Thursday 30 May 2024

Thursday 30 May 2024

Compartir

Cuba: Eines comunicatives per desmuntar estereotips

Escrit per Dixie Edith / SemLac

La cultura masclista segueix condicionant les relacions entre dones, homes o persones amb orientacions sexuals no heteronormatives i identitats de gènere diverses i es consolida en estereotips i normes socials.
Des de la comunicació i el periodisme, un repte més gran és identificar-les per evitar naturalitzar-les o reproduir-les.

Aquest i altres conflictes van ser àmpliament discutits durant l’edició del 2023 del Curs de Postgrau de Gènere i Comunicació, realitzada a l’Institut Internacional de Periodisme José Martí (IIPJM) del 20 al 24 de febrer.

Dedicat essencialment a periodistes i comunicadors/es, el curs va oferir eines per desmuntar aquests mites que aguditzen les desigualtats i estan a l’origen de moltes violències. Aquesta vegada va comptar amb el suport d’Oxfam i l’Ambaixada de França a l’Havana i es va construir en aliança amb SEMlac Cuba i Diakonia.

Els estereotips es converteixen en «estigma o etiqueta» quan es conformen en sentit negatiu per les normes establertes des del control social i «desemboquen en prejudicis condicionats històricament per la cultura, que els produeix i reprodueix», va explicar la psicòloga Mayda Álvarez, investigadora del Centre d´Estudis de la Dona (CEM), de la Federació de Dones Cubanes (FMC).

A Cuba, l’Enquesta Nacional d’Igualtat de Gènere del 2016 va confirmar la persistència d’aquestes creences a l’entramat social. Per posar només un parell d’exemples, més del 65 per cent de les persones interrogades «continuen vinculant les expressions d’afectes a la feminitat» i poc més de la meitat (51 %) va considerar que «un home no pot donar la mateixa cura a un nen/nena que una dona», va exemplificar Álvarez.

Identificar els estereotips resulta imprescindible, ja que la seva presència en múltiples contextos de la quotidianitat contribueix a comportaments discriminatoris, coincidint participants en la capacitació.

Això, per exemple, passa a l’espai jurídic, quan es valora de forma més severa les mares que els pares, en aquells casos en què tots dos són incomplidors dels seus deures pel que fa a la responsabilitat parental.

La jurista Ivonne Pérez, professora de la Facultat de Dret de la Universitat de l’Havana, coincideix. A parer seu, «l’enfocament de gènere té una important influència en l’àmbit jurídic; és present a la legislació, a la doctrina ia l’actuar dels que reclamen i imparteixen justícia», va precisar durant la seva conferència.
«La igualtat de drets troba avui suport normatiu constitucional i especial; però la seva significació com a valor social implica l’observança de la categoria ‘gènere’», va reconèixer Pérez.

Cal «una anàlisi casuística i un canvi de mentalitat. La millor de les lleis ha d?anar acompanyada d?un saber i un voler fer», va insistir la jurista.

Per a la sociòloga Clotilde Proveyer Cervantes, professora de la Universitat de l’Havana, resulta fonamental anar a les arrels del problema, cosa que implica comprendre com l’organització estructural del patriarcat afavoreix que aquestes creences sobrevisquin i es multipliquin.

Es tracta d’entendre’l «com un ordre social que legitima l’estructuració de la societat per garantir el domini masculí i la subordinació i la desvalorització del femení», va precisar la també coordinadora de l’equip assessor de la FMC en temes d’igualtat de gènere i atenció a la violència.
El patriarcat també “és la base que sustenta la violència de gènere mitjançant un sistema sexe-gènere que es perpetua mitjançant normes, valors, creences ia través de la divisió d’espais, accés a recursos ia l’educació, entre d’altres”, va precisar Proveyer Cervantes.

Especialistes i periodistes d’altres espais acadèmics o mitjans de premsa com ara la Universitat de l’Havana, l’Editorial de la Dona, el Centre Martin Luther King i SEMlac van formar part del programa del curs.

Com a convidades especials, la periodista i escriptora sueca Kajsa Ekis Ekman va intercanviar sobre la manera d’abordar la prostitució als mitjans i la doctora en Ciències Mirtha Cucco García, directora del Centre de Desenvolupament de Salut Comunitària Mary Langer, a Espanya, va reflexionar sobre de com es pensa el gènere des de la comunicació social.

Comunicació: canviar la lent
Tant el Programa Nacional per a l’Avançament de les Dones (PAM) com l’Estratègia integral de prevenció i atenció a la violència de gènere ia l’escenari familiar, aprovades al país entre el 2021 i el 2022, focalitzen en particular en el valor de la comunicació per canviar herències patriarcals que sostenen la discriminació de gènere al país.

El curs de l’IIPJM també va treballar sobre les pràctiques professionals i rutines productives dels mitjans, a la recerca de mirar la comunicació i el periodisme des d’una perspectiva de gènere.

De valor particular va resultar la presentació dels resultats del més recent Monitorització Global de Mitjans, de la mà de les periodistes Sara Más Farías i Lisandra Fariñas, participants de la investigació a Cuba.

El Monitorització Mundial de Mitjans, que es realitza cada cinc anys promogut per l’Associació Mundial per a la Comunicació Cristiana (WACC), és reconegut com una de les iniciatives més grans de recerca i promoció sobre igualtat de gènere a les notícies.

El seu sisè i darrer informe, emès el 2020, va incloure dades de 116 països -entre ells Cuba- i va cobrir més de 30.000 històries publicades a diaris, transmeses per ràdio, televisió i difoses en llocs web de notícies i tweets.

Una de les bones notícies que va deixar per a Cuba és que, en cinc anys, es va produir cert avenç en la presència de les dones als mitjans. Elles van representar, en total, 67 per cent de les i els reporters i van créixer en nou punts percentuals com a protagonistes i fonts de les històries.

Tot i això, aquesta representació encara és baixa, de 26 per cent, respecte al 74 per cent dels homes.

«En general, en aquesta oportunitat, les dones van tenir més presència a les notícies en mitjans digitals que als tradicionals de premsa, ràdio i televisió. Però en cap cas hi ha paritat respecte als homes, que mantenen avantatge a tots els espais», va precisar Más Farías, també corresponsal de SEMlac a Cuba, en un treball que resumeix tota la investigació.

Cuba es va incorporar el 2005, sota la coordinació nacional d’Isabel Moya Richard (1961-2018), periodista feminista, investigadora i fundadora de la Càtedra de Gènere i Comunicació “Mirta Aguirre“, de l’IIPJM, espai acadèmic des d’on es construeixen aquests postgraus des de l’any 2004

El curs també va ser espai per a un homenatge a Moya, «la profe de les lents violetes», en complir-se 20 anys de la càtedra que va fundar.

Entre les recomanacions nascudes de la construcció col·lectiva van quedar la necessitat de promoure la participació política de les dones; de difondre els seus drets humans i de reflexionar sobre la inequitat històrica que les ha invisibilitzat sistemàticament.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barcelona: Campanya d’ “Adhesió” a les propostes del Consell Municipal d’Immigració / La Independent / Notícies Gènere

El Consell Municipal d’Immigració de Barcelona ha iniciat una campanya d’ “ADHESIÓ” al document amb...

Barcelona: CONFERÈNCIA Maria-Mercè Marçal: vida i literatura fent la trena / La Independent / Notícies gènere

Lluïsa Julià, catedràtica de secundària i professora de la Universitat Oberta de Catalunya, oferirà la...

Barcelona: Dona i Canço. La Cenicienta. La que vull ser

blet , Carrer Napòls 266 Barcelona

...