Ruth Mumbi, acompanyada de la traductora
En solidaritat i suport pels drets humans, diverses ciutats catalanes han dissenyat i organitzat per tercera vegada el Projecte de Ciutats Defensores dels Drets Humans.
En el marc de la roda de premsa efectuada a la Diputació de Barcelona el passat 30 de setembre, hi van participar defensores i defensors de drets humans de diverses parts del món, sis d’ells i elles van identificar les similituds i diferències en el seu Treball, donant a conèixer les arrels, la situació i els efectes de les violacions dels drets humans que es viuen en els seus llocs d’origen.
Ciutats Defensores dels Drets Humans, és un iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Institut Català Internacional per la Pau, amb la participació d’altres municipis catalans, i d’altres institucions i entitats que volen donar a conèixer la feina dels defensors i defensores de drets humans, ajudant a conscienciar la ciutadania de les ciutats participants sobre la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en les tasques quotidianes de les persones.
El grup dels 6 defensors i defensores dels drets humans, entre els quals hi ha: Helena Maleno, Ruth Mumbi, el sacerdot Pere Pantoja, Andrés Krakenberg, Yolanda Oqueli, Maryam A Khawaja, faran durant un període de 12 dies, una sèrie d’activitats de diferent naturalesa (xerrades, trobades, reunions institucionals, visites a centres educatius, i escoles) que serviran per donar a conèixer el seu treball, i la importància necessària de donar-los suport
Aquest Projecte que té per finalitat ressaltar la seva tasca, estarà dirigit a individus, grups i organismes de la societat que promouen i protegeixen els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconegudes. També la important i legítima funció de promoció dels drets humans, la democràcia i l’estat de dret.
És significatiu ressaltar que molts d’aquests defensors i defensores arrisquen la seva vida i la seva llibertat pel fet de reivindicar i exercir drets que són universals. Prova d’això és el fet que alguns i algunes de les defensores convidades, han estat a la presó en els seus països d’origen, i han estat en moltes ocasions agredides per les autoritats.
Maryam A Khawaja, Coordinadora del Centre de Drets Humans del Golf Pèrsic, Síria i països de l’àrea, treballa a la frontera on la democràcia està segrestada, segons comenta. Explica que diversos dels seus parents són a la presó i ella també hi va ser fins fa poc, actualment és una exiliada a Dinamarca. Diu que: “La violació dels Drets Humans és una constant en l’àrea, i que la manca de governabilitat internacional té moltes contradiccions”.
Per la seva banda Ruth Mambí, pertany a un tipus de parlament de dones a nivell local en les zones marginals de Nairobi, col·labora amb dones que s’han unit en xarxa, i que acullen dones víctimes de la violència. En el seu grup vigilen la vida als assentaments urbans perquè les dones, les i els joves, les nenes i els nens, tinguin dret a una vida digna. Afirma que: “El rol de la dona en el desenvolupament i en la reducció de la pobresa és bastant precari”. Comenta que a Kenya les lleis escrites en el paper són molt modernes i molt actuals, però en la pràctica les lleis no s’apliquen. En el cas de les dones víctimes de violència de gènere, en ser dones de pocs recursos i baix nivell cultural, no saben a qui acudir, no saben que poden defensar-se. Nosaltres el que fem és tendir aquest pont entre elles i la informació, perquè sàpiguen a on anar, si pateixen abusos. També els proporcionem advocades i advocats, que treballen de forma voluntària per defensar els seus casos”.
Mambí, explica que ha estat sotmesa en dues ocasions a abusos sexuals en el desenvolupament de les seves activitats. A la pregunta de com protegeix l’Estat la seva activitat, ella va respondre: “Som vistes pel govern com a enemics als quals han de fer caure ja que estem acudint a governs estrangers perquè ens ajudin, intenten afeblir-nos perseguint les dones perquè justament ells, es volen treure el problema de sobre”.
Sobre el tema de l’avortament, que no està permès, va comentar: “L’avortament és la zona grisa de la Llei. Només quan hi ha emergències es permet l’avortament, quan hi ha una opinió formal d’un metge expert que recomana l’avortament. Hem fet una petició formal al Tribunal Superior de Kenya perquè especifiqui quins són els requisits que constitueixen un avortament legal, perquè no estan clars i volem que diguin exactament, quan està permès “.
El sacerdot Pere Pantoja Arreola, pertany a l’Associació Cases del Migrant i Frontera amb Justícia, explica que per a ells hi ha tres generacions molt sofertes de la migració centreamericana: “la primera es va donar des de l’any 2000 fins al 2009, on la majoria dels migrants eren homes, i que en el 2009 i el 2010, es va fer present el crim organitzat, de tal manera que els migrants van patir un salvatgisme assassí terrible, d’aquí el coneixement de les tres massacres més salvatges que es poden conèixer en la història centreamericana, per això en l’informe que vam donar al món el 2009 varem dir: “benvinguts a l’infern del segrest a migrants centreamericans” que el conformen Nicaragua, Hondures, Guatemala i el Salvador”.
“La segona generació són les dones, perquè els seus marits no van tornar. L’atreviment de les dones de migrar és el més sofert que et pots imaginar, aquestes dones s’han de sotmetre al ritual sexual més salvatge, perquè el cos de les dones s’estableix com una mercaderia, i com una propietat del crim organitzat, només cal imaginar tot el que pot significar una vexació. L’abús sexual és com una estratègia de destrucció de la dona, però és pot pensar que poden estar sotmeses a tres nivells: el que sería la trata sexual; la trata laboral; i la prostitució declarada. No sabem quantes dones han desaparegut, imagina’t a moltes d’elles embarassades en el camí, encara que siguin esposes d’allò més compromeses i fidels, han de disposar d’un company sexual, perquè si van soles, o les maten o abusen d’elles”. Va dir.
