La manca de visió, que es podria prevenir o curar en un 75% dels casos, afecta 36 milions de persones al món, de les quals almenys un 55% són dones. La Fundació Ulls del món va tancar 2018 havent fet que unes 1.500 dones de països en vies de desenvolupament hagin estat operades de cataractes.
Als països del nostre entorn, tenir cataractes gairebé mai implica quedar-se cec. De fet, no se sol parlar de ceguesa evitable: si algú perd la visió és perquè no hi havia un remei conegut. Als països en vies de desenvolupament, la situació és ben diferent: un 75% dels casos de ceguesa es podrien curar o prevenir fàcilment i d’aquests com a mínim un terç són a causa de cataractes no operades.
Així es desprèn de les dades que recull el nou Atles de la visió, un directori mundial sobre la ceguesa i la discapacitat visual fet públic aquest mes d’octubre per l’Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa. L’atles també indica que la ceguesa i els defectes visuals greus causats per cataractes són més comuns en dones que en homes. Malgrat que les causes són complexes, i que hi influeix el fet que elles tenen una major esperança de vida, als països en vies de desenvolupament sol passar que les dones tenen més dificultats d’accés als recursos sanitaris.
Ho constata també un estudi dut a terme per l’ONG Ulls del món en una regió del sud de Moçambic, el vuitè país del món amb un Índex de Desenvolupament Humà més baix, segons les últimes dades del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). D’acord amb la investigació d’Ulls del món, feta amb tres milers de persones de 50 anys o més, els habitants de Moçambic d’aquesta franja d’edat amb ceguesa multipliquen per deu la proporció de persones de nacionalitat espanyola que superen els 50 i són invidents. La causa, en un 58% dels casos, són unes cataractes que es podrien haver operat. I la proporció de dones és més elevada tant en els casos de ceguesa com en els de discapacitat visual moderada o greu, que l’estudi també analitza.
L’experiència sobre el terreny d’aquesta ONG apunta que les dones solen tenir menys possibilitats de desplaçar-se que els homes o fins i tot que es considera menys necessari que elles siguin intervingudes quirúrgicament. Ulls del món vol aprofundir en l’anàlisi d’aquestes dades: “Hem constatat que s’operen més els homes que les dones i estem treballant per pal·liar aquesta situació”, relata Paco Sanz, cap de Programes d’Ulls del món i responsable de l’estudi. L’expert subratlla també que, en països com Moçambic, “envellir amb ceguesa és considerat una cosa normal: molta gent no sap que es pot evitar, o desconeix on tractar-se”, diu.
A més, malgrat que el sistema sanitari d’aquest país és públic, no prioritza les operacions de cataractes ni l’establiment d’un sistema d’atenció ocular integrat i integral, en bona part perquè “es considera més necessari finançar tractaments com els del VIH o la malària”, destaca Sanz. I, de nou, és habitual que les dones tinguin menys accés als recursos financers familiars per a, per exemple, pagar el transport als centres de salut.
Un dels objectius d’Ulls del món és fer possibles aquestes operacions i garantir-ne l’equitat de gènere. Enguany, de totes les intervencions de cataractes que l’ONG ha ajudat a dur a terme als quatre territoris on treballa (Moçambic, Mali, camps de refugiats i refugiades sahrauís d’Algèria i Bolívia), unes 1.500, ben bé la meitat, han estat en dones o nenes.
Dones: pacients, cuidadores i pal de paller
La ceguesa d’una persona de cinquanta anys o més, sigui home o sigui dona, és la més freqüent i sol implicar que algú hagi d’invertir hores a cuidar-la. “Aquest algú, o no treballarà o no estudiarà, i si no estudia, normalment serà una nena”, indica Sanz. Així doncs, la proporció de dones amb ceguesa és més elevada, i aquest problema té efectes colaterals per a les altres persones de la família, més freqüentment per a la població femenina. Però alhora, “que les dones sàpiguen que la ceguesa es pot evitar és d’ajuda per a tota la família, perquè elles són les cuidadores i el pal de paller”, afirma el cap de Programes d’Ulls del món. Una tasca que no és fàcil, perquè les dones acostumen a estar menys alfabetitzades, especialment les d’edat avançada.
