M’imagino que us heu assabentat que BTV amb els Mercats de Barcelona ha endegat una campanya de promoció al voltant del 8 de Març que consisteix en un àlbum de cromos de dones importants de la ciutat i que cada setmana als mercats reparteixen un sobre amb 5 cromos fins a completar la col·lecció.
Sempre he estat una entusiasta de les col·leccions i les de cromos van ser les primeres que vaig fer a la meva vida animada per la meva mare que conservava quantitat de cromos de xocolata d’abans de la guerra. Quan, després als anys cinquanta la Nestlé va treure l’àlbum de Las maravillas el mundo, el vàrem omplir amb dificultats després d’haver de canviar molt cromos. Aquest àlbum actualment està al Centre de documentació de Ca la dona amb altres “peces” que il·lustren com va ser la infantesa d’algunes feministes.
Com que se’m noten molt les dèries, ara m’han regalat un llibre fantàstic de Josep Grabuleda i Sitjà, Cent anys de cromos de la xocolata (1888-1985). Història de les fàbriques de xocolata a Banyoles, de Rigau editors, 2022. La primera part del llibre és una “petita història” de l’origen de la xocolata i de la seva implantació econòmica i comercial a Banyoles, tal com diu el títol, i la resta és un passeig ple de magnífiques il·lustracions dels cromos de les diferents marques de xocolata banyolines: Torrent, Torras, El lago, Capellera, Mas i Ametller, xocolata Ametller.
Ha estat un goig anar comparant els cromos heretats de la mare, la majoria de xocolata Ametller, amb els que estan recollits i explicats en el llibre. Hi ha una classificació per marques, però també per temes, per les impremtes i pels il·lustradors. Els temes tractats són història, geografia, esport, cinema, homes il·lustres, narracions infantils, entreteniments, ciència i cuina. Quan me’ls mirava de petita, els que més m’agradaven eren els de cuina perquè trobava els dibuixos molt simpàtics i algunes receptes les feia la meva àvia. M’interessaven els de màgia blanca perquè donaven pistes sobre coses curioses com escriure amb tinta simpàtica que no es veia i també m’impressionava alguna narració que tenia unes il·lustracions especialment suggeridores com Juanito Valiente, el niño que jamás creció amb uns dibuixos excel·lents de Junceda.
Sempre he valorat molt el col·leccionisme des del punt de vista cultural i també d’entreteniment. Per això, quan als centres educatius s’experimentava la Reforma de la LOGSE i el professorat havia de programar tenint en compte tres nivells de concreció i seqüenciant els continguts, se’m va ocórrer que a Primària, dins de les actituds, valors i normes, per a seqüenciar el respecte i la valoració del patrimoni, es podia començar promovent les col·leccions de cromos.
Un altre aspecte potser més lúdic són els jocs de cromos retallats i empremtats que també formen part dels meus records d’infantesa en una escola de nenes. N’hi havia de dos categories segons el relleu i també valien punts diferents segons la mida o la qualitat del dibuix. O sigui que abans de començar a jugar calia posar-se d’acord en aquestes valoracions.
Es jugava picant sobre els cromos i guanyaves els que es giraven. Calia posar la mà d’una determinada manera còncava perquè hi hagués aire i els cromos saltessin i es giressin. Era més fàcil jugar a cara i creu posant els cromos entre els mans juntes i girant-les segons es decidia quin costat era cara o creu. Els cromos es guardaven en una capseta i hi havia dies que tenies sort i tornaves amb la capsa plena de cromos a casa i altres que els havies perdut. De petita no sóc conscient d’haver-ne comprat, ja de gran sí, perquè hi ha algunes papereries, molt poques, que en tenen i acostumen a ser anglesos o alemanys amb unes imatges molt maques i formant un conjunt temàtic: àngels, flors, animals, parelles… i s’han d’anar separant.
D’aquests cromos de picar no en tenim al Centre de documentació de Ca la dona o sigui que si en conserveu en podeu fer donació. Gràcies.
Professora jubilada i activista feminista