Per Sara Lovera. SemMexic
A la seu de Nacions Unides a Nova York, des del 9 de març i fins al dia 19, governs, organitzacions de la societat civil, entitats de les Nacions Unides i altres instàncies estan debatent durant el 70è període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica les dones.
Tot i que es discuteixen tots els temes, el marc és un acord global contundent per enfortir l’accés a la justícia per a totes les dones i les nenes, a més d’examinar polítiques d’igualtat, finançament i mecanismes de rendició de comptes davant d’un context mundial de retrocessos.
Els qui lideregen aquesta sessió van posar al centre l’accés a la justícia de les dones, argumentant que la justícia, ara una quimera, és una força transformadora per a les dones i les nenes; la justícia promou la igualtat i la no-discriminació, protegeix contra la violència i l’abús i enforteix la confiança en les institucions.
És previsible que les conclusions d’aquest 70 període oferiran un full de ruta per construir una governança més inclusiva que doni suport a la pau, la cohesió social i previngui les violacions als drets humans de totes les dones.
La directora executiva d’ONU Dones, Sima Bahous, va declarar: “Aplaudiment a les delegacions que han treballat incansablement per assolir aquestes conclusions acordades. Representen un compromís important per avançar en l’accés a la justícia per a les dones i les nenes, posar fi a la impunitat i construir sistemes de justícia que funcionin per a totes.”
En aquest marc, la delegació mexicana va reconèixer que al nostre país hi ha 12 milions de dones indígenes que han quedat enrere, entre altres coses perquè les barreres lingüístiques no només impacten en la informació sobre les seves denúncies, sinó perquè viuen sistemàticament injustícies, segons va dir Fátima Gamboa, representant de l’organització Equis Justicia per a les Dones, que va denunciar.
Va assegurar que les dones indígenes reben fins a sis anys més de presó que una persona no indígena; s’enfronten a extorsions, a l’oblit ia reconèixer la culpa encara que no en tinguin, perquè no incideixen en l’accés al procés degut i en la comprensió de resolucions. Tot i que les indígenes no són la majoria, també va reconèixer que milions de mexicanes, com les cercadores i les mares del feminicidi, no reben justícia.
D’aquí ve la importància de l’acord global que posa la justícia al centre com a tema transversal, que impacti i comprometi cada país del món. L’acord insta els governs a revisar i modificar lleis discriminatòries, incloses aquelles relacionades amb el matrimoni infantil, la violència a la família i els drets de propietat; a adoptar mesures més sòlides per prevenir i respondre a la violència contra les dones i les nenes, tant en línia com fora de línia, garantint la rendició de comptes dels perpetradors i l’accés oportú a la justícia i als serveis de suport per a les supervivents.
Molt d’això toca a Mèxic, on la impunitat és del 90% al feminicidi i les desaparicions; les violacions sexuals i els atacs a la infància, on la voluntat política i de governança va molt més enllà de lleis o iniciatives. Calen fets i accions contundents, com diu l’ONU. Hi ha molt més a Nova York. Veurem.
Foto portada: ONU Mujeres/Faith Bwibo
