Per conscienciar sobre la defensa dels drets humans, l’Associació d’Investigació i Especialització sobre Temes Iberoamericans (AIETI), va desenvolupar un seminari de “Anàlisi i propostes de les organitzacions i defensores de drets humans davant de la criminalització”, a Madrid.
En el mòdul “Bones pràctiques en sensibilització i incidència en la defensa dels drets humans” hi van participar ponents d’Amèrica Llatina i Europa, que van denunciar les situacions a les que s’exposen les dones en lluitar per la justícia social de les poblacions vulnerables. Ángeles Herráez, integrant de Somos Viento, va sostenir que les aliances entre els patriarcats de les empreses i governs impacten directament en les dones que denuncien violacions. Segons l’activista, si hi ha mineres i hidroelèctriques operant s’ha d’instaurar un “estat de setge” que defensi els drets de les dones que es veuen vulnerades en tenir en el seu espai comú a treballadors de les empreses esmentades que abusen de les condicions geogràfiques de les zones on es produeixen les activitats, per cometre violència sexual.
A les “Guardianes de l’aigua” que busquen resoldre l’esmentat problema se les anomena “terroristes del desenvolupament” o “feminazis”. Herráez sosté que aquesta criminalització i estigmatització augmenta les amenaces en contra de les dones.
Així també, va recordar el cas d’El Salvador on la constitució de 1998 reconeix com a persona humana a tots des de la concepció, el que va ocasionar pena de presó per als que avortin. “Fins i tot en els embarassos ectòpics es deixa que la dona rebenti, que arrisqui la seva vida, no se li permet avortar”, ha qüestionat. Sobre aquest tema, les defensores a la Xarxa d’El Salvador han aconseguit arribar a la política de manera organitzada per generar alertes i propostes de llei per als que defensin els drets humans.
Dones migrants
Pel que fa a la lluita de les dones migrants per obtenir drets d’igualtat en la ciutadania, Marisol Herreño de la Red de Mujeres de Latinoamérica y el Caribe, va assenyalar que a Espanya s’estan creant aliances feministes progressistes amb la finalitat d’unir els seus coneixements per tenir un ocupació digna, no només en l’àmbit domèstic. “Sacrificàvem els diumenges, els dissabtes a la tarda que teníem lliures.
Tenim un pla estratègic participatiu d’enfortiment intern per empoderar en drets humans i gènere amb incidència social i política. Hem obert espais de debat des de la perspectiva de gènere intercultural per reconèixer la veu de dones migrades i recollir el nostre posicionament”, ha precisat Herreño, que és de nacionalitat colombiana. A través de trobades i accions als carrers en defensa de les treballadores de la llar i les cures, la Red de Mujeres de Latinoamérica y el Caribe exigeix a l’Estat la ratificació del conveni C189 de l’OIT que promou el treball decent per a les treballadores domèstiques que, en cas de baixa per maternitat, no són readmeses.
Marisol Herreño va remarcar la necessitat de fomentar les polítiques públiques diverses lliures de xenofòbia, que acabin amb el treball esclavista dels que treballen sota el règim d’internes a la llar.
Plataforma antidesnonaments
Per la seva banda, l’activista de la Plataforma Antidesahucio (PAH), Mercedes Revuelta va assenyalar que l’habitatge a Espanya és una mercaderia. En no trobar rendiment econòmic en altres béns, les persones decideixen comprar i llogar l’immoble a preus exorbitants. “Hi ha amos d’habitatges estafats per grans bancs que els desnonen per la seva taxa hipotecària.
les i els inquilins també són estafats. Per això famílies senceres es veuen obligades a okupar habitatges buits dels bancs. Cada dia hem de negociar amb bancs i fons voltors. Defensem això per tenir una llar on les famílies puguin viure tranquil·lament”, va explicar Revuelta que denuncia que a Europa no es mata a les i als activistes però sí se’ls persegueix amb sentències. En aquest context, PAH desenvolupa la campanya “L’habitatge no és delicte” ressaltant que la seva única intenció és tenir un lloc on viure pel que han presentat davant el Congrés de Diputats tres lleis presentades en el Ple Autonòmic pel fet que Madrid no compta amb una Llei d’Habitatge.
“Comencen a cobrar més pels mateixos serveis d’abans. Contra això lluitem. La llei que no protegeix no exigeix als que compren habitatges per pagar impostos i regular els seus guanys. No pots comprar a cinc i vendre a vint. Ocupar per necessitat no és un delicte és un dret”, va afirmar. Finalment es va referir a l’impacte psicològic que un desallotjament causa en les persones, sobretot en la mainada que es expulsada dels seus habitatges atemptant també amb la seva educació diària. Revuelta va explicar que “mainada i persones acaben traumades després de ser desnonades, per això és que veiem suïcidis davant d’aquests fets”.
Seminari organitzat per la Secretaria General Iberoamericana
