OPINIÓ
La gran notícia d’aquests dies és l’acord de Pau a Colòmbia, amb la magna cerimònia de posada en escena de la seva signatura vestint tothom de rigorós color blanc.
Un llarg i dur procés on sempre hi haurà qui es voldrà posar alguna medalla i, la veritat,és que l’esperit d’aquest procés excepcional està molt lluny de poder-se etiquetar amb els paràmetres a l’ús basats en l’èxit competitiu, doncs tot el procés ha estat impregnat d’un altre tarannà.
Una aposta per la pau que ve de lluny
Ningú sap la violència que ha hagut de suportar anys i anys la seva població civil, les seves dones en particular, i potser ningú tindrà present el gran paper jugat d’ençà que el 1995 –per exemple- la Ruta Pacífica va endegar, una proposta política que pretenia la confluència de les dones en tots els diversos sectors (intel·lectuals, mares, comunitàries, religioses, etc.) que es declaraven pacifistes, antibèl·liques i constructores d’una ètica de la no violència on l’equitat, la tolerància i la llibertat fossin els seus principis fonamentals.
Un sí de les dones en una cimera
Precisament, fa tan sols deu dies, i organitzada fins a un total de nou plataformes com aquesta, es va celebrar a Bogotà la “II Cimera Nacional de Dones i Pau” que palesava la indiscutible aposta de les dones per aquest procés de pau. És que les organitzacions de dones colombianes han realitzat un treball extraordinari per empènyer la signatura de l’Acord i perquè aquest reflecteixi la diversitat de situacions que han patit les dones i els homes en relació al conflicte armat.
Reconeixement internacional
A la cimera hi havia més de 600 persones entre autoritats colombianes, ambaixadors i ambaixadores, representants de les Nacions Unides i de ONU Dones, de la Unió Europea i d’altres organismes i es va cloure amb la lectura d’un manifest polític llegit per nou dones que representaven tantes nou plataformes organitzadores d’aquesta cimera.
Un Manifest amb principis
“Nosaltres, les dones colombianes, des de diverses identitats i expressions de ser dona, provenint de regions i territoris andins, de l’Amazònia, caribenys, insulars, del pacífic, de les planúries, del nord, del sud, de l’orient i occident del país i també d’altres territoris de fora les nostres fronteres, que en decurs de la nostra vida ens hem dedicat a construir un país, una casa i un carrer en pau, i que totes les persones puguem viure segures i valorades en la nostra dignitat humana, afirmem que necessitem la pau per defensar la vida, afermar la democràcia, per garantir la participació i la representació activa de les dones i el gaudi efectiu dels nostres drets humans. La Pau és una prioritat, superant el dolor i la tragèdia, la marginalitat i l’exclusió, transformant els dogmatismes, els fonamentalismes i les pràctiques d’una cultura que ha transitat per la guerra, per avançar –sens dubte- en la construcció d’una societat justa, pluralista, inclusiva, diversa, reconciliada i respectuosa amb tota la integritat i universalitat dels drets humans”, diu el seu manifest.
Tancar pàgina sense oblidar
“La Pau ha d’expressar les aspiracions d’un món just, lliure i igualitari. Una pau sense discriminació, sense racisme, sense pobresa, en democràcia que garanteixi les múltiples formes de desenvolupament de la meitat de la humanitat, les dones. Per això reconeixen que, l’assumpció d’aquests drets en l’acord final, és el llegat històric de les dones que les han precedit i de les organitzacions de dones de tot el país que han dedicat tota la seva vida a la causa de la pau, colombianes que han fet de la democràcia i la justícia el seu horitzó de treball: “és el temps de sanar les ferides, de transformar l’odi i la venjança en veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició, de canviar la indiferència pel compromís amb la justícia i la pau, de superar les diferències que ens distancien no pas per negar-les sinó per enfortir la convivència democràtica. És temps de tancar la pàgina de la guerra, no pas per oblidar-la sinó per donar pas a la vida i a la llibertat”.
“Bolis” en lloc de bales
Així com a Portugal els fusells donaven pas als clavells, a Colòmbia les bales tindran una significació especial doncs. Segons el Ministeri d’Educació “”les bales varen escriure el nostre passat, la educació el nostre futur”, i ho rubrica amb unes plomes estilogràfiques elaborades a partir de les restes de bales de fusell emprades en els camps de proves de l’exèrcit i en els enfrontaments amb la guerrilla.
Perdonar i demanar perdó
Aquest és un procés per extreure’n més d’una lliçó, doncs les víctimes estan donant una lliçó de reconciliació al país, les FARC comencen a demanar perdó per les atrocitats comeses i l’Estat també encara la seva responsabilitat. Aquest perdó té una força increïble per encarar la construcció de la pau, perquè la pau no és sols l’absència de guerra sinó -sobretot- la pau implica resoldre problemes estructurals darrere dels conflictes, o com diem les dones antimilitaristes: “no volem ni guerra que ens destrueixi ni pau que ens oprimeixi”.
