Saturday 12 October 2024

Saturday 12 October 2024

Share

Crits a tapa (de quadern o llibreta) tancada

 

 

Cultura dormitorio: Narraciones de adolescencia femenina. Xiana Gómez Diaz
Exposició a la Capella. Ajuntament de Barcelona

 

Art visual 1

 

 

“Mientras los chicos marcan territorio en el exterior, las chicas siguen ligadas a lo que las teóricas Angela McRobbie y Jenny Garber apodaron la “cultura del dormitorio”, un espacio para el desarrollo de una identidad juvenil en femenino que nos habla tanto del logro de esa habitación propia que reclamaba Virginia Woolf como de la todavía vigente circunscripción de lo femenino a los límites del hogar y de lo privado. McRobbie y Garber alzaron su voz crítica cuando la mayoría de estudiosos de las subculturas juveniles pasaban por alto la participación de las mujeres en los movimientos punk, mod o skinhead, o ni siquiera se planteaban una posible acepción femenina de subcultura que se articulara a partir de unos códigos propios”. Eulalia Iglesias, crítica cinematográfica i professora de la URV, en un article sobre els films que recentment han tractat el tema, descriu així la poca atenció dispensada per la sociologia, la crítica cultural i el cinema a aquesta cultura desenvolupada entre les quatre parets dels dormitoris de les noies adolescents.

Conclusió: tenim una assignatura pendent, la indagació sobre aquest espai de producció privada en què s’articulen les construccions d’ identitat des de l’experiència adolescent femenina. I aquest és el treball que exposa l’artista visual i realitzadora Xiana Gómez. Un treball que va emprendre juntament amb Clara Calleja el 2013.

 

 

Art Visual 0

 

Art Visual 01  Art Visual 02

 

 

Els diferents espais expositius ens posen en relació a un conjunt de documents, generosament cedits per diverses dones post adolescents que avui tenen entre 25 i 55 anys, on es visualitza l’ingent mobilització de sentits, sentiments,secrets, silencis, pors i alegries fugaces de l’experiència adolescent femenina.

L’exposició està presentada en diferents blocs que recorren els temes estudiats per la investigadora des d’una necessària interdisciplinarietat que permet fer un abordatge de la complexitat discursiva que contenen aquestes ratlles escrites des de la més absoluta i radical naturalitat i honestedat, per què com diu la mateixa autora, les seves destinatàries són les mateixes autores, i el secret que la seva intimitat empara.

L’ exposició, de manera excepcional, dóna la veu a l’experiència adolescent femenina. Parla d’ella però no parla per ella, no la representa, no la ficcionalitza, no la recrea, sinó que la mostra en la seva nuesa extrema, expressada a partir dels dibuixos, cartes de desfogament, llenguatges xifrats, complicitats, codificació i encriptats, breus cròniques de tardes avorrides, desencontres parentals i propòsits d’esmena de conducta, reconfortants constatacions d’amistat però també ires i desamors.

Crits a porta tancada, amb quadernets amb cadenats daurats que el màrqueting de les papereries hàbilment posava a l’abast (posa?) i on es lliura, i s’han lliurat moltes batalles internes, m’atreviria a dir que les batalles de veritat sobre les identitats femenines amb els aprenentatges imposats, amb les angoixants vergonyes del propi cos desemparat davant els cànons i estereotips, batalles per encaixar amb el que s’espera en els entorns familiars, escolars ,dels mitjans de comunicació, per a ser el que es vol. Batalles amb el creixement i la pèrdua d’impunitat de la infantessa. Exigència de llibertat i por a la mateixa, en definitiva també crits d’incomoditat que ningú no escolta ni mai s’hi ha parat atenció històrica.

També s’ofereixen documents i experiències sobre la nova perspectiva que ofereixen en l’actualitat les diferents xarxes socials com a substitució als diaris escrits o dibuixats i sobretot a la desaparició (?) d’un dels elements essencials com és el secret.

Xiana Gómez, no dóna per tancat el seu treball i ja està treballant en un documental amb els materials i els registres visuals que acompanyen també part de l’exposició, com són les entrevistes a algunes de les dones que han cedit els seus diaris i també amb imatges buides (o plenes?) d’aquests dormitoris, d’aquest espai/refugi de l’adolescència femenina.

 

 

Art Visual 2   Art Visual 3  Art Visual  4  

Art Visual 5  Art Visual  6

 

Art Visual  7

 

 

 

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Maribel_Igualada

Artur Mas: on són els meus diners?

OPINIO Aquest és el títol del llibre que Marta Sibina i Albano Dante varen...

Primer judici per robatori de bebès a Espanya

Montse Fernández Garrido La setmana del 25 al 30 de juny es durà a terme...

El Premi Nobel de la Pau 2011 fa justícia amb les dones i el treball de base en favor de la pau

ICIP- El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2011...