaixades dels països de destinació.
Les sortides cap a l’exterior són finançats per empresaris i intermediaris cubans des de l’estranger, amb els qui les víctimes contreuen deutes per passatge, hostalatge i alimentació que després els tractants empren com a mecanisme de xantatge i pressió. Entre els qui munten aquestes operacions s’identifiquen organitzadors i clubs nocturns amb antecedents de prostitució i explotació laboral als països de destinació.
Algunes potencials víctimes de tràfic desconeixen el lloc, contingut del treball i condicions de la seva destinació, la qual cosa denota falta de percepció de risc, indica l’informe.
Un altre tret d’aquestes captacions és que es manté un baix nivell d’exigència artística per part de contractants o intermediaris per la selecció de les seves potencials víctimes, amb preferència de condicions físiques i grups d’edats.
La sortida del país amb finalitats de tràfic ocorre igualment mitjançant viatges amb presumptes finalitats turístiques cap a països de lliure visat o la utilització d’uns altres com a punt de trànsit per a continuar viatge cap a la destinació real.
Entre altres informacions, el document refereix que s’estan desenvolupant quatre processos penals relacionats amb aquestes manifestacions i s’investiguen operacions d’explotació sexual d’almenys quatre joves a la Xina i Sèrbia, respectivament, les víctimes dels quals van reconèixer haver estat captades, enganyades i explotades per una cubana i un serbi, tots dos detinguts i processaments a Cuba pel delicte de proxenetisme i tràfic de persones.
D’altra banda, es van obstaculitzar 38 operacions de trasllat de joves cap a les principals destinacions identificades, es van frustrar nou càsting i altres accions de captació que van implicar 134 presumptes víctimes, 24 organitzadors cubans i 16 estrangers, dins i fora del país.
Menors sota focus
A més dels casos jutjats on hi ha implicades víctimes menors d’edat, l’informe inclou informació sobre l’abús sexual infantil. En el període, precisa, es va brindar atenció per aquest motiu a 2.350 nenes i nens, que van ser remesos a institucions de salut.
Gairebé la meitat d’aquests casos van ser d’abusos lascius, seguits d’altres tipificacions com a corrupció de menors, violació, ultratge sexual, pederàstia, estupre i incest.
Encara que no van constituir fets de tràfic de persones, al no haver-se comès amb finalitats d’explotació, aquests casos van implicar situacions de risc o delictes contra els menors d’edat que, de no haver estat ateses, van poder haver derivat en actes d’explotació, alerta l’informe.
Refereix, a més, que per a l’atenció a les víctimes d’aquesta mena de delictes funcionen tres centres de Protecció a Nens, Nenes i Adolescents a l’Havana, Santa Clara i Santiago de Cuba. A més de l’assistència d’equips multidisciplinaris altament qualificats, aquestes instal·lacions compten a tecnologia i conductes que eviten la victimització secundària i la presència de les i els menors en les vistes de judici oral.
Amb àmplia informació sobe les estratègies que segueix Cuba en la seva política de tolerància zero enfront del tràfic de persones, l’informe esmenta la implementació del Pla d’Acció Nacional per a la prevenció i enfrontament del tràfic de persones i la protecció a les víctimes (2017-2020) com a eina fonamental en l’actuació coordinada entre l’Estat i les organitzacions de la societat civil davant aquest flagel.
També refereix accions de cooperació i intercanvi amb organitzacions internacionals, com l’Organització Internacional de Policia Criminal (INTERPOL), el sistema de les Nacions Unides i els organismes homòlegs de països europeus i de la regió.
