Ja no hi ha excuses que valguin, hi ha tantes dones capacitades en el món per ser les primeres Secretaries Generals de l’ONU, que és impossible abstreure a aquesta realitat.
Susana Malcorra (Argentina), Irina Bokova (Búlgaria), Vesna Pusic (Croàcia), Helen Clark (Nova Zelanda) Cristiana Figueres (Costa Rica)
Des de la seva fundació el 1945, no hi ha hagut cap dona aspirant a aquest càrrec, és la primera vegada, en els 71 anys d’història de l’entitat que candidats i candidates, han de formar part d’una tribuna pública i el 50 per cent, són dones
Mogens Lykketoft, president de l’Assemblea de Nacions ha manifestat que: “tenir en compte a una dona com a candidata seria molt important per assegurar l’avanç de la igualtat en tots els nivells”. Per la seva banda l’actual Secretari General Ban Ki-moon, que deixarà el càrrec el gener del 2017, ha dit: “Serà simbòlic i motivador, tenir una dona a la Secretaria General”
No obstant això, malgrat comptar amb les Resolucions 1325, 2242 i les relatives a la igualtat en els llocs de responsabilitat, així com amb instruments legals com la CEDAW (per les seves sigles en anglès), la qual evident contrasta amb la realitat, En el Consell de Seguretat de l’ONU dels 15 membres del Consell, només Regne Unit té a Teresa May al capdavant del govern.
Les dones segueixen estant escassament representades en els alts càrrecs de les Nacions Unides, només set dels 44 representants especials i assessors són dones
La o el pròxim secretari general de la ONU, ha de tenir recomanació dels 15 països que conformen el CS i ser elegida o elegit pels 193 països de l’Assemblea General. Dels onze aspirants cinc són dones, entre les candidates amb més opcions hi ha noms tan prestigiosos i amb bones qualificacions com els seus homòlegs masculins.
Vesna Pusic (Croàcia).
Ha estat oficialment proposada pel seu país d’origen al càrrec de Secretària General de l’ONU. Defensora dels Drets Humans, Pusic s’ha guanyat la simpatia al seu país per la seva oposició a la tanca que ha creat Eslovènia per detenir a les persones migrades i refugiades. Fou responsable de negociar els termes d’adhesió de Croàcia a la Unió Europea en la seva condició de ministra de Relacions Exteriors i Europeus, càrrec que va ocupar del 23 de desembre de 2011 al 22 de gener de 2016. Croàcia va ingressar a l’Europa comunitària el 2013 i ella va incorporar-se a la política nacional del seu país fundant el Partit del Poble Croata a 1990, de caire liberal on va participar en un grup de dones que va inaugurar el moviment feminista a Iugoslàvia.
Irina Bokova (Bulgària).
L’actual directora general de la UNESCO és la candidata amb més possibilitats com a possible successora de Ban Ki-Moon. Un fet que explica al seu favor és que, per tradició, la propera secretaria general hauria de procedir d’Europa de l’Est.
Susana Malcorra (Argentina)
Actual canceller d’Argentina. Des del 2004 a ONU va exercir com a directora d’Operacions i Directora executiva adjunta del Programa Mundial d’Aliments. Ingressà a l’ONU, després d’un procés de selecció, de més d’onze entrevistes, coordinat per un head hunter “caçador de talents”.
Helen Clark (Nova Zelanda)
Destacada activista antinuclear en els anys 70, Va ser membre del parlament neozelandès del Partit Laborista i ha estat la primera ministra del seu país en tres ocasions, actualment és la directora del PNUD.
Clark compta amb el suport d’alguns membres del Consell de Seguretat. No obstant això, com a Primera Ministra tingué actituds insolents amb la Reina Isabel II, fet que podria causar-li inconvenients amb Anglaterra, país que té dret de veto al Consell de Seguretat.
Cristiana Figueres (Costa Rica)
Analista, economista i antropòloga, nomenada el 2010 com a Secretària executiva de la Convenció marc de l’ONU, sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Participà en les negociacions de la CMNUCC i del Protocol de Kyoto. Figueres ha ocupat diversos càrrecs públics al seu país.
