OPINIÓ
Intimidació, amenaces, assetjament sexual, violència física i assassinat, armes masclistes a la política municipal boliviana.
A Bolívia, un regidor municipal per accedir al càrrec o per mantenir-s’hi ha d’enfrontar-se, sense cap dubte, a lluites i maniobres polítiques internes de tot tipus i grau de brutícia; Tanmateix quan té d’adversària una dona les seves seus armes són majors i compartides entre tots els seus companys de gènere.
La impunitat és el principal suport d’un variat repertori d’accions a les quals hi pot accedir, i de fet ho fa, un home per: aconseguir el lloc de regidor en substitució d’una dona que fins llavors exercia; per boicotejar l’actuació d’aquesta perquè és de l’oposició o del mateix partit; per obligar-la a renunciar o per anular-la políticament.
Tot en un espai on l’Estat no arriva en aquests assumptes o ho fa tangencialment i on a la zona rural es viu amb major gravetat, encara que el problema no està absent a les principals ciutats de Bolívia i on ningú es lliura de les responsabilitats.
Bolívia té 10 milions d’habitants i 239 municipis a tot el territori. Davant els casos de violència contra les dones regidores i per recolzar-les en el seu dret a exercir funcions públiques, es va crear l’Asociación de Concejalas y Alcaldesas de Bolivia (Acobol) el 1999. Aquesta organització va informar que en el primer trimestre d’aquest 2018 es van rebre 30 denúncies sobre assetjament polític.
Les armes que usen els veïns són variats i de diferent intensitat, per exemple, la més bàsica i que amb seguretat es dóna absolutament a tots els municipis, és quan apareix una regidora en una escena i se la mira de dalt a baix, o de reüll, per valorar les seves gràcies físiques.
Les capacitats intel·lectuals, de coneixement o d’acció d’elles són secundàries, però quan apareixen ja s’encarreguen de eliminar-les escoltant el que diuen, interrompudes i, si es reclamen, es diu paternalment: “No t’ho agafis així, dona” o es fa broma sobre el tema. Dóna la casualitat que aquestes bromes sempre tenen un gènere de fons: “Li ha de venir la regla”; o sexual: “Segur que s’haurà barallat amb el seu marit aquesta nit” i que sempre a tots els fa gràcia: “Però si és una broma”. Així, cada dia.
Qui d’alguna manera superi o soportin aquestes situacions, quan es fan propostes o donen les seves opinions, sempre es troben a un home que els hi diu: “A veure, t’ho explicaré”, perquè sempre un home els ha de fer entendre o traduir el que elles diuen o pensen. Aquesta situació és tan habitual que fins i tot té nom, se li diu “mansplaining” (home explicant a dones coses que ja saben).
Així, les coses poden anar pujant de to. Comença amb la negativa d’ella a recolzar certes mesures o propostes, ja siguin en el pla polític laboral o en el personal (no vol allitar-se amb ell), i una de les primeres armes és el desprestigi personal, intel·lectual o moral. És el cas recent de la regidora Rossmery Andia que va ser obligada a renunciar al seu càrrec a Pocona perquè estava embarassada i donava “mal exemple”.
Les denúncies sobre abusos estan classificades en diversos tipus per l’Acobol, com que va ser obligada a dir el que no pensava, obligada a signar documents, o se li assignaven funcions que no corresponien al seu càrrec, etc.
Quan no en fan cas, arriba la violència. A Sonia Alanoca i Lidia Quispe, al municipi de Batallas, les van colpejar i a una li varen tallar les trenes amb tota la simbologia que comporta. Fa uns dies, a Tiquipaya, Margarita Siles i altres van ser tapiades al municipi a fi que renunciessin al càrrec i varen amenaçar a la seva família. A Potosí una altra regidora va ser tancada tres dies a les oficines del Consell municipal.
I pel que fa a la violència sexual, l’amenaça de violació és un recurs més. El 2017 van intentar abusar de dues regidores de Tapacarí i, colpejades, van ser abandonades en un camí rural.
L’ assassinat és l’arma final. Fa ja sis anys que no hi ha justícia per a Julia Quispe, regidora d’Ancoraimes, assassinada.
La responsabilitat és general. Especialment dels qui estan en càrrecs polítics en el govern i les alcaldies, de tots els partits. No hi ha pronunciaments conjunts, no hi ha accions, no es fa res per evitar-ho. Uns fan de la vista grossa, i d’ altres aprofiten per acusar al partit contrari.
(*) Columna Textura Violeta, publicada a Pàgina Siete, Los Tiempos i SemMéxico
