Per Elda Montiel. SemMexico
Les dones iranianes protesten en els esports principalment per a desafiar el sistema de discriminació de gènere (apartheid de gènere) imposat pel règim. Austràlia ha concedit asil humanitari a les 5 futbolistes de la selecció de l’Iran que van participar en la Copa Asiàtica 2026, i que no van cantar l’himne nacional en protesta contra el règim del seu país, abans del seu primer partit contra Corea del Sud.
La campanya de les iranianes va començar just quan els Estats Units i Israel atacaven a l’Iran, en aquests atacs va morir el líder suprem de la república islàmica, Alí Jamenei. L’equip va quedar eliminat després de perdre per 2-0 contra Filipines. L’equip si que va cantar l’himne abans del seu segon i tercer partit.
La selecció femenina de futbol iraniana que va arribar a Austràlia abans que es registraran els atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran, conclogué la seva participació en la fase de grups de la Copa Asiàtica que se celebrà de l’1 al 21 de març.
Mitjans internacionals van estar registrant la situació de les futbolistes després de la polèmica generada per no cantar l’himne nacional durant la inauguració de la Copa Asiàtica, fet que alguns dels seus compatriotes i el règim iranià van qualificar com una traïció en temps de guerra. Enmig de la polèmica el president Donald Trump va assegurar que si Austràlia no ls-hi concedia asil Estats Units si que ho faria.
La Selecció Femenina de l’Iran, sense les 5 refugiades, va sortir el dimarts 10 de març d’Austràlia. La delegació va volar des de Sídney a Kuala Lumpur, des d’on haurien de continuar el seu viatge de retorn a l’Iran.
Les esportistes iranianes, que van arribar a Austràlia abans de l’inici de la guerra a l’Iran, van ser objecte de polèmica després de no cantar l’himne nacional durant el seu debut en el campionat contra la selecció de Corea del Sud, encara que sí que el van entonar en el seu segon i tercer partits.
Les cinc futbolistes han estat convidades per les lligues de futbol australianes per a sumar-se als seus planters com va escriure en X el Brisbane Roar vuitè en la lliga australiana de futbol.
Apartheid de gènere
Les dones iranianes protesten en els esports principalment per a desafiar el sistema de discriminació de gènere (apartheid de gènere) imposat pel règim, que limita severament les seves llibertats, prohibeix l’ús de roba esportiva internacionalment acceptada i els imposa l’ús del hijab (vel) obligatori fins i tot en competir.
Les esportistes que protesten o es neguen a complir amb les normes del règim s’enfronten represàlies, amenaces contra les seves famílies i, en casos extrems, deserció per a buscar asil.
Entre els casos registrats hi ha:
Elnaz Rekabi (Escalada). En 2022, va competir a Corea del Sud sense el hijab obligatori, convertint-se en un símbol de protesta. Al seu retorn, va ser posada sota arrest domiciliari i va enfrontar pressions del règim.
Kimia Alizadeh (Taekwondo). La medallista olímpica que va desertar en 2020 i va demanar asil a Alemanya, denunciant l’opressió sistemàtica, l’ús del vel obligatori i el tracte de «eina» que el règim dona a les atletes femenines.
Sadaf Khadem (Boxa): Primera boxadora iraniana a guanyar un combat professional, no va tornar a l’Iran després d’una ordre d’arrest emesa en contra seva en 2019 per no usar el vel durant un combat a França.
Parisa Jahanfekrian (Halterofília): Va denunciar haver estat exclosa dels Jocs Olímpics de Tòquio 2021 per represàlies després de criticar a la federació iraniana
