Redacció SemMéxic
En un comunicat, l’Institut Nacional Electoral (INE) informa sobre les idees principals expressades el segon dia de la Cimera Global de la Democràcia, que es porta a terme del 20 al 22 d’aquest mes de septembre.
A comptat amb la participació de 16 organitzacions i autoritats electorals d’Amèrica, Europa, Àsia, Àfrica i els Estats Àrabs. Francisco Guerrero secretari per a l’Enfortiment de la Democràcia de l’Organització dels Estats Americans (OEA), va expressar que els òrgans electorals són fonamentals per al desenvolupament dels comicis perquè són l’instrument pràctic, tècnic i neutral que permet que les ciutadanes i els ciutadans puguin acudir a les urnes amb els principis d’imparcialitat, objectivitat i neteja.
“Cada vegada que hi ha un atac a un òrgan electoral, que es tracta d’eliminar la seva independència o es vol controlar des dels espais de poder, tots han d’alçar la veu perquè no passi”. La independència i l’autonomia dels òrgans electorals és la garantia amb què compten els ciutadans i les ciutadanes perquè enmig d’aquesta etapa tan complexa a nivell mundial es mantingui l’estabilitat del sistema democràtic, va acotar.
La necessitat urgent que aquesta autonomia dels òrgans electorals es preservi, i que tots aquells que participen en el procés polític se sumin recolzant sempre, va referir el secretari Francisco Guerrero. “Seria impossible de concebre’s un bon sistema electoral, si no comptem amb la independència dels òrgans electorals”.
Al seu torn, Helena König, secretària General Adjunta del Servei Europeu d’Acció Exterior per a Assumptes Globals i Econòmics va dir que la Unió Europea està defensant les democràcies, no només de manera regional, sinó global. “El medi ambient internacional és menys favorable per poder mantenir les democràcies pel fet que es troben a la defensiva davant de diversos atacs, per això han de mantenir la confiança entre les i els joves que la democràcia els brindarà un millor sistema”.
La Unió Europea, juntament amb les Nacions Unides, treballen per poder mostrar que no s’ha de manipular la informació i s’ha de donar suportals governs, les entitats electorals i la societat civil, i tots aquests desafiaments per assegurar la infraestructura electoral i també la capacitat reguladora de la mateixa. “La democràcia és respectar i protegir la universalitat dels drets humans”, va finalitzar la secretària Helena K.
El catedràtic de la Universitat de Heidelberg, Dieter Nohlen, va comentar que en els darrers decennis Amèrica Llatina ha evolucionat pel que fa a les normes de comprensió del procés electoral, s’han estès quant a regulacions administratives i judicials en gairebé totes les etapes del procés electoral, per garantir eleccions lliures i honestes. Tot i això, considera que la realitat electoral dista bastant dels avenços en matèria de les normes, fins i tot hi ha retrocessos i enormes desafiaments.
“La desconfiança, la corrupció, la polarització política i el populisme tenen una interconnexió sistèmica. Totes i tots contribueixen a dificultar, a la seva manera, la tasca dels òrgans electorals, a qüestionar la integritat electoral i posar en perill la democràcia. La defensa d’ells en aquesta tasca, el seu suport i la seva protecció davant aquests desafiaments, és equivalent a la defensa de la democràcia mateixa”.
Les institucions en els darrers anys s’han enfocat en transparència i inclusió, que ha portat a un redisseny del procés per donar servei al votant; aquest procés d’inclusió consisteix en la creació de comitès que incloguin professionals d’eleccions, persones que hi participen i ajuden a realitzar les eleccions” va informar el president de The Delian Project John Hollins. Es busca millorar els processos electorals, la capacitat d’auditar per evitar la desconfiança, cal ser totalment transparents, i han tingut moltes discussions per definir què és una elecció lliure i justa.
En l’oportunitat de l’especialista Electoral, Richard Soudriette va compartir que han vist que durant els darrers anys s’ha atacat la democràcia a diversos països, es va veure el 2020 als Estats Units i s’ha vist a altres països on hi ha autòcrates que es volen mantenir al poder i no volen acceptar el desig del poble.
“S’ha après que les eleccions no són senzilles, però si es compta amb una bona institució electoral i grans administradors electorals la democràcia romandrà”.
Stéphane Perrault, Cap d’Eleccions Canadà diu que cal confiar en les institucions i en els processos electorals, però, ha sorgit un context de polarització que ha passat en els darrers 10 anys i amenaça les diferents condicions de les democràcies viables.
Els estudis han mostrat que al món hi ha una enorme correlació entre els diferents nivells de confiança en els processos electorals a cada país, qüestions com la participació de la ciutadania, l’acceptació i el compliment de decisions de govern, amb la satisfacció del procés electoral.
D’altra banda, l’expresidenta de la Comissió Central d’Eleccions de Bulgària, Ivilina Aleksieva-Robinson, considera que per ser justes totes les eleccions han de ser incloses, han de garantir que s’exerceixin els vots i els drets de dones, minories i joves, prenent mesures especials per promoure’n la participació.
“El paper educatiu dels organismes electorals és molt important per explicar els processos de votació i participació”, va dir.
Les institucions electorals tenen un rol important, va expressar Teresa Lévigne, gerent del Programa d’Eleccions i Democràcia de la Fundació Kofi Annan; en la seva integritat han de ser professionals, competents, amb total independència i acció, incloent-hi accés a recursos i finançament, sota un mandat per organitzar eleccions transparents per poder obtenir la confiança dels votants. Ha recordat que “quan les eleccions es duen a terme amb integritat són el cor de la democràcia per resoldre conflictes, i quan les i els ciutadans senten confiança a les seves eleccions, incrementa la democràcia i millora les solucions de possibles disputes”.
D’altra banda, els membres de les institucions electorals africanes han de continuar sent democràtiques per a una bona administració electoral regional i subregional, i comptar amb tots els instruments per enfortir els sistemes i mantenir una integritat electoral i crear nous camins que no facin malbé a la democràcia. “Es va arribar a un consens per enfortir les institucions electors africanes per incrementar la confiança i reduir conflictes”. Així ho va compartir el director executiu USICES, Fòrum Regional Àfrica, Henry Atem.
En la participació del gerent de Programes de la Xarxa Àrab per a les Eleccions Democràtiques, Rashid Hamtou, va dir que al Fòrum Regional dels Estats Àrabs, que es va realitzar a l’agost, van tenir sessions sobre els riscos per a valors, institucions i pràctiques democràtiques, van enfocar en el desenvolupament de la democràcia, educació cívica, protecció i promoció dels drets humans de dones i joves.
“Cal incloure la tecnologia i el seu impacte a la democràcia, així com evitar la informació falsa i la violència electoral, per això s’hauran d’enfocar i advocar per l’educació electoral”.
I finalment, la consellera electoral de l’INE, Carla Humphrey, va exposar que els òrgans autònoms moderns tenen una missió ulterior, profunda i central, donar suport i protegir el sistema democràtic sencer, inclusivament, els anomenen poders garants de la governabilitat democràtica, de la viabilitat i resiliència política i jurídiques de les repúbliques constitucionals, són institucions protectores de la democràcia.
