Saturday 13 July 2024

Saturday 13 July 2024

Compartir

Comunicat de l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació: Indiferència

Ha estat un estiu terrible, ple de notícies que han informat de manera concertada sobre les diverses formes en què s’expressa amb total impunitat, la violència masclista. Les modalitats informatives han estat de tots colors: mesurades, contingudes, respectuoses, les menys. La majoria, histriòniques, espectaculars, sensacionalistes… un corol·lari de registres de poc valor comunicatiu perquè, despullats de qualsevol anàlisi relativa a l’autèntica naturalesa de la violència masclista, no assolien ni tan sols el més mínim interès.

Lamentablement es torna a confirmar que una cosa que salta a la vista no vol dir que sigui vista. La violència masclista la tenim aquí, diàriament, davant dels nostres ulls, i malgrat això, sembla que seguim sense veure-la en la dimensió real del seu significat.

I tenim també paraules precises per esmentar-la i reconèixer-la, però tot són excuses per indiferenciar-la d’altres violències i mitigar així el que realment està posant en perill; o maneres d’evitar manifestacions clares i sobre l’exigència i les responsabilitats exigibles als poders polítics responsables. Mentrestant, la violència masclista es segueix desvinculant de les causes culturals i dels abusos de poder del sistema patriarcal que es manifesten en l’àmbit familiar, social, cultural, econòmic o polític, a causa dels quals es mantenen vigents els paràmetres i les convencions fonamentals que justifiquen les pràctiques masclistes i els feminicidis.

No esmentar els drets personals i socials vulnerats per la violència masclista, no fer cap referència als drets de les dones, fer poc o cap esment als drets de les mares, a l’abandó d’obligacions per part dels companys i pares, poca o cap consideració sobre la llibertat innegociable de les dones, significa seguir parlant i informant de la violència com d’un fenomen aïllat, produït per individus també aïllats, com una suma de fets accidentals.

Així mateix, els condols i els rituals de rebuig no poden quedar-se en un mer lament sinó que haurien d’incidir en la constatació de les causes i en la determinació d’ accions concretes per acabar amb la seva justificació i existència.

La responsabilitat i l’exigència social sobre les formes de comunicar adequadament aquest tema han d’anar acompanyades d’un compromís més profund i renovat amb la llibertat femenina perquè no s’hi val a fer grans titulars i desplegaments informatius davant de qualsevol fet luctuós contra la llibertat de les dones i mostrar, alhora, condescendència o indiferència davant la vexació del cos femení que es segueix observant en el tractament que es produeix encara, amb abundància i desvergonyiment, en alguns àmbits comunicatius, resistents i, al capdavall còmplices, d’aquesta anacrònica i dramàtica anormalitat.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

La Taula de joves poetes del Centre Dona i Literatura fa una crida a escriptores noves

Enguany, la Taula de joves poetes organitzada cada tardor obre la possibilitat de participació a...

Nawal El Saadawi: la dona àrab que “va córrer amb (i contra) els llops”

Nawal Saadawi. Facebook.com Per Randa Achmawi, periodista egipcia. Londres. (trad. Petra Christian)* EN MEMÒRIA He...

Barcelona: CURS Elles. Sis escriptores de capçalera / La Independent / Notícies gènere

El curs “Elles. Sis escriptores de capçalera” té l’objectiu d’oferir un espai de reflexió...