Escrit per Redacció SemCuba. Foto generada per IA/SEMlac Cuba
El Projecte de Monitorització Global dels Mitjans 2025 evidencia que a Cuba les dones guanyin espai a les redaccions, però no ho fan de la mateixa manera a l’agenda informativa.
La Monitorització Global dels Mitjans es va realitzar a 94 països. El resultat mostra una bretxa persistent entre qui fa les notícies i qui hi apareix. A Cuba les dones guanyen espai a les redaccions, però no ho fan de la mateixa manera a l’agenda informativa. Tot i que participen de forma activa en la producció periodística -sobretot a la premsa escrita i en mitjans digitals-, la seva presència com a protagonistes, fonts expertes i veus d’autoritat a les notícies continua sent limitada.
Així ho va confirmar el Projecte de Monitorització Global dels Mitjans (GMMP, per les sigles en anglès) 2025, en el qual van participar el passat any 94 països, inclosa Cuba, els resultats dels quals tornen a mostrar una bretxa persistent entre qui fa les notícies i qui hi apareix.
D’acord amb l’informe socialitzat amb SEMlac per l’equip coordinador a l’illa, el 6 de maig de 2025, dia monitoritzat, les dones a Cuba van representar només 19 per cent de les persones esmentades als mitjans tradicionals i 17 per cent als espais digitals, xifres inferiors a les mitjanes globals.
«Tenir més dones produint informació no garanteix per si mateix una agenda més equitativa, si no canvien les rutines editorials i els criteris de jerarquització», va comentar a SEMlac la periodista Lisandra Fariñas Acosta, que va coordinar l’actual edició del monitoreig a la nació caribenya.
L’estudi va analitzar 116 notícies a 11 mitjans cubans de premsa, ràdio, televisió i internet. Els resultats revelen que l’exclusió femenina s’aprofundeix en els temes de més jerarquia informativa. En política i govern, les dones amb prou feines van assolir entre 3 i 8 per cent de les fonts, mentre que en esports la cobertura va romandre pràcticament monopolitzada per veus masculines.
Els temes socials i legals van concentrar la visibilitat relativa més gran de les dones, encara que sense trencar el patró de desigualtat. Fins i tot en aquests àmbits, la seva presència es va mantenir lluny de la paritat i marcada per rols específics.
«Les dones continuen apareixent majoritàriament com a acadèmiques, funcionàries o professionals, però continuen subrepresentades o absents en espais associats al poder polític, la seguretat, la ciència, la tecnologia i l’empresariat. Els homes, en canvi, concentren les veus d’autoritat, decisió i expertícia, sobretot en política, economia i altres temes considerats estratègics», va apuntar Fariñas Acosta.
Una de les troballes més preocupants del monitoratge és la completa invisibilitat de la violència de gènere en la cobertura mediàtica. Durant la jornada analitzada, no es va registrar cap notícia centrada en aquest tema, malgrat el seu impacte en la vida quotidiana de les dones i l’existència d’un marc normatiu i programàtic per a la prevenció i l’atenció al país.
«No es pot llegir com una dada neutra. Aquest silenci mediàtic contribueix a invisibilitzar un problema estructural ia limitar-ne el reconeixement, la prevenció i l’atenció integral», va dir la coordinadora.
En el cas de la televisió, el GMMP va identificar bretxes addicionals. Tot i que les dones tenen presència com a presentadores, especialment joves, els homes concentren els rols de conducció i anàlisi, a més de mostrar diversitat etària, reforçant una noció d’autoritat informativa predominantment masculina.
El Projecte de Monitorització Mundial de Mitjans es realitza cada cinc anys des del 1995, per iniciativa de l’Associació Mundial per a la Comunicació Cristiana (WACC). En la setena edició, corresponent al 2025, el GMMP va analitzar 29.935 notícies de televisió, ràdio, premsa escrita i llocs web informatius a 94 països, en què es van esmentar més de 58.000 persones.
Trenta anys després del primer exercici, els resultats confirmen un avenç lent i desigual. A escala global, les dones van representar el 26 per cent de les persones que apareixen a les notícies de mitjans tradicionals i el 29 per cent als espais digitals, xifres que evidencien un estancament del progrés cap a la paritat des del 2010, malgrat que elles constitueixen més de la meitat de la població mundial, va referir Fariñas Acosta
Cuba participa al GMMP des del 2005 com a part dels compromisos assumits a la Plataforma d’Acció de Beijing. Durant dues dècades, aquests seguiments han documentat avenços puntuals, però també continuïtats estructurals en la reproducció d’agendas masculinitzades, va subratllar l’informe.
«Més que una fotografia aïllada, els resultats del GMMP 2025 tornen a col·locar al centre del debat el paper dels mitjans en la construcció d’imaginaris socials i la urgència de revisar rutines professionals, jerarquies editorials i criteris de noticiabilitat que continuen deixant les dones als marges de la informació», va considerar Fariñas Acosta.