Per aquest motiu, a Moçambic Ulls del món ha posat el focus no només a fer que les dones i nenes -com els homes i nens- no perdin la visió, sinó a formar membres femenines d’associacions locals per a què, mitjançant tècniques de sensibilització o representacions de teatre, puguin aportar aquesta consciència a les seves comunitats. A més, l’ONG va posar en marxa fa un any un taller d’òptica administrat per una associació de dones a qui va formar tant en gestió com en el muntatge d’ulleres amb les graduacions adequades. En el seu primer any d’existència, aquest taller ha atès prop de mig miler de pacients. Així mateix, s’han dut a terme accions similars en altres països on treballa l’organització, especialment a l’Àfrica, però també a Amèrica Llatina.
Estudi per fer força davant les autoritats
Les dades de l’estudi fet a Moçambic -finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i realitzat conjuntament amb el Ministeri de Salut del país i el Community Eye Health Institut de la Universitat de Ciutat del Cap- “posen negre sobre blanc el que ja sabíem, però agreujat en el cas de Moçambic, on 76 de cada 100 persones cegues per cataracta són dones, i ens permeten fer que les autoritats públiques es comprometin a actuar per millorar la situació”, subratlla Sanz.
I és que un dels altres problemes a què s’enfronten homes i dones de la regió estudiada és que es tracta d’una àrea rural a la qual costa desplaçar professionals de la salut: “A la província que hem analitzat hi ha un milió i mig d’habitants i en els últims temps ens hem quedat sense especialista en oftalmologia, quan n’hi hauria d’haver sis, ja que l’OMS recomana que n’hi hagi un o una per cada 250.000 habitants”, lamenta el cap de Programes d’Ulls del món.
La investigació, la primera d’aquesta envergadura que duu a terme l’ONG, es va fer sobre el terreny i amb personal local a finals de l’any passat, però per les seves característiques, tant el processament de les dades com la validació de les autoritats s’ha acabat fa tot just uns mesos. Segueix la metodologia RAAB (Rapid Assessment of Avoidable Blindness), que és la que recomana l’OMS i la que utilitza l’Atles de la visió per recollir les seves dades.
16 anys de vida
Ulls del món, que forma part del Consell Assessor de l’Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa, va ser fundada el 2001 per Rafael Ribó, actual Síndic de Greuges de Catalunya i president de l’ONG, i per l’oftalmòleg Borja Corcóstegui, que n’és el vicepresident. La seva activitat va començar als camps de refugiats i refugiades sahrauís i mica en mica s’ha anat estenent.
En els seus 16 anys d’existència ha dut a terme més de 18.000 intervencions quirúrgiques (principalment de cataractes), ha fet unes 490.000 revisions oculars i ha format milers de professionals locals per a què ells es puguin fer càrrec de l’atenció oftalmològica a casa seva. Només en els dos darrers anys, Ulls del món ha capacitat gairebé 6.000 professionals de diferents nivells. Compta amb més de 700 voluntaris i el seu repte és aconseguir un món amb més salut ocular però també més just, especialment pel que fa a l’equitat de gènere.
A més, Ulls del món està implicada en diversos programes internacionals que pretenen que no hi hagi persones innecessàriament cegues al món. De fet, es tem que la ceguesa evitable pugui augmentar de cara a 2050 tant per l’increment de l’esperança de vida en països en vies de desenvolupament com per una major incidència de malalties. En concret, l’atles preveu que 115 milions de persones puguin quedar cegues fins a aquella data per causes que es poden prevenir o curar.
Més informació:
Atles de la visió
l’Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa
Ulls del món
Últimes dades
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Ministeri de Salut de Moçambic
Community Eye Health Institut
RAAB
Previsió per a 2050
